4 de setembre de 2014

Ultra Trail du Mont Blanc 2014, la prèvia

Entrades relacionades:

No sé com començar... Serà molt difícil que l'entrada estigui a l'alçada de la cursa, en Pede va escriure un cop al Facebook això: "En Marató seria Nova York, en Muntanya seria Zegama, en Orientació seria Jukola i en Ultres seria UTMB." Queda clar que és una Ultra especial, Chamonix, allà on va néixer l'alpinisme, un lloc simbòlic i una competició donant la volta al massís del Mont Blanc, passant per 3 països (França, Itàlia i Suïssa) en un recorregut de 168km i 9600m de desnivell positiu. 


Doncs bé, he de reconèixer que si tinc la possibilitat de participar-hi és gràcies a una conjunció d'estrelles i que encara no he entès el perquè:

1) Després de la retirada a Núria-Queralt vaig desconnectar molt i no volia pensar en córrer, però a darrera hora vaig tenir un "rampell" i em vaig inscriure fora de plaç a la Ultra Rialp Matxicots (em van donar un dorsal d'un corredor que s'havia lesionat 15 dies abans de la cursa). Gràcies a això vaig aconseguir els punts que em faltaven per pre-inscriure'm per l'edició de 2013.

2) Com és normal, no va tocar el primer any, però el segon any tens el doble de possibilitats. El tema és que després de Marató de BCN va començar el calvari del genoll i a més a més no va tocar el sorteig de Cavalls del Vent que era la que em feia més il·lusió de fer. Però com que no podia córrer tampoc vaig buscar alternatives i ja donava per perdut poder-me pre-inscriure de nou al Mont Blanc (i per tant perdre el doble de possibilitats).

3) A quinze dies de Cavalls del Vent, em truca en Manel (de Dorsal.Cat on escrivia articles d'Ultres) que ens oferien la possibilitat d'inscriure'm a Cavalls del Vent. Ho havíem demanat al maig perquè sabem que guarden dorsals per compromisos però al juliol ja vaig pensar que si no havíen dit res era gairebé impossible. Vaig fer Cavalls sense entrenar de córrer, tot i que aquell estiu m'havia cascat moltíssims quilòmetres de BTT i a més a més en grans i llargues aventures (Cadí, Carrilet i Camí de Cavalls). Així doncs, segona campanada i segona pre-inscripció a UTMB!

4) Al gener ens toquen els dorsals per participar-hi però enlloc d'alegrar-me, no ho veig gens clar. Tot i que a Cavalls el genoll no va molestar després va tornar-hi i ho veia molt magre. La setmana després del sorteig vaig començar a visitar traumatòlegs sense aconseguir treure'n l'aigua clara. Però la darrera conjunció d'estrelles estava a punt de donar-se. A la feina (CEAB), anàven a nedar a l'Olympic de Lloret amb uns "bonus" de 12 entrades que sortien molt bé de preu i també amb ells (sobretot en Xavi Torras) vam començar a fer sortides en BTT. Crec que tant la piscina com la BTT, van ser crucials per superar els problemes que tenia al genoll quan corria, i així em vaig plantar a l'IM70.3 de Calella que va anar molt bé i era la última oportunitat per decidir si podria anar a la UTMB o no!

Imagineu-vos tot el que ha hagut de passar simplement per poder tenir la oportunitat de participar-hi... tela! N'estic segur que la història de cadascun dels 2434 corredors que vam prendre la sortida és tan o més apassionant que aquesta, i encara més si tenim en compte els corredors que vénen del Japó (una pila), Sud-Amèrica o Austràlia i Nova Zelanda... Si per mi participar-hi és una cosa única imagineu-vos per ells... Fa posar la pell de gallina, les coses que pot arribar a fer la gent per passar-se 40 hores patint com uns cabrons! Màgic.

Doncs bé, un cop ja tens el dorsal, cal fer un bon entrenament per tenir opcions d'acabar-la que és el somni de tots els que serem a la sortida, tot i que sabem que 4 de cada 10 no acabaran... I encara més complicat pel fet de ser la primera cursa de 100 milles que afronto, és a dir que no sé com ha de ser l'entrenament ni com reaccionarà el meu cos a tantes hores de tralla. Començo a entrenar seriosament (tot i que ja tenia la base) a principis de juliol i per sort, tot surt bé fins al darrer dia tal com vaig explicar a la darrera entrada al blog.

I així ens plantem en Xavi Ripoll (amb tota la family) i jo amb la Yas cap a Chamonix (l'Helio també estava inscrit però arrossega una lesió i ho ha aplaçat per l'any vinent), amb les piles carregades i amb ganes de passar uns bons dies abans de la sortida divendres a les 17:30. Marxem dilluns al matí i el trajecte va molt bé fins Montélimar on trobem el pitjor embús que mai hem passat, 4 hores per fer 20km... A ritme d'Ultra HAHA! Sort que en Tomàs Megía està a Chamonix i pot tramitar el càmping; al final vam arribar-hi passades les 11 de la nit. La bona notícia és que just arribar i connectar-me a internet em diuen que sóc un dels 10 escollits per anar a fer un “Cafè i Consells” amb l’equip Salomon Spain (em vaig inscriure a un sorteig) el dijous a la tarda! :D

Dimarts arranca plovent, tal com deia la previsió, volíem sortir a córrer però tal com pinta la cosa al final ens quedem a la cabanya fent el ronso. De totes formes jo estic una mica "ofuscat" perquè des del dissabte que em torna a molestar el maluc esquerra (sembla ser que és el psoas-iliac). El dolor (molèstia) apareix en aixecar la cama, sobretot a les pujades i va aparèixer per primer cop després de fer Carros el 19 de juliol. El problema va ser que ajudant a Sant Bonós (cursa popular de Blanes), el dissabte abans de marxar, vaig haver de pujar mil cops a un camió una mica alt per baixar aigües i vaig forçar massa precisament aquest gest ("gajes del oficio" que diuen). Després de Catllaràs en un parell de dies va marxar el dolor, i en alguns entrenaments m'ha molestat però marxava ràpid. Aquesta vegada, en canvi, som dimarts i encara em molesta i com que tinc ganes de veure com em sento, a les 2 del migdia surto a córrer (ha afluixat una mica la pluja), vaig fins a Chamonix pel costat del riu (el càmping on estem, Les Deux Glaciers, està a Les Bossons), faig la foto de cortesia a l'arc de sortida (que tenia moltíssimes ganes de veure) i torno. Una horeta, la cama força bé! 

Per la tarda anem a fer una volta per la fira del corredor. Em trobo a l'apartat de curses en Jordi d'Sport HG i també xerrem amb l'Eduard Jornet de la VCUF, també hi ha en Gerard de Klassmark i ens fem una foto per enviar-li a la meva cosina que són molt amics! Després de passar una estona anem cap a la zona de marques i m'apunto a uns quants sortejos per si hi ha sort, i de sobte la Yas em diu: "Mira aquest quines ungles, totes negres, em pensava que era una dona que les duia pintades!", i quan aixeco el cap: Anton Krupicka... HAHAHA! :D No dubto en demanar-li si m'hi puc fer una foto, tot un mite!

Dimecres al matí sortim a córrer amb en Xavi i en Tomàs, fem una mica de desnivell fins a "Le Petit Balcon Sud" que queda just davant del càmping i tornem resseguint el riu desde "Les Gaillands". Força bones sensacions tot i que només 1h15'. Després d'això cap a la piscina amb la Yas (ja la coneixíem de les vacances l'any passat i hi volíem tornar!). Aprofito per fer mitja horeta de natació com faig a l'Olímpic i després a gaudir del Jacuzzi i unes vistes espectaculars!





















Ben dinat toca un dels grans moments, anar a buscar el dorsal! Doncs resulta que tothom hi va anar a la mateixa hora perquè hi havia una cua que tela... En fi, com que no tenim cap pressa anem fent i passant pels diferents filtres: ensenyar DNI, control material (4 articles aleatoris de tot el que s'ha de portar), entrega dorsal, enganxar xip a la bossa, entrega samarreta i finalment una bosseta per no llençar les coses a terra. Tot un show! Deprés ens trobem amb en Pere i en José, dos Fondistes que corren la CCC (cursa de 100km que segueix la segona meitat del recorregut de la UTMB).


Ben sopat anem a l’altre costat del riu per veure arribar els primers de la TDS (una altra de les curses que es fan durant la UTMB) de 120km. No arribem a veure en Toti Bes que va quedar tercer però sí que veiem del 5è al 7è!

Dijous matí havíem planificat una sortida tots junts (família Ripoll i família Megía) al Lac Blanc, una excursió que ens va quedar pendent de les vacances de l’any passat. Però en llevar-me, encara segueixo sentint molèsties al maluc, i tot i que em feia molta il·lusió prefereixo descansar tot el dia a veure si la cosa millora perquè porto una “rallada” mental important per culpa del maluc… De totes formes anem amb ells fins a dalt a La Flegere amb telefèric (darrer avituallament de la UTMB) i després a l’Index amb telecadira, des d’aquí ells comencen l’excursió fins al Lac Blanc i després baixada fins a La Flegere altra vegada. Nosaltres ens quedem una estona llegint i contemplant les magnífiques vistes de tot el Massís del Mont Blanc que són espectaculars!!!


A la tarda toca anar a fer el cafè amb l’equip Salomon! Realment em fa força il·lusió poder compartir una estona amb aquests cracks: Iker Karrera, Tòfol Castanyer i Nerea Martínez. La Nerea ha quedat tercera de la TDS i ha de marxar a l’entrega de premis. Així doncs que ens quedem xerrant una horeta amb els dos que correran UTMB. Al final ens regalen una gorra que ens la firmen si volem i em faig una foto amb en Tòfol. Tots dos m’han semblat molt bona gent i ja sabreu que finalment van acabar segons a la Ultra deixant una de les imatges de la cursa a l’entrar agafats de la mà a meta!


Després de tot aquest bon rotllo vaig a la fira del corredor a la parada d’”Active Patch 4U” (pedaços per lesions) i els explico el problema que tinc al maluc, em posen quatre pedaços i torno cap al Càmping a descansar que tot just queden 24 hores per la sortida.

Molt bona última nit, em llevo amb una mica de millors sensacions al maluc. Una part del meu cap diu que al passar els quilòmetres marxarà i una altra em diu que no. El problema és que he arrossegat el neguit tots aquests dies i em moro de ganes de començar per veure com va la cosa… A les 9:20 marxem amb la Yas direcció a Ginebra per anar a recollir el meu pare i en Joan Rondón que vénen amb avió per a fer el seguiment! Tot va perfecte i a la 1 del migdia ja som al Càmping fent una macarronada tots junts. Queden unes quatre hores per a la sortida i intento fer una migdiada però no puc, al final acabo llegint “Nascuts per Córrer” que el vaig començar aquí i ja vaig per la meitat. Tot i no dormir em relaxo força fins a les 3 de la tarda quan començo a preparar totes les coses! El cuquet comença a ser gros i ja no penso gens en el maluc, tinc moltíssimes ganes de començaaaaar! Això serà brutal!


A la propera entrada explicaré com va anar la cursa de dalt a baix!!!! :D

2 comentaris:

  1. es tant o més important saber tot allò previ a la cursa com la mateixa cursa!!!!! bona introducció per saber q significa poder córrer la UTMB!

    ResponElimina