1 de maig del 2013

La desgràcia d'una "mini" lesió...


 Hola companys! Aquesta entrada és per desfogar-me i deixar les “penúries” escrites aquí.

A l’entrada sobre la Marató de Barcelona vaig posar-hi un calendari de curses que volia fer i tal i tal... Doncs bé, ja la Marató la vaig fer amb aquell problemilla al genoll i això no ha acabat de marxar del tot. Des d’aleshores he fet la Montserrat Skyrace i ara fa 10 dies (quan ja la cosa semblava curada) vam anar de Blanes al Turó de l’Home en una ruta que no oblidaré ni me'n penediré mai d’haver-la fet. Totes dues aventures les vaig fer sense entrenament de córrer, bàsicament bicicleta pels voltants de Blanes i tampoc massa... Però les dues em van sortir molt bé i els meus ànims seguien amb ganes d’afrontar les properes curses tot i que el fet de no poder entrenar em fotia bastant. Dilluns i dimarts després del Turó de l’Home semblava que el genoll anava bé, però dijous matí vaig voler sortir a córrer i de seguida vaig notar que la cosa no rutllava... El diagnòstic és una tendinitis de la "pota d'ànec", un lloc on sínsereixen tres músculs de la cama. Des d’aleshores la cosa ha anat millorant però segueix molestant i em fa l’efecte que podria córrer però el que necessito és descansar perquè es curi del tot...

Queda 1 mes i mig per Emmona, però entre mig m’havia apuntat al 3 curses on volia disfrutar i fer-ho bé: Marató Trail Cap de Creus, Selva Marítima (1a etapa de la CBXR) i Travessa del Montseny. La del Cap de Creus la tinc gairebé descartada al 100%, les altres dues ja veurem... La putada és que porto pensant en tot això des de principis d’any, la il·lusió de fer-ho, de sortir a entrenar, de disfrutar, de ser “finisher”... Espero poder fer Emmona i intentar acabar-la però el camí per arribar-hi no haurà estat com volia... És com si en el viatge a Ítaca et toqui agafar un “pont aeri” entre mig perquè t’han clavat una llança i has de passar uns dies a l’hospital... Encara que arribis a la batalla final el camí no haurà estat el mateix...

En fi, aquí deixo constància de tot el que m’està passant pel cap aquests dies... És dur assumir una cosa quan portes tot l’any pensa-t’hi però bé, intentarem recuperar-nos i arribar el millor possible a Emmona!

Apa, salut i genolls a tots!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada