11 de juliol del 2013

Dues noves curses a Blanes

Esportivament parlant els darrers dos mesos no han estat gaire positius... El genoll no s’ha curat i tenia planejades moltes curses amb molta il·lusió en les quals vaig haver d’anar dient que no a mesura que veia que el genoll no millorava... Ara mateix les sensacions són molt estranyes: per una banda estic entrenant bé amb en Nil (bici 2-3 cops/setmana i córrer un parell de cops) i sembla que la cosa no empitjora; però per altra banda tant quan corro com quan faig bici la cosa no va fina del tot, noto que al genoll li falta una mica d’oli... De totes maneres he decidit no parar i seguir entrenant! Proper repte Volta al Cadí en BTT (2 dies, 220km), i l’altre cap de setmana l’Olla de Núria tranquil·lament a veure què passa!!! :D

Però bé, aquesta entrada és per parlar de dues noves curses que s’han fet a Blanes aquest any. A finals d’octubre en Pau Nualart ens va proposar a en Carles Llop i a mi (programa Febre d’Esport a Ràdio Blanes), de fer alguna cosa per la Marató de TV3; la idea ens va agradar i de seguida ens vam activar per a crear la I Marxa per la Marató de TV3 a Blanes. Vam pensar un recorregut apte per a tothom: 8km planíssims, el primer tram pel centre de Blanes, després cap a la Tordera i tornada pel Passeig de Mar. El Cau ens va ajudar a l’avituallament i també d’allà va sortir la idea d’animar la gent a venir amb els seus gossos i col·laborar també amb ells. 4€ per persona, 1€ els gossos i tots els beneficis per la Marató de TV3. La organització va ser per part del nostre programa, Ràdio Blanes i l’Ajuntament; el cau va portar l’avituallament i els Fondistes van controlar el recorregut.
El dia 16 de desembre va sortir tot rodó (vídeo TV Blanes), un dia maquíssim i 800 persones van sortir a córrer i a caminar! De fet les previsions eren de màxim uns 400, però el dia que va sortir i la causa van fer que se sobrepassés. Evidentment això va portar alguns “problemilles” logístics que es van poder solucionar amb força agilitat, en conjunt tot un èxit! I el millor de tot és que vam donar 3796,67€ per la Marató i tothom s’ho va passar molt i molt bé.

                          
  
I la segona cursa va ser la passada revetlla de Sant Joan, 23 de juny, la I Escalada a Sant Joan (ascensió directa de la platja i per les escales fins dalt). La idea va sorgir fa un any amb en Roger Fonseca com a confluència de molts factors. Tots dos anàvem al cau junts i entrenàvem junts per la CBXR. Un dels entrenaments que fèiem era pujar a Sant Joan per les escales (la manera més ràpida d’acumular desnivell a Blanes) i a més a més el cau (juntament amb altres entitats) organitzen una colla d’actes al passeig de Mar per celebrar la revetlla de Sant Joan... Doncs bé, aprofitant tots aquests factors vam pensar que no seria molt complicat organitzar una pujada del passeig a dalt com un acte més de la revetlla...


La idea va sortir massa tard per fer-ho el 2012, però aquest 2013 hem pogut pensar-ho amb més temps i finalment ens hi hem tirat de cap. Per una banda el Fondistes vam ser-ne els organitzadors (ara sóc de la Junta, per cert molt bona feina de tots!) i també tota la gent (socis) que vam necessitar pel dia l’Escalada: MOLTES GRÀCIES perquè sense aquesta petita ajuda aquell dia en concret no seria possible fer-ho! A l’avituallament de Sant Joan hi havia les caravel·les del cau i també gràcies a la Colla Gegantera que va animar la festa a mitja cursa amb gralla i percussió!
A la comissió organitzadora (jo i Roger) s’hi va afegir en Jordi Vissi; realment sense ell la cosa no hagués anat ni la meitat de bé del que va sortir... Entre moltes coses va fer aquest magnífic vídeo promocional amb en Roger i jo com a protagonistes! ;)




