14 de novembre de 2019

Teide per la ruta 0-4-0

A la vida s'han de tenir objectius, coses que et facin il·lusió i que t'ajudin a somiar. Poden ser mil coses, cadascú ha de trobar els seus i adaptar-los. Això sí, compte amb els somnis impossibles, que després porten a la frustació...


Perquè començo així? Doncs perquè el Teide era un d'aquests "objecius". Pot semblar molt simple, però fer el Teide m'ha fet molt feliç. No era un repte difícil, "simplement" era pujar-hi, però des que vam fer unes vacances nadalenques amb la família que l'he volgut fer...
De buscar com demanar els permisos per fer-lo des del refugi amb els pares, a somiar amb un repte amb l'ATP (fer la volta a l'illa amb bicicleta de carretera i aprofitar per fer el Teide), i finalment voler fer la Ruta 0-4-0 que s'ha posat de moda darrerament juntament amb el trail-running.
Però no només això; arribar al punt més alt d'un territori sempre m'ha agradat i d'aquí que comences amb la Pica (Catalunya); segueixes amb la tripleta pirinenca: Perdut, Posets, Aneto; i vas amb l'ATP a Granada a fer el Mulhacén (Península Ibèrica). A tot això hi faltava el Teide, el més alt d'Espanya tot i que estigui a les Canàries! Una muntanya (més ben dit volcà) amb una estètica espectacular i gairebé 4000 metres d'alçada. Doncs bé, des del primer moment en què en vam parlar amb els pares aquells Nadals del 1998 fins a fer-lo han passat més de 20 anys, un temps en què sempre he tingut el Teide allà com una "opció" de sortida. Diverses vegades he buscat vols, mirat rutes i intentat muntar la sortida, però no ha sigut fins aquest 2019 que s'ha donat la possibilitat d'anar-hi! És per tot això que em feia molta il·lusió pujar-hi, i alhora m'ha fet pensar en aquests petits objectius (o petits reptes) que quan es compleixen et fan tan feliç. No cal tenir pressa per complir-los, simplement cal tenir-los presents i donar-los una oportunitat de tant en tant! ;)

Dit això, anem a per l'aventura! :D
La flama del Teide va revifar el febrer de 2019, en una trobada al País Basc amb corredors de la PSR2018. Allà va sortir aquest tema perquè alguns d'ells havien fet la 0-4-0 i també perquè hi havia en Javi, de Tenerife precisament. A més a principis de maig vam anar a fer la Transvulcania amb en Jordi i família, i després vam passar uns dies a Tenerife... Tot aquest any he anat pensant que l'havia de fer, però no trobava ni quan ni amb qui. Però com per art de màgia, el 8 d'octubre m'arriba un WhatsApp d'en Guillem Ayats, un dels corredors de la PSR2018 que va venir al País Basc dient-me si volia anar amb ell al Teide! 😱
Resultat: l'endemà ja teníem els bitllets d'avió (a molt bon preu per cert), per anar-hi del 10 al 12 de novembre, ell, jo i la seva parella, la Berta.

El problema era l'entrenament, ja que no portava una bona dinàmica després de la PSR, i tot i que la idea era fer-ho caminant, a bon ritme, però caminant, igualment la ruta 0-4-0 té la seva tela: se surt de la "Playa del Socorro" i es puja fins al cim per un recorregut que té uns 100m de desnivell negatiu, resumint: 3800m de pujada del tiron en 27km! Evidentment l'últim "zero" vol dir que per completar la ruta s'ha de tornar a la platja: 3800m de baixada del tirón en 27km! És a dir, que tot i voler-ho fer caminant, cal una mica "d'entrenament"... A més l'altre punt que "complica" la ruta (a part dels 3718m d'alçada) és la falta d'aigua en tot el recorregut, és a dir que cal sortir ben carregats de baix.
A part de l'entrenament, que tampoc va ser molt (bàsicament sortir una mica entre setmana i els caps de setmana del 26/10 i 03/11, vaig sortir a fer un bon desnivell per un circuit a Blanes), aquestes setmanes també vam sol·licitar el permís per accedir a dalt del Teide. En principi si surts del camí restringit (Telesforo Bravo) abans de les 9:00 no hi ha problema i no cal ni demanar permís, de totes formes, al parlar amb el Parc Nacional ens van dir que podíem demanar el permís, i ens van fer un document d'autorització per poder accedir al cim entre 21:00 i 09:00, i sempre havent sortit del camí  restringit abans de les 09:00 del matí. A l'hora de la veritat ningú ens va demanar l'autorització, però millor portar-la, només cal enviar un mail al Parc fent la sol·licitud.

