La gran i conegudíssima Carros de Foc... Fa molts anys que se'n sent a parlar, de petit havia anat alguns cops a caminar per Aigüestortes amb els pares, fins i tot abans de que es donés a conèixer la història dels "Carros de Foc" i posteriorment es transformés en una ruta "comercial". Des que en vaig començar a sentir parlar que la vull fer, i un primer intent va ser la tardor de 2010; la volíem fer en dos dies, fent nit a Ventosa Calvell. El primer dia va anar molt bé, però el segon, només de sortir va començar a ploure i nevar a més alçada i vam retallar a meitat de pujada del Contraix.
Ara la idea era ben diferent! A finals d'agost tinc la Ultra Trail du Mont Blanc i m'agradaria fer la Carros de Foc d'una tirada com entrenament per la UTMB. Hi anem amb en Jordi Vissi, en Lluís Toll i en Marc Serra. La veritat és que el plan és una mica "heavy": divendres 18 d'agost sortim a les 15:00 de Blanes, arribem a Espot a les 19:30 on sopem molt bé i a les 09:15 ens posem a camiar des del pàrquing Prat de Pierró cap al refugi Ernest Mallafré on arribem ben justos de temps a les 10:00 de la nit per dormir i demà començar la volta ben aviat.
Em costa molt dormir, no sé perquè. Em poso música amb els "cascos" d'en Lluís, però igualment no dormo gaire, tot i que sí que descanso per estar a tope per l'endemà. A les 5:00 ja som d'empeus, però entre preparar-ho tot i esmorzar no ens posem en marxa fins gairebé les 6 del matí. Seré sincer amb vosaltres: sortim amb la intenció de fer 16-18 hores. Per quilòmetres i desnivell creiem que som capaços, ho volem fer en direcció contrària de la normal, és a dir començant cap a Josep Mª Blanc, segons en Lluís és millor així i també tindrem els últims quilòmetres per pista en cas que se'ns faci de nit.
Ernest Mallafré (05:51) - Josep Mª Blanc (08:21): 2h30' (+9'parada refugi)
Sortida de nit amb frontals però ja clarejant. És una pujada força tranquila seguint la vall de Monestero on només el tram final es fa una mica dur, la baixada fins al refugi és molt tranquila i maca. Realment gaudim molt d'aquest inici amb bon temps i bones cames.
Josep Mª Blanc (08:30) - Colomina (10:20): 1h50' (+14' parada refugi)
Tram sense tant desnivell i també molt tranquil en la direcció que el fem, amb el Pas de l'Ós de baixada (al revés segurament seria força "durillu"). El temps ens segueix acompanyant i anem tots junts a un ritme còmode per a tots. La baixada final també molt tranquila i ràpida.
Colomina (10:34) - Estany Llong (13:08): 2h34' (+21' parada refugi)
Ens disposem a encarar el tram més llarg del recorregut i a més el següent serà el més dur (Contraix). Segurament és un moment clau de la travessa. En la direcció que ho estem fent ens toca un tram trencacames resseguint l'Estany Tort, el de Mariolo i finalment el de Cubieso abans d'encarar una pujadeta final a la Collada de Dellui. A partir d'aquí una llarga baixada que també fem molt còmodament fins a l'Estany Llong. Personalment vaig molt bé, he menjat quan tocava i he begut també quan toca. Em sento animat tot i que comencem a adonar-nos que les 18 hores seran molt difícils. Comencem a calcular que més aviat ens acostarem a les 20 hores, tot i que confiem en què la segona part serà menys dura que la primera.
Al refugi ens diuen que normalment hauríem d'estar aproximadament el mateix que hem estat de Colomina fins a Estany Llong. Així que calculem unes 2,5-3 hores. Sortim amb calma per afrontar el coll més alt i més temut de tota la travessa, el coll de Contraix. Fem la pujada tranquilament però sense pausa, en Lluís va tocadet del genoll però anem fent amb un exhibició final d'en Marc de l'Estany fins al coll. De moment no m'ha semblat un coll duríssim tot i que començo a sentir-me cansat, però he pujat força bé, hi arribem en unes 2h15'. Comencem a baixar amb una altra exhibició d'en Marc per la neu, i és aquí on començo a notar el meu defalliment. Ara me n'adono que no he menjat gens bé durant la pujada a Contraix, però som tant a prop del refugi on volem fer-hi l'àpat "fort" que penso "de seguida hi serem": ERROR! Bé doncs els blocs de pedra són increïbles i amb la falta de confiança degut al "pajarón" se'm fa etern arribar al refugi, la baixada que s'hauria de fer amb una hora tranquilament es transforma en 1h30' eterns i molt durs, tant per la "pajara" com pel terreny que realment no és gens "corrible". En fi, que el temps es comença a allargar una mica massa... De totes formes ara la prioritat és recuperar-me, tot i que estic convençut que ho superaré perquè de cames em sento molt bé :D, és només qüestió de menjar i canya! Mengem tots un entrepà de llonganissa boníssim (amb olives també) i jo l'acompanyo d'una Coca-Cola i després ens fotem un cafè.