La gràcia d’aquesta prova és que és una cosa diferent a les curses que es solen trobar al calendari. També penso que és una activitat que pot fer tothom i que alhora és un repte per a tots, doncs per els primers és una cursa rapidíssima on en 8 minuts has de donar-ho tot i arribar a dalt totalment mort (els 3 primers es van tirar a terra en arribar), i per a algú que no està acostumat a córrer és un repte pel simple fet de pujar els 666 esglaons el més ràpid possible (el darrer classificat va tardar 22 minuts), així doncs tothom hi pot participar i tothom en pot gaudir al màxim!

Un altre al·licient són els premis: 3 categories amb premis per als tres primers masculins i femenins. Uns premis que no serien possible sense la col·laboració de les botigues esportives blanenques i un gimnàs.
El dia de la cursa no va sortir molt bonic (vídeo TV Blanes), no plovia a bots i barrals, però espurnejava i la grisor del cel no animava a sortir a córrer. Tot i això 87 participants van prendre la sortida i tots van quedar molt contents de l’activitat, de fet aquí en podeu llegir algunes cròniques: Xavi Marina, Ricard Fernandez, Pere Alsina o Joaquim Verdalet.

Esperàvem entre 150 i 200 participants però tots coneixem gent que ens diu “no vam venir perquè plovia”, i estem contentíssims perquè tothom que va participar-hi només deia coses positives i els va agradar molt. De fet hem de reconèixer que fins i tot abans de la cursa tant en Jordi com en Roger com jo ja estàvem pensant en coses per millorar de cara a la 2a edició que ja podeu estar tranquils que si tot va bé tornarà a fer-se el 2014!

I per acabar us deixo el vídeo que va editar en Toni, amb les imatges d’ell mateix, l’Albert Rondon, l’Antonio Parra, en Diego Pérez i en Marc Cerdan.

Us espero l'any vinent a les dues curses! :D

1 de maig del 2013

La desgràcia d'una "mini" lesió...


 Hola companys! Aquesta entrada és per desfogar-me i deixar les “penúries” escrites aquí.

A l’entrada sobre la Marató de Barcelona vaig posar-hi un calendari de curses que volia fer i tal i tal... Doncs bé, ja la Marató la vaig fer amb aquell problemilla al genoll i això no ha acabat de marxar del tot. Des d’aleshores he fet la Montserrat Skyrace i ara fa 10 dies (quan ja la cosa semblava curada) vam anar de Blanes al Turó de l’Home en una ruta que no oblidaré ni me'n penediré mai d’haver-la fet. Totes dues aventures les vaig fer sense entrenament de córrer, bàsicament bicicleta pels voltants de Blanes i tampoc massa... Però les dues em van sortir molt bé i els meus ànims seguien amb ganes d’afrontar les properes curses tot i que el fet de no poder entrenar em fotia bastant. Dilluns i dimarts després del Turó de l’Home semblava que el genoll anava bé, però dijous matí vaig voler sortir a córrer i de seguida vaig notar que la cosa no rutllava... El diagnòstic és una tendinitis de la "pota d'ànec", un lloc on sínsereixen tres músculs de la cama. Des d’aleshores la cosa ha anat millorant però segueix molestant i em fa l’efecte que podria córrer però el que necessito és descansar perquè es curi del tot...

Queda 1 mes i mig per Emmona, però entre mig m’havia apuntat al 3 curses on volia disfrutar i fer-ho bé: Marató Trail Cap de Creus, Selva Marítima (1a etapa de la CBXR) i Travessa del Montseny. La del Cap de Creus la tinc gairebé descartada al 100%, les altres dues ja veurem... La putada és que porto pensant en tot això des de principis d’any, la il·lusió de fer-ho, de sortir a entrenar, de disfrutar, de ser “finisher”... Espero poder fer Emmona i intentar acabar-la però el camí per arribar-hi no haurà estat com volia... És com si en el viatge a Ítaca et toqui agafar un “pont aeri” entre mig perquè t’han clavat una llança i has de passar uns dies a l’hospital... Encara que arribis a la batalla final el camí no haurà estat el mateix...

