Ruta del Ter (222km) en 1 dia!

Fa una mica més d'un any, em van regalar un llibre de la Ruta del Ter, el llibre explicava dues rutes que segueixen el curs del riu des del seu naixement a Vallter, fins la seva desembocadura al costat de l'Estarit, la Gola del Ter: la ruta senderista i la ruta cicloturista. La ruta cicloturista té uns 200km i de seguida hi vaig veure un repte: fer-ho en un dia.
El perfil no mostra gaires desnivells positius, i es pot dividir en tres parts: la primera fins a Ripoll, on es perd gran part del denivell, la segona part de Ripoll fins a la Cellera de Ter amb una ruta amb certs desnivells tan positius com negatius i uns 50km reseguint els pantans de Sau i Susqueda per una pista amb forces "puja i baixa", finalment a partir d'El Pasteral es converteix en una ruta molt plana i ràpida seguint la Ruta del Carrilet fins a Girona i camins fins a la Gola.

Finalment en Nil i jo ens ho vam poder muntar pel dia 10 de setembre, gràcies als tiets (els pares d'en Nil) que ens van pujar a Vallter el diumenge 9 a la tarda. Vam fer els primers 11km (de Vallter a Setcases) aquella mateixa tarda, doncs no teníem cap lloc on dormir abans de Setcases i poder començar ben d'hora el dilluns per arribar de dia a la Gola del Ter. Vam fer aquests 11km en 20 minuts, són per la carretera molt ràpids i divertits per les corbes que hi ha, però era una mica perillós degut a la pluja que acabava de caure!

Vam anar a dormir aviat i l'endemà a les 6:50 començàvem a pedalar direcció Camprodon. Els primers quilòmetres també van ser per carretera, però de seguida ja vam trobar uns camins que no anaven per la carretera oi que tenien algunes pujadetes emprenyadores però molt curtes. Tram molt ràpid amb la sorpresa molt agradable de creuar el Ter en un gual molt autèntic, després de debatre-ho vam decidir fer-ho directament amb la bici i va ser moooolt divertit! :D

Després d'això, a Sant Joan de les Abadesses s'agafa el camí de la Ruta del Ferro, un tram molt ràpid que condueix en molt poca estona fins a Ripoll! I aquí començava un dels trams que podien ser complicats, doncs és un tram que fa uns anys recomanaven fer amb tren fins a Borgonyà (uns 20km), però que ara presenta una alternativa que segons la web és d'alt nivell de bicicleta de muntanya... I tant!!!! El que no ens pensàvem és que tingués tantes pujades i fos realment tant dur... A més, en aquest tram no hi ha tantes marques com en anteriors i tota l'estona patíem per si anàvem bé... En fi, que la mitjana de km/h va baixar en picat i en algun moment ens vam desesperar de tanta pujada! De totes maneres vam continuar amb ganes fins al final!

A partir d'aquí tocava seguir el Ter per una zona més o menys planera, tot passant per Torelló, Manlleu i Roda de Ter, en aquest tram hi va haver un encreuament de camins sense cap senyal que ens va fer dubtar força estona, però finalment vam triar bé el camí; a Roda de Ter començava una pujada dureta fins al Parador del pantà de Sau on vam dinar, aprofitant per prendre una Coca-Cola per recuperar energies per la segona meitat del recorregut!

Ens toca resseguir els pantans de Sau (una carretera estreta) i Susqueda (una pista de terra), un recorregut que ja he fet en cotxe i que és molt trenca-cames, tota l'estona amunt i avall! Realment ho vam fer a un molt bon ritme, amb l'objectiu d'arribar a les 4 de la tarda a El Pasteral on s'agafa la Ruta del Carrilet. Aquí vaig començar a notar seriosament el cansament, i en Nil va posar un ritme molt fort, treient de dins tot l'entrenament que ha fet aquest estiu... Déu ni dó com anava de fort!!!! En arribar al pantà de Susqueda una llarga baixada per carretera ens va conduir fins a El Pasteral i després a la Cellera pel Carrilet on ens esperava en Roger Fonseca per acompanyar-nos els darrers 70km fins a la Gola!

Fins a Girona vam anar a fons... En Roger (que estava fresc) i en Nil (que estava a tope) feien relleus mentre jo els seguia el rebuf com podia... Anàvem a 28km/h de mitjana... una brutalitat amb BTT i portant 150km a les cames... Sort que en entrar a Girona vam afluixar una mica :D
Al Carrefour al costat del Trueta vam fer una paradeta per agafar forces per el darrer esforç! Aquests darrers 50km ens donarien alguna sorpresa com un tram de molta pedra que era difícilment pedalable i les típiques pujades als pobles de l'Emporda com Parlavà, Ultramort o Serra del Daró... He de reconèixer que veure el final em va animar i en aquestes pujades vaig acabar de donar-ho tot, fent uns "ascencions" molt bones! De Torroella a la Gola quedaven 7km que jo pensava que serien tranquils, però en Nil i en Roger dale, dale, dale... I amb unes pedres mooolt incòmodes! Realment en els troços planers és a on més vaig patir...

A les 8 del vespre arribàvem a la Gola, i jo personalment molt cansat! Però havia valgut la pena i més tenint en compte que el meu entrenament de bicicleta havia sigut més que just, per no dir nul... Una gran experiència, duríssima, però molt divertida!

Distància total: 221.81km
Temps pedalant sobre la bicicleta: 10h 52' 22"
Velocitat mitjana: 20.4km/h
Temps total desde la sortida: 13h 30'

PS. Totes les fotos al facebook!

Córrer el Cós i Sant Bonós 2012

Després de la Núria-Queralt, vaig tenir una petita baixada d'ànims esportius, de totes maneres, l'estada a State College (USA, Pennsylvania), va revifar la meva competitivitat! Hi va haver tres factors claus, primer de tot que després d'unes 3 setmanes sense fer res d'esport, el primer dia que vaig sortir a córrer em vaig sentir molt lleuger i còmode, i això va fer que m'animés molt; després, el fet de trobar una pista d'atletisme al costat de casa on podia anar a fer sèries de debò, i finalment el seguiment que vaig poder fer de les Olimpíades gràcies a la NBC!

Vaig planificar un entrenament de 3 setmanes basat en fer força sèries aprofitant la pista d'atletisme (un dia sèries curtes de 200 i 400m, un altre llargues de 800m i un altres fent una piràmide: 200, 400, 600, 800 i baixar altre cop! Entremig sortia a rodar tranquilament uns 45 minutets... La veritat és que em va anar molt bé i l'últim dia vaig acostar-me molt als 3' als 1000m (3'03''), això em va fer molt content!
Així doncs vaig tornar a Blanes a punt per fer el doblet de Córrer el Cós i Sant Bonós, que per primera vegada coincidien el mateix dissabte 18 d'agost.
Al matí vaig anar a fer la Córrer al Cós (800 metres a tope amb la pujada final a l'església) que sempre m'ha anat molt bé i tenia ganes de guanyar el pernil. No hi havia els Pascual ni en Marc Gispert, però en aquesta cursa sempre hi ha algú disposat a "tocar la moral" i guanyar... Però aquest cop no va ser així, vaig sortir ràpid per posar-me de seguida a davant i guanyar força bé! Molt content, perquè és una cursa que m'agrada molt i sempre que hi he participat m'he endut alguna cosa! Només falta que hi vingui més gent perquè sigui una cursa magnífica!

Va ser un risc córrer aquesta cursa tan explosiva tenint en compte que per la tarda hi havia la Sant Bonós, però també era divertit fer les dues el mateix dia, ben bé com si fóssin un olimpíades... :D
Sincerament no tenia ni idea de com estava per la Sant Bonós, perquè havia entrenat 3 setmanes molt bé, però no havia fet cap pujada, i la Sant Bonós té mooooooltes pujades! Pensava sortir a tope i fer-ho tan bé com pogués i el temps ja el veuria a l'arribada... Els comentaris deien que en Carles aquest any estava molt fort (com sempre) i en Xavi no tant...

Sortida molt bé i em poso bé amb els de davant, en Carles em passa com una fletxa al Racó d'en Portes, i jo penso "culló quin ritme, ja pot anar tirant que jo no el seguiré". Vaig fent i me n'adono que les sèries han fet bona feina, perquè vaig molt fort, les pujades les faig bé i no em sento cansat. Uns metres després de l'escola de "les monges", veig una figura que s'assembla a en Carles però que va sense samarreta, m'hi vaig acostant i confirmo que és ell! El passo i just al collet li trec uns 5 metres. A la baixada el vaig mantenint però en el tros més pla se m'acosta i em passa, intento aguantar-lo però se'm va escapant cada passa una mica! I així fins al final, no vaig poder atrapar-lo, va entrar uns metres abans que jo, que vaig disfrutar d'una arribada espectacular picant les mans del públic (imitant les arribades d'en Kilian Jornet! HEHE!). I just en creuar la meta la gran sorpresa: 30'00''!! Espectacular! El "pique" amb en Carles, ha fet que em superés i hagi fet aquesta marca que sempre havia somniat! I a sobre hem entrat 9è i 10è! Brutal, més content que un gínjol em vaig posar a donar síndries i aigües fins que va entrar l'últim participant! La feina dels Fondistes en aquesta cursa és brutal i la gran quantitat de participants que la fan una festa per Blanes en ple estiu!

PD. L'endemà em vaig llevar a les 7:30 per acompanyar en Nil i l'Aina en l'últim tram del GR-92 en BTT de Sant Feliu de Guíxols a Blanes! :D