L'avió surt a les 06:20 de Barcelona i aterrem puntuals a les 08:30 a Tenerife Nord, la idea era quedar amb en Javi que també havia de fer cim amb nosaltres, però per un tema familiar a última hora no podrà venir. Així que amb el cotxe llogat comprem dinar i sopar al Lidl, i abans d'anar a l'apartament anem a analitzar el terreny a la "Playa del Socorro", on jo ja hi havia anat el passat mes de maig. Sort que hi anem perquè l'accés a la platja està tallat per desprendiments! Haurem de deixar el cotxe abans de la platja i acabar de baixar fins a la tanca final a peu (no es pot accedir a la platja, està tallat a uns 40m). Sort que ho hem pogut veure de dia, perquè a les 22.00 de la nit (hora prevista de sortida) això ens hagués agafat per sorpresa! A les 12:30 estem a l'apartament i faig uns bons macarrons bolonyesa per agafar energia mentre ells preparen la motxilla per la nit. Ben dinat intentem dormir perquè jo he dormit 2 hores la passada nit, i la propera no en dormirem ni una! Pensava que no podria però amb el cansament que portava crec que aconsegueixo dormir unes 4 horetes per la tarda. A les 7 ells es posen a fer el sopar mentre em preparo la meva motxilla: molt d'abric per anar-me'l posant a mesura que pugem metres, menjar i al final agafem uns 2,5L d'aigua per cap. Arrós amb verduretes per sopar, resultats de les eleccions generals, i a les 9:15 agafem el cotxe cap al "Socorro"!

Arrenquem a les 22:00, a l'hora prevista ja que els càlculs que han fet en Guillem i la Berta per la pujada són d'uns 450m de desnivell per hora, el què ens portaria a dalt en unes 9 hores, és a dir a les 7:00 del matí, amb marge per veure la sortida de sol a les 7:20 i poder sortir de la zona restringida a les 9:00. Les primeres hores simplement ens dediquem a caminar a bon ritme i anar "comprovant" el ritme que portem, sense gaire xerrameca per no dir gens. De seguida veiem que tenim ritmes molt similars i no ens separem gens uns d'altres, primers 500m, 55', als 1000m hi arribem en 1h50'. Aquí fem una parada, a més hi ha la "Fuente de Pedro", un punt que he llegit que s'hi pot agafar aigua. S'ha de baixar un camí (a on per cert em vaig fotre un bon pinyo), i entrar a una cova on al final hi ha unes filtracions d'aigua... La cova a les 12:00 de la nit, plena d'aranyes i jo sol, la veritat que no feia gaire gràcia, però vaig voler aprofitar per reomplir la poca aigua que havia begut fins aquell moment. Seguim amunt i arribem als 2000 (entrada al Parc Nacional) amb 3h45', fem una bona paradeta i aprofitem per abrigar-nos una mica. Al cap de poc arribem a la única baixada de tota la pujada (no arriba ni a 100m), un cop a baix encarem tota una zona d'aproximació al Teide, que no té tant pendent com fins ara. Són les 2:30 de la matinada aprox, i en aquesta zona m'agafa una son que no m'aguanto... Les properes dues hores ho passo força malament, no de cansament sinó de son, camino a troços amb els ulls tancats i vaig amunt per inèrcia. Evidentment això em fa baixar una mica el ritme, i la Berta de tant en tant s'escapa un mica per davant i en Guillem em vigila per darrere, tot i que per sort no hi ha cap barranc a la vista per si m'adormo... Al cap d'una estona em vaig prendre un gel d'aquests de Nutrisport amb Taurina, però no vaig notar cap efecte. No va ser fins als 2700m (portàvem 6h20'), quan comença la pujada més forta cap al refugi, que no vaig superar la crisi de son, i em vaig despertar una mica. En aquest tram em vaig posar al davant i ja més despert crec que vaig marcar un bon ritme fins al Refugi d'Altavista (3260m), on hi vam arribar amb 7h26' (a les 5:26 de la matinada). Al refugi hi havia molt d'ambient ja que és la hora que la gent surt cap al cim. Ens vam posar en un racó a menjar l'entrepà, ja que fins aquell moment havíem menjat fruita i barretes. També em vaig posar la resta de roba d'abric que portava, vaig fer un cafè per evitar tornar-me a dormir i vam calcular que sortint a les 6:00 tindriem temps d'arribar a dalt per veure la sortida de sol. En Guillem va posar un molt bon ritme per fer l'atac final al cim, i gairebé sense adonar-nos-en vam arribar al telefèric en 40' i del telefèric al cim en 20 minutets vam ser-hi! A les 7:00 en punt a dalt, rodó!