En fi, aquí deixo constància de tot el que m’està passant pel cap aquests dies... És dur assumir una cosa quan portes tot l’any pensa-t’hi però bé, intentarem recuperar-nos i arribar el millor possible a Emmona!

Apa, salut i genolls a tots!

24 d’abril del 2013

Ultra Pirata Blanes-Turó de l'Home

Quin plaer poder escriure aquesta entrada!

Tot va començar després de perdre el concurs que proposava la marca Hi-Tec per a poder participar a la Intermon-Oxfam Trailwalker (cursa de 100km per equips, on cada equip ha de pagar 1500€ que van destinats a lluitar contra la fam al món). Vam formar un equip en Xavi Ripoll, en Jordi Vissi i en Jordi Güera i havíem d'aconseguir molts "m'agrada" en una foto al facebook; després d'anar frec a frec amb l'equip "Wandelende", a darrera hora es va presentar un equip amb alguna relació amb els "Barcelona Dragons" que va aconseguir sumar 914 "m'agrada" en poc més d'una setmana, mentre nosaltres només en vam aconseguir 431, acabant finalment en segona posició. Però som gent positiva i amb ganes, i com diu la dita "no hi ha mal que per bé no vingui". Així que tot celebrant el 25è aniversari dels Fondistes Blanes a Can Tarranc, va sorgir la idea de treuren's l'epina de la Trailwalker tot fent una ruta idea d'en Pere Boadas i molt motivadora pel simbolisme que té poder arribar al punt més alt del Montseny (Turó de l'Home: 1706m) tot sortint del nostre poble al nivell del mar. Una ruta maquíssima seguint dos senders de Gran Recorregut: primer el GR92 fins a Sant Martí del Montnegre (passant per Tordera, l'Erola i Hortsavinyà) i després el GR5 (passant per Sant Celoni fins a Fontmartina) i per acabar la variant GR5.2 per al tram final fins al Turó de l'Home.

Dissabte 20 d'abril, són les 8 del matí i tot a punt a Sa Palomera per afrontar aquest gran repte amb en Jordi Vissi i en Xavi Ripoll, amb qui ens ho agafarem com a entrenament per a l'Emmona on hi participarem el proper 15 de juny i també ens acompanya en Carles Llop, el meu company de Febre d'Esport a Ràdio Blanes que vindrà fins a Sant Celoni per entrenar per a la Costa Brava Xtrem Running.


Divendres va ploure i avui el dia és magnífic per a correr: cel serè, terra mullada i fresqueta per a començar. De Blanes a Tordera és el més pesat, però anem xerrant i a molt bon ritme, veient en tot moment el perfil inconfusible del nostre objectiu.


Des de Tordera fins que va començar a pujar vaig tenir un petita "rallada" mental respecte al meu "tocat" genoll esquerra (des de la Marató de Barcelona que tinc molèsties i no he sortit gairebé gens a córrer, he fet força bici i només la Montserrat Skyrace que va anar molt bé. Les molèsties no marxen, però tampoc empitjoren... A veure com acaba el tema!). Bé, doncs durant una bona estona vaig pensar que plegaria a St.Celoni, però ben aviat va marxar qualsevol molèstia, ja fos al quàdriceps o al genoll!


Vam anar a molt bon ritme fins a St.Celoni; en 2 horetes érem a Hortsavinyà i en 3 horetes a Sant Martí del Montnegre, en els dos llocs vam fer paradetes de 10 minutets. Finalment vam arribar a Sant Celoni després de 39km, uns 1000m de desnivell positiu i 4h15'. Allà ens vam acomiadar d'en Carles i vam fer una paradeta més llarga per omplir aigua i menjar. Tornar a començar va ser "durillu", sobretot perquè va costar trobar el camí i perquè ens esperava una bona pujada al davant!

