Aquest agost tenia tres dates marcades en vermell esportivament parlant: la cursa “Córrer el Cós” el dissabte 13 d’agost, la “Travessia del port” el diumenge 14 d’agost i la “Sant Bonós” el dissabte 20 ‘dagost. No és que siguin unes curses molt exigents, ni on hi hagi moltíssima gent ni molta competència (potser a la travessia del port és on hi vénen més “professionals”), la gràcia d’aquestes curses és un tema que ens muntem entre els companys de colla, un petit “pique” per veure qui guanya en les 3 curses; principalment els que més ens piquem són els germans Pascual i jo, tot i que en el córrer sempre hi ha en Marc Gispert, Roger Fonseca, Nil Llorens o Pau Maresma per fer-ho una mica més emocionant!
Pel que ha passat els darrers anys, la meva especialitat és Córrer el Cós, uns 800 metres de cursa amb sortida davant del “Frare”, girar al carrer ample i pujada fins a l’església. El primer cop que hi vaig participar (2008) vaig quedar 3r (darrere de dos nois que no éren blanencs), vaig guanyar en Xavi Pascual a l’últim moment i m’en vaig endur un xoriço!!! Va ser una gran sorpresa! La segona vegada (2009) vaig guanyar, tot i que en Marc Gispert m’anava guanyat fins l’últim moment el vaig passar quan va caure a terra per culpa d’una rampa, en Xavi va quedar 3r i jo me’n vaig endur un pernil! Aquest any hi érem tots: Xavi i Carles Pascual, Marc Gispert, Nil, Pau Maresma i també amb l’Alba i la Ona per comptetir en categoria femenina! La veritat és que mooooolts mooolts nervis! No sé explicar perquè però aquesta cursa em posa nerviós, suposo que al ser un “sprint”… No sé, el tema és que nosaltres anàvem fent apostes i allà a un costat hi havia un home que anava vestit molt professional i tenia unes camotes que no vegis… Després de molta espera, sortida: el professional, un noi jove i en Nil surten disparats i ens treuen uns 3 metres al segon grupet: Marc, Pascuals, Pau Maresma, Guillem Carrion i jo. A la curva d’entrada del carrer ample marxo una mica del grupet i de seguida veig que el noi jove afluixa; ja vaig tercer, em sento bé i espero que en Nil afluixi aviat (sé que no està preparat per aguantar tota la pujada a aquell ritme). Finalment una mica abans de girar per pujar l’església en Nil afluixa el ritme i em poso 2n, vigilo a darrere i tinc en Marc Gispert a uns metres i el 1r també el tinc força lluny, però faré un petit esforç per intentar atrapar-lo... De seguida veig que no el podré atrapar i afluixo una miqueta per arribar bé a dalt. Finalment segon, en Marc 3r, en Carles 4t i en Xavi empatat amb en Guillem Carrion. Primer “pique” superat i a sobre sense problemes (he tret un bon tros als Pascual com es pot veure a la fotografia).
L’endemà arriba el segon “pique” sense grans expectatives perquè els Pascuals han fet piscina molts anys i jo només he fet un any la travessa… He entrenat un parell de dies amb en Xavi a l’Squash. Tot i que ho fa millor que jo no em treu tampoc molt de tros… Així que intentaré anar a tope però no crec que pugui amb ells… De la resta de la colla no hi ha ningú més. Sortida, colzes, peus, pim, pam! Finalment una mica de tranquilitat… Ni una medusa: perfecte perquè em posen molt nerviós. A mig camí algú m’estira de la cama i em poso molt nerviós però ho supero i vaig tirant a tope fins a l’arribada, per cert aquest any és un pèl més llarga perquè el mur del club de vela l’han allargat també amb les obres i s’ha de fer una mica més de volta! Finalment surto de l’aigua i veig en Xavi esperant-me… Efectivament m’ha guanyat… Però només per 23’’ (ell 17’ 35’’, 94è i jo 17’58’’, 105è) i en Carles arriba 22’’ més tard que jo (18’ 20’’, 114è). Déu ni dó com d’ajustat ha estat tot plegat eeeeeeeh? Per cert finalment van arribar 297 nedadors, tot un rècord per la travessia!
Així finalment en Carles en Xavi i jo hem “guanyat” cadascun una de les curses tot i que jo no n’he “perdut” cap. Així la cosa queda amb un triple empat… L’any vinent s’haurà d’entrenar fort per buscar el “triplet” hehe!
La propera aventura esportiva serà un espectacular Raid de 120km a Platja d’Aro (btt, treking, kayak, tir amb arc, via ferrada, rappel…) on els Selvatges hi tornaran a actuar! Realment es presenta molt emocionant! A més és possible que gent de la colla també s’animi finalment! I tot això amb vistes a la Matagalls Montserrat 2011… Després de 2 anys en que l’he fet caminant (2007, 18h.20’ i 2010, 19h.), aquest any intentaré fer el màxim corrent i intentar acostar-me a les 13h. 50’ que va fer en Joan Pitarch l’any passat! Així que propera crònica: Raid Costa Brava!
Vagi bé!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada