21 de setembre de 2011

Mm2011: 83,2Km-5980m desnivell acumulat-12h22’

Per fi ha arribat el gran dia… La veritat és que en tenia moltes ganes, després d’una primera experiència el 2007 caminant-la amb els amics i que l’any passat l’hagués de fer caminant a la força (per culpa de l’estranya lesió al meu isquiotibial dret...), aquesta havia de ser la bona. L’any passat el meu company d’aventures i desventures Joan Pitarch va fer 13h50’... I jo simplement tenia l’objectiu d’intentar superar-ho, així que portava una petita “xuleta” amb el temps de pas pels controls per arribar amb 13h45’. Sembla un bogeria tenint en compte que el 2007 vaig fer 18h20’ i l’any passat 19h, però la mentalitat és molt diferent: parar molt menys als avituallaments i almenys fer les hores de dia trotant.

L’entrenament no ha estat el millor per a la Matagalls, molt irregular, amb un agost centrat en les 3 curses “ràpides” blanenques, una parada per recuperar i les vacances a Menorca; després el raid de Platja d’Aro (això sí que va ser un bon entrenament), una setmana molt bona i aquesta última fatal: m’he constipat i no m’he trobat gens bé, amb molta mucositat, però per sort, sense febre. Així que els últims 8 dies abans de la Matagalls no he anat entrenar... De totes maneres, em sento força bé del constipat i amb ganes de fer-la a tope!

Passem a recollir els amics amb el Pathfinder que condueix la mare. En Roger Busquets és l’únic repetidor, la resta s’estrenen: Roger Fonseca, Pau Maresma, Marc Gispert i Jordi Ribas. A Collformic ens trobarem amb en Joan Pitarch, en Cesc Castellet (que ja l’han acabada en anys anteriors), l’Estela Noguera (que l’any passat es va haver de retirar) i la Marina Badia que també s’estrena. També s’hi han apuntat alguns Fondistes: Pere Boadas, Xavi Ripoll, Francisco del Cabo, Bernat Rubió i Jordi Güera (crec que no me’n deixo cap).

Evidentment nerviosets, però molt animats, el trajecte es fa curt parlant de curses d’ultraresistència: Carros de foc, Cavalls del vent, CBXR, UTMB, Marathon de Sables... i tantes altres que n’hi ha. Decidim que abans de parlar tant cal acabar la Matagalls... i després ja veurem! Arribem una mica més tard que en anys anteriors i la cua per recollir el xip és forimprealksdjfñljasdljfnasdñkjf cua per recollir el xip tagalls... I desprger Fonseca, at en les 3 curses "ça impressionant. De fet, entre que fem la cua, repartim els xips i ens posem a punt ja és l’hora de sortida: 16:47!!

Així doncs sortim uns segons tard, però no passa res, perquè el xip comença a comptar en el moment en què passes per l’estora; faig 4 fotos en el primer tram de caminet i abans de creuar la carretera em poso a trotar tal i com tenia previst! I qui em segueix? Doncs en Joan i en Cesc, als altres els desitjo sort i... “ens veiem a Montserrat!”. Tinc molt clar quin és el ritme que he de portar, sempre he pensat que a un ritme de trot tranquil puc fer “tants quilometres com vulgui” i avui és el dia de posar-ho a prova... En alguna pujadeta que trobem, en Cesc i en Joan em fan caminar però sorprenentment quan comença la baixada seriosa fins a Aiguafreda posen un ritme fort i se m’escapen, però no vull forçar quan tot just comença, segueixo al meu ritme, trotant fins a Aiguafreda. Al primer avituallament trobo en Cesc que ja continua, diu que en Joan va una mica més endavant; m’hi estic uns minuts: aquarius, pa bimbo amb tonyina i taronja, crec que no vaig menjar res més (ja m’havia menjat una barreta de camí a Aiguafreda en la meva tàctica de menjar alguna cosa cada mitja hora almenys). Arranco de nou i al cap de poca estona em trobo en Cesc caminant, em diu que ja no correrà més i que anirà fent; jo intento córrer una mica però la pujada és infernal, així que em poso a caminar a un ritme fort. Després del control 2 encara queda una mica de pujada, i abans d’arribar a dalt atrapo a en Joan. Em diu que no es troba gens bé, li ofereixo de tot però només accepta aigua; està decidit a retirar-se al proper avituallament. L’animo i segueixo endavant, doncs em trobo força bé; de totes maneres és un cop dur perquè jo comptava fer-la amb en Joan i en Cesc, i ara resulta que m’he de mentalitzar de fer-la sol i amb tota la nit per davant... Tot i això, he de reconèixer que els temps que estic fent respecte la “xuleta” són molt bons, i tot i que encara queda molt, si segueixo així, podré baixar de les 14h., i amb aquest objectiu segueixo endavant. Les darreres paraules que em diu en Joan són: “almenys supera el meu temps!”, ho intentaré.