Sortint de Sant Celoni la vam liar força per trobar el camí i vam fer un tram per mig de bosc on la podíem haver liat molt... De totes maneres "sabíem" la direcció que havíem d'agafar i en pocs minuts ens vam creuar amb el camí del GR5. Vam anar corrent força estona però a les pujades més dures ja caminàvem, tot i això a bon ritme! Vam anar fent fins a un trencant després d'una gran pujada (just després de Can Perepoc), quan portàvem 48km, petita "paradinha" per agafar energies i continuar per un tram més "planer" on vam agafar un tros de carretera també. I així anar fent fins al càmping Fontmartina, quan portàvem ja 56km i ens quedava el tros més dur, com podreu veure en el següent perfil és increible:


Aquí vam fer una altra parada llarga... Primer per reposar, omplir aigua i menjar, i després perquè va arribar la Marta que ens havia de recollir a dalt i ens va portar una mica més "d'avituallament" extra! :D Moltes gràcies!


Doncs amunt que fa pujada! D'aquest últim tram només puc dir que en Jordi i en Xavi em deixàven una mica enrere... Però bé, em sembla que tampoc us vaig fer perdre gaire temps! Allò pujava molt i l'emoció dels últims metres quan vam atacar el Turó "per la via directa" va ser indescriptible! Un somni fet realitat i que segur que molt Fondistes voldran repetir! I com no, gràcies a en Pere per posar-hi la primera pedra!


Un cop a dalt una vista increïble: Montserrat, Blanes, Les Agudes... Les fotos i cap avall al pàrking on ens esperava la Marta per tornar. Finalment 62km amb uns 3000m de desnivell positiu i uns 1600 negatius. A dalt del Turó hi vam arribar amb 9 hores clavades comptant les parades! Tornant vam parar al Restaurant de La Costa de Montseny, a menjar una mica d'embotit per recuperar energies!


Realment no cal gran cosa per a passar-ho bé: una motxilla, quatre bons amics, unes bones cames i un repte. I aquest repte ens va motivar moltíssim a tots tres que ho vam fer amb una il·lusió brutal, molt més que no pas algunes curses! Realment amb una bona gestió del menjar tampoc calen els avituallaments de les curses per a fer 60 o 80km. Amb "quatre" barretes, un plàtan i aigua ja pots aguantar força bé unes 10 hores... Així doncs res més! Animar-vos a tots a posar-vos els vostres objectius i que no tenen que ser curses! Vosaltres us podeu fer un objectiu a mida!

Salut i cames companys!

PS1.Track del recorregut
PS2.Fotos al Facebook
PS3.En Jordi Vissi va fer una gravació brutal amb la GoPro! Quan estigui el penjaré aquí! Quines ganes! ;)

8 d’abril del 2013

Sobre Cavalls del Vent i perquè m'hi preinscriuré...


La Cavalls del Vent presenta alguna novetat aquest any, i diguem que no és que m’entusiasmin massa…
Fa uns dies van dir que obririen pre-inscripcions el 23 d’abril i van presentar el reglament de la cursa. Doncs bé, després de quedar-me fora l’any passat esperava un cert avantatge en el sorteig... Res de res, és igual que quedéssim una colla de Fondistes fora, aquest any comencem de zero de nou... En canvi els que ja hi han participat sí que tenen certa preferència (més possibilitats en el sorteig).
Vaig escriure un mail a l’organització per queixar-me i em contesten molt amablement que no creuen que la cavalls sigui una cursa “reservada als mateixos” doncs l’any passat de les 900 places només 270 van ser “repetidors”. Suposo que tenen raó, però també és cert que més de la meitat dels que estaven al sorteig en van quedar fora. També em van dir que si se n’adonessin que la gent nova no hi podia entrar, que ho revisarien. Però bé, de moment haurem d’esperar de nou un sorteig on les possibilitats de quedar-ne fora seran les mateixes que l’any passat.
Un altre canvi és el del recorregut; ara resulta que seran més de 100km quan sempre havien estat els 84 que uneixen tots els refugis del Cadí-Moixeró... No entenc què hi ha darrera aquest canvi, sincerament no ho entenc. La Cavalls del Vent és una travessa amb una tradició i ara no sé perquè fan aquest canvi. El reglament ens dóna una pista sobre el que pot ser el canvi en el recorregut: sembla que la cursa passarà per Bellver de Cerdanya on els corredors podran deixar-hi una bossa amb material. Els dos possibles motius que hi veig és que per a la organització era un problema el transport de totes les bosses al refugi Prat d'Aguiló (on l'any passat hi havia les bosses) i després tornar-les (crec que les enviaven per correu), en canvi ara podran accedir de Bagà a Bellver ràpidament a través del Tunel del Cadí; el segon possible motiu pot ser pel caos de retirades que es va viure a Prat d'Aguiló l'any passat. De totes maneres no em semblen motius suficients com per canviar un recorregut que de tota la vida és el que és... I si la puc fer aquest any em sabrà greu no fer el mateix recorregut que ha fet tothom tota la vida... Potser hi ha altres motius, haurem de veure què diu l'organització!
I per últim, no vull criticar directament el preu tot i que el trobo una mica excessiu: 85€. Altres curses: Ultra Rialp-Matxicots: 55€; Emmona: 50€; Ultra Coll de Nargó: 45€. Suposo que la oferta-demanda hi té alguna cosa a veure!

I finalment una valoració de mi mateix i de molts dels que ens pre-inscriurem en aquesta cursa... Tot i tots els “contres” que he presentat m’hi preinscriuré perquè crec que és una ultra que “s’ha de fer”, però no deixo de pensar que hi vull anar per tota la “parafernàlia” que envolta la cursa i perquè està de “moda”. No ens enganyem, els humans som animals i sempre anem una mica com les cabretes, allà on va tothom, encara que hi trobem força coses negatives. També penso que un cop l'hagi fet no crec que hi torni... Però bé, això ja es veurà en un futur! De totes maneres a Catalunya tenim molta sort perquè tenim “ultres” per triar i remenar i podem decidir si volem pagar més o menys per fer els mateixos quilometres. 

Així doncs que força a tots i a disfrutar de la muntanya amb humilitat i respecte que és el més important!

Bones “ultres” a tothom! :D

21 de març del 2013

Preparació i Marató Barcelona 2013


Hola de nou a tothom, després d’un descans d’uns mesos tornem al 100% per explicar què ha passat durant aquest temps i quins són els propers objectius! :D
Després de la Ultra Rialp Matxicots el passat setembre (darrera entrada al blog), encara vaig fer algunes curses com la Duatló de Muntanya Queralbs-Núria, la Marató de Muntanya del Montseny i la Passafred a Blanes, totes tres van anar molt bé i m’ho vaig passar de conya tot i no haver entrenat específicament per a cap d’elles...
El principi d’any es centrava en el sorteig de la UTMB, en la qual m’hi vaig pre-inscriure juntament amb en Xavi Ripoll i l’Helio López; tal com ens esperàvem no ens va tocar, però l’any vinent tindrem el doble de possibilitats de ser escollits! A partir d’aquí ja vaig començar a planificar seriosament la temporada...
La idea era fer com l’any passat: Mitja Montornès i Marató de Barcelona per agafar ritme i velocitat durant els durs mesos d’hivern (seguir un pla d’entrenament amb un gran objectiu com la marató sempre va bé); després de la marató segons l’estat físic s’en faran unes o altres però amb el gran objectiu final de la gran EMMONA (106km i 8300m d+) el 15 i 16 de juny, una de les ultres més dures de Catalunya. De totes maneres aquí us deixo la planificació de curses si tot sortís perfecte:


Tal com va passar l’any passat, vaig començar l’entrenament per la marató tard, exactament el 7 de gener en acabar les vacances; si vull baixar de 3 hores he d’entrenar 3 mesos abans i més seriosament que aquests darrers anys! De totes maneres no em queixo gens dels resultats que tinc! :D

Els entrenaments han anat un pèl millor que l’any passat, bàsicament perquè no he tingut que fer una aturada per culpa dels “isquios”. Els punts més destacats han estat la Mar i Murtra nocturna el 18 de gener, la gran sortida Fondista Blanes-Vidreres (25km) el 20 de gener, la Marxa Viladrau-La Garriga (30km en 3h.30’) i finalment la “tirada llarga” a Calella, altre cop en solitari i una mica més llarga perquè he començat i acabat a l’ermita de l’Esperança (34.6km en 2h.41’).
Sobre la Viladrau-La Garriga dir que és una de les curses mítiques que sempre he volgut fer i per això vaig anar-hi. Va ser la nit de carnaval i a les 3 del matí ens vam trobar a la biblioteca per anar cap a La Garriga a agafar el bus... 


Evidentment aquella nit no vaig dormir. Vam començar a caminar a les 6 del matí, i realment els primers quilòmetres els vaig patir una mica (segurament per no dormir i menjar molt poc abans de començar), tot i això em vaig marcar una baixada a Collformic espectacular... com una cabra boja, m’ho vaig passar de conya! I després de menjar la botifarra a tope fins al final amb en Joan Vieta seguint uns corriols espectaculars que ens vam menjar a un gran ritme fins a La Garriga, quina manera d’acabar!
La tirada llarga va ser extranya, sense saber-ho vaig fer l’anada molt més lenta que l’any passat (1h.25’), però a la tornada em vaig transformar fent els últims 12km a una mitjana de 4’20” i fent un 10000 en 42’48” després de portar ja 22km! A l’endomondo hi ha totes les dades.

Amb aquest entrenament em planto a la sortida de la Mitja de Montornès, allà mateix on l’any passat vaig trencar el meu propi crono sense ni tan sols esperar-ho! Aquest any tenia por, perquè l’any anterior m’havia anat tot tan bé que em feia patir no poder ni tan sols acostar-m’hi... Al meu favor sabia que els entrenament havien estat un pèl millors i no hi hauria d’haver problema. Volia baixar d'1h.29’ almenys per anar amb ànims a la Marató, i a poder ser acostar-me o rebaixar la marca de l’any passat de 1h.27’39”. La cursa no va tenir gaire història, tot va sortir rodat com l’any passat: A TOPE! Vaig fer uns temps molt similars als de l'any anterior, intentant apretar una mica més i el resultat va ser de 1h.26’47”, gairebé un minut menys!


Malauradament a partir d’aquí tot va anar malament: em vaig encostipar i fins i tot vaig passar un dia a casa ben malaltó, però el pitjor va ser que vaig sortir un parell de dies a córrer i vaig haver de parar en 30’ perquè se’m carregava el quàdriceps dret (una sobrecàrrega que sempre he tingut però mai m’havia fet parar de córrer); així doncs divendres al fisio, que em va destrossar la cama i dilluns em va posar un “taping” que vam renovar dijous... Però enmig de la setmana uns dolors al genoll esquerra (sí, l’altra cama) em van fer patir molt! Fins i tot dissabte a la Fira del corredor la Yas em va convèncer per fer una sessió de fisio en una parada que hi havia allà per anar més tranquil... No sé si va ser això o no, però la marató finalment va anar bé.
Vam dormir a casa d’en Manel i l’endemà ell i la Yas van fer un seguiment exhaustiu de la Marató, tal com van fer l’any passat els meus pares amb la Yas. De bon matí un bon esmorzar (que em vaig portar de casa per no fer coses rares) i cap a la sortida en metro! Seguia tenint molèsties al genoll però comptava que se m’escalfaria i no em molestaria; pel que fa al quàdriceps, l’evolució realment havia estat molt bona i no em feia patir massa. Ens presentem a la sortida una mica justos de temps i ens acomiadem, no tinc temps ni per escalfar 5’... No estic gaire nerviós, sortiré al meu ritme intentant fer els quilòmetres per sota de 4:30 i a disfrutar. Els primers km passen molt ràpid i em relaxo perquè veig que vaig bé al ritme previst, el genoll em molesta però no em fa un mal excessiu. Al capdamunt del passeig de gràcia hi ha en Manel i la Yas juntament amb en Pitarch, amb el qual vam quedar que em faria de llebre durant una estona... 