Amb el vent que feia fotia una bona rasca a dalt! També hi havia molta gent, però per sort hi ha molts llocs on posar-se per veure la sortida de sol (i ben amagats del vent). Ens vam estar al cim fins les 7:35, després de veure la sortida de sol i fer quatre fotos. Vam baixar d'una tirada fins al refugi on hi vam arribar en poc més de 40'. Ara la parada va ser per treure roba, menjar una mica i encarar aquesta eterna baixada que ens esperava. Vam baixar gairebé sense parar fins aquella pujadeta que havíem de trobar als 2000m. La veritat és que va ser molt entretinguda aquesta baixada perquè vam anar xerrant i mirant totes les vistes que de pujada no havíem tingut. Vam arribar molt animats a aquest punt després de 12h45' de ruta (a les 10:45 del matí), i vam fer-hi una parada llarga per menjar el segon entrepà i acabar-nos de treure roba.


Després d'aquesta parada vam començar bé, però els darrers 1500m de baixada es van fer pesadillus, estava bé perquè anàvem a mig de bosc i és un tram diferent, però tot el tute es començava a notar. A més aquí hi havia uns trams de pista i camí enfangats de la boira que s'havia d'anar amb molt de compte per no patinar i això desgastava una mica més. Tot i això físicament estavem molt bé els tres, i simplement era qüestió d'anar fent fins arribar a baix! Finalment vam arribar-hi amb 15h57', a les dues del migdia, després d'uns 54km i 3900m de desnivell positiu. 9 horetes de pujada, mitja horeta al cim, i 6h30' de baixada (Track de pujada i baixada fins als 2000m, track de baixada del cim a baix).


Personalment ha estat una sortida rodona, amb uns bons companys de viatge, i la veritat és que tenia por que la baixada se'm fes llarga i acabar patint més del compte, però finalment vaig aguantar molt bé tota ruta i la vam poder gaudir de dalt a baix! Sobre el tema de l'aigua que potser a algú li pot interessar i que a mi em preocupava bastant: vaig sortir amb 2,5L més o menys, i a final crec que vaig arribar a baix amb menys de mig litre de marge. Tot i que 2L semblin poc, jo crec que la època en què ho vam fer i el fet de pujar caminant sense estrès (i sense portar el cos al límit) va ajudar molt. En cap moment vam tenir calor ni vam suar molt, suposo que per això no vam necessitar molta aigua. De totes formes, és un tema delicat, ja que si et quedes sense aigua o et deshidrates ho tens força complicat, només al refugi crec que pots aconseguir aigua a 3€ el mig litre. En fi, que s'ha d'ajustar bé l'aigua que es carrega, i jo crec que és crucial no fer-ho en ple estiu...

Aquest viatge ha fet aflorar de nou una altra "objectiu" que fa temps que em corre pel cap que és fer tots els cims de més de 3000m de Catalunya, em falten els Bessiberris, el Comaloforno i el Molières. Però abans intentarem les 6 hores de Calella, una altra de les proves que sempre he volgut fer, i espero poder-hi ser el proper 1 de desembre tot i que amb un objectiu més tranquil del què m'havia plantejat fa uns anys.

Apa, una abraçada a tothom i no deixeu mai de complir els vostres somnis!