Una estona després de deixar en Joan, reconec en Xavi Ripoll, un Fondista que ha sortit 15’ abans que jo, se’l veu bé, però al agafar-lo per darrere decideixo continuar endavant al meu ritme... I així vaig fent fins al segon avituallament on he de treure el frontal i uns nens tocant uns timbals ens animen molt a tots els participants! Menjo una mica i m’assec a terra uns moments, faig alguna foto i de sobte apareix en Xavi Ripoll altra vegada... Potser li he tret 3 minuts en tota l’estona... Així doncs, després d’omplir el camelbag, decidim continuar junts a veure si els ritmes són similars... Amb poca estona ja es veu que anem molt iguals i anem petant la xerrada i anem bé junts, així que sense preguntar-nos-ho continuem fent camí amb una única premissa: pla i baixades al trot i a la mínima pujada caminem. En el control 4 ens diuen que el Barça guanya 4-0 (juga contra l’Osasuna a casa) i abans d’arribar al famós avituallament de St. Llorenç Savall parlo amb el pare i marquen el 6è o el 7è, ja no ho recordo. Finalment arribem a St. Llorenç en bones condicions i sabent que el Barça ha guanyat 8-0. Marxem de l’avituallament quan porto 5h45’, cosa que vol dir que anem a ritme de baixar de 12h... Tot i que sembla increïble jo no ho veig gens clar, perquè és evident que la 2a meitat no serà el mateix que la 1a... vull dir, que és possible baixar de les 14 hores i acostar-nos a les 13, però no crec que baixem de 12 tot i que ara en portem menys de 6.

Baixadeta fins a Les Arenes i un inici de pujada duríssim al coll de la Grua, per acabar arribant a l’avituallament “dels donuts”... Però aquest cop hi arribem molt aviat com per menjar donuts! J Seguim amb un bon ritme però ja comencem a anar “tous”, només 25Km per Montserrat, comença el compte enrere. La pujada al collet del Queixal sembla molt dura al perfil, però quan la fem resulta no ser-ho tant, en canvi la baixada fins a l’avituallament de Vacarisses la recordo molt tècnica, i realment algun tram és fotut... Aquí les cames ja van com poden i començo a tenir dolors estranys (que si el bessó, que si darrere el genoll, que si el quàdriceps...), en fi, el que sol passar després de 70Km de cursa. A Vacarisses altra vegada un avituallament curtet per afrontar els últims 11,5Km: va que ja hi som! Pel que fa al “crono” seguim amb un temps que seria d’entre 12h i 12h15’... És per això que estic molt animat! El somni de les 12 hores no és gens lluny i amb un petit esforç podria baixar i tot! Tot i això aquí ja hi ha algunes baixades en les quals decidim no trotar per no consumir la poca energia que ens queda i que necessitarem per a pujar a Montserrat, i així fins a Monistrol! Les 12 hores són encara possibles, així que intento tirar una mica i m’escapo uns metres d’en Xavi, però abans del C10 ja m’ha atrapat de nou. Al C10 unes noies molt maques ens marquen la targeta de ruta i ens regalen alguns “piropos” per afrontar amb forces els últims 3km de la Mm. El meu cervell veu possible baixar de 12 hores, però no sap el que li espera a davant, i el meu cos està fos, completament fos. Així que en Xavi se m’escapa per davant i jo, il·lús, veig com els minuts van passant fins a marcar 12:00:01 des de la sortida a Collformic, mentre les meves cames gemeguen i el meu cor està a punt de sortir-me per la boca (això últim no és un figura literària, és real). El més fort és que no veig ni les llums del Monestir, i encara no ha començat l’infernal tram d’escales que acaba per arribar a Montserrat: un infern! Però això és la gràcia de la Matagalls, aquesta pujada final trencadora! Qui no pateixi la pujada no ha fet la Matagalls!!!!

Últims escalons, catifa vermella, braços amunt, aplaudiments i 12h22’! Impressionant! Per mi és un somni el simple fet d’acostar-me a les 12 hores... ens diuen que som dels 150 primers en arribar (després mirant els resultats he sabut que vaig acabar el 95è!). No m’aguanto però estic molt, molt, molt content! He comprovat que sí que puc fer curses d’ultraresistència i aguantar-les a un molt bon ritme (ja he fet maratons, però no és el mateix...).

Per acabar vull dir que segurament sense en Xavi no hagués fet un temps tan bo, i que per mi va ser un gran company de viatge, merci Xavi!! En Joan es va retirar al 2n avituallament perquè es trobava molt malament, en Jordi també al mateix avituallament per molèsties a la cama/genoll. En Cesc es va retirar a St. Llorenç també per problemes al genoll. Tots els Fondistes vam acabar, destacant en Pere amb 9h33’ i 3a posició final. En Roger B i en Marc van fer una mica més de 15 hores, i en Roger F i en Pau una mica més de 17. I finalment, i en un pedestal, l’Estela i la Marina que van acabar 22h50’ després de sortir de Collformic! Increïble, ja les he felicitat de mil maneres però ho tornaré a fer perquè això sí que és valor, sacrifici i voluntat!

És evident que ara tinc un objectiu: baixar de 12 hores a la Matagalls, i sé que ho puc fer entrenant un mica més! Però el millor de tot això és que ens ho vam passar tots molt bé i la trobada que vam fer diumenge al vespre per explicar-nos les experiències va ser brutal! Així que companys, a entrenar per la propera, que no sé quina serà, però espero que sigui d’aquí molt poc!

Fins aviat! ;D

PS. Més fotos!

2 comentaris:

  1. Gracies a tu per haver estat un fenomenal company de viatge, sense la teva empenta jo hagues caminat molta estona, però un per l´altra ho vam assolir,....i digues la veritat, no vam voler baixar de les 12 hores per tenir marge de millora en les properes edicions. Felicitat campió!!!!!.

    ResponElimina
  2. Guai tomàs, estaré atent al teu blog que espero que actualitzis des de ST Dieg!!

    Un petonas!

    ResponElimina