Del 17 al 27 va ser quan ho vaig passar més "malament" (tampoc molt eh!), simplement em va venir pixera i tot pujant la meridiana els quàdriceps va semblar que estaven una mica pesats... En Joan mentrenant m’alliçonava amb la història viva de la ciutat de Barcelona i feia més transitable la llarga marató! Vaig passar per la mitja marató amb un temps d’1h.34’25”, no molt “sobrat” per baixar de 3:10, però suficient si la cosa anava bé!
Una mica abans del km 27 vaig fer una cosa que no havia fet mai: parar a pixar! Portava ja més de 10km aguantant-me (heu de pensar que parar podia voler dir no baixar de 3:10, i faria ràbia que fos per una cosa així...), però és que ja no podia més! El problema va ser que tenia la bufeta més plena del que em pensava, i no parava de rajar mai... No sé si va arribar a un minut, però si no, poc li va faltar... De totes maneres en tornar a arrencar vaig veure una marató diferent! No només va ser treurem el neguit de la “pixera” sinó que segurament havia buidat gairebé 1kg menys! I amb aquests ànims vam arribar al gir de Glòries, un dels punts clau on la gent anima més i realment va ser espectacular, de “gallina de piel” que diuen. D’aquí al final simplement em vaig concentrar molt (sobretot a la zona marítima), i amb la companyia d’en Joan vam anar fent a un ritme molt bo fins al 35, i just després l’altre punt clau: Arc de Triomf! I altre cop “gallina de piel”. Aquí ja sabia que anava bé i només quedava un “5000”, així que vaig començar a apretar les dents tot passant pel costat de plaça Catalunya i sobretot pujant el Paral·lel... Aquí vaig deixar una mica enrere en Joan i a cada passa que feia passava a un o dos corredors, era espectacular! Entrant a meta vaig veure la Yas amb l’estelada, la vaig recollir i en girar-me vaig veure en Joan 20m darrere meu, evidentment el vaig esperar i vam fer una d’aquelles entrades per a la història! :D


Finalment 3h.08’19” cosa que vol dir millor marca personal (superant en més de 5’ l’any passat) i també vol dir que he fet més ràpida la segona mitja (1h.33’54”) que la primera, tot un orgull. Les dues darreres maratons les he fet gairebé clavant el mateix temps la primera meitat i la segona; això és molt difícil de fer i n’estic molt orgullós perquè vol dir que em coneixo el cos i que sé on tinc els límits i també que he fet molt bé la marató! Les 3 hores estan a punt de caure pel seu propi pes! Només em falta ser més regular amb l’entrenament i començar-lo un mes abans del que ho estic fent aquests anys. De totes maneres no m’obsessiono, ara a disfrutar de la muntanya, s’ha acabat l’asfalt. A veure si em passen ben aviat aquestes molèsties al genoll i puc donar-ho tot en els trails que vénen!

Merci a tots els que heu aguantat la parrafada i també als que heu aguantat les queixes la setmana abans de la Marató... També especialment a en Manel per acollir-me a casa seva i ser tan bon amfitrió i a la Yas per acompanyar-m’hi i animar-ma abans/durant/després de la cursa! :D
I com no, el gran Joan Pitarch que finalment es va cascar 27km de la marató, això sí, l’entrada i l’abraçada a la meta van valdre la pena! Merci company inestimable de grans aventures!


Doncs res més, ara cap a la muntanya, si tot va bé aniré fent cròniques aquí d’aquesta apassionant temporada que s’acosta! :D