Ventosa Calvell (18:01) - Restanca (19:40): 1h39' (+13' parada refugi)
Després del gran àpat, faig una sortida amb un "subidon" brutal i em sento molt bé i amb molta energia. Al cap de poc de començar en Lluís decideix retallar el refugi de la Restanca (que és una anada i tornada pel mateix camí), així doncs que se'n va directament al Port de Caldes per baixar a Colomers. Li dic que sobretot avisi als refugis quan vagi passant i ell ens diu que anirà tirant fins que l'atrapem. En aquest moment no ens n'adonem del gran error que estem cometent.
Nosaltres continuem a bon ritme fins a Restanca, en aquest moment em sento molt bé però ja comencem a adonar-nos que la nit serà llaaaarga...
Sortim pel mateix camí que hem vingut... Es fa "durillu" sobretot perquè a més ja s'està fent de nit i és una pujada que costa. Finalment en una hora ens plantem a dalt (baixant 45') i a dalt trobem cobertura al mòbil per primer cop, cosa que aprofitem per avisar a les famílies que la cosa va una mica més lenta del previst però va bé! Arribem al Port de Caldes amb llum però comença a caure la nit, intentarem apurar al màxim la llum del sol per no obrir el frontal. Jo començo a patir perquè no porto piles de recanvi (pensava que com a molt l'utilitzaríem una estona) però la cosa s'allargarà... I l'altra cosa que em fa patir és que no he agafat la brúixola, sempre la porto, però aquest cop me la vaig deixar, un gran error perquè amb la nit a sobre qui sap si la necessitarem... Realment no tinc bones senssacions per la nit que s'acosta i també començo a patir per en Lluís perquè al no haver-hi cobertura no en sabem res i tot sol i amb la nit a sobre no m'agrada gens... Però bé, ara ja no hi podem fer res. Anem baixant mentre es fa de nit i només obrim el frontal fins que és realment necessari i de sobte ens trobem a sobre el refugi. La "meteo" ens ha respectat fins ara, però entrant al refugi comença a ploure i fer vent i s'intueix algun llamp en la llunyania. En entrar al refugi ja tothom està dormint, no hi ha en Lluís i tampoc podem preguntar per ell a ningú. Així doncs, en pocs minuts la cosa s'ha complicat moltíssim. Mentre es ponia el sol no semblava que hagués de ploure però de sobte s'ha girat mal temps i fred i a més amb el risc que no sabem en quina direcció va la tempesta elèctrica (que de moment sembla llunyana). Ens plantegem tirar directe seguint el GR11 cap a Sant Maurici però no sabem absolutament res d'en Lluís que en principi havia de seguir la ruta de Carros passant per Saboredo (el proper refugi), a mi em preocupa força on està en Lluís, intentem trucar-lo i li enviem un missatge (tinc una mica de cobertura fora el refugi) però no contesta. En aquest moment la decisió correcta hauria estat esperar al refugi, però sense saber res d'en Lluís decidim continuar a poc a poc cap a Saboredo.
Colomers (22:42) - Saboredo (01:39): 2h57' (+4h14' parada refugi)
Us ben prometo que en qüestió de 10' m'ho vaig posar tot a sobre (tèrmica, paravents, gore-tex i guants) i en sortir encara tenia fred... Amb aquestes condicions encarem la pujada cap al Coll del Tuc Gran de Sendrosa, sobre el paper (i a més perquè jo l'havia fet 4 anys enrere) és un puja-baixa fàcil i sense cap problema però tot just travessar la presa ja tenim problemes per trobar el camí, tot i que ho solucionem ràpid. Deixem correctament el GR11 i ens trobem amb el Lac de Cloto, en continuar me n'adono que estem perdent massa alçada, reculem fins al llac altra vegada i trobem el camí correcte. Això de dia no hagués passat, i segurament és el tram on el camí està menys marcat, però bé, enfilem cap amunt quan sembla que tenim una mica de descans de pluja i veiem les estrelles per un moment. Poc a poc amunt fins arribar al coll quan torna a ploure, i fa molt de vent. Aquí tornem a tenir una mica de cobertura i truquem per avisar que arribarem tardet a casa... A més en Jordi aprofita per abrigar-se fort perquè comença a fer frescota bona! Baixem molt bé amb una única cosa al cap "esperem que en Lluís estigui al refugi!!!". I SÍ!!!! Uf quin pes ens hem tret de sobre. Torna a fer molt de vent i les tempestes segueixen voltant d'una banda a l'altra, així que la millor opció sembla que és quedar-nos al refugi fins que surti el sol de nou i continuar després. La nit es fa duríssima dormint a terra, amb fred i el soroll infernal de les mantes tèrmiques que cada vegada que ens movem fan moltíssim soroll... Aconsegueixo "descansar" una mica, però en cap cas dormir i costa molt que passin les hores. A partir de les 5:00 sembla que s'ha calmat força el vent, així que ens comencem a preparar i ens posem en marxa curiosament 24 hores després de començar!
Comença a sortir el sol i tot sembla ben fàcil, fa bon dia i només és qüestió d'anar fent fins acabar. Una petita pujada al port de Ratera i tot baixada fins a tancar el cercle.
Amitges (07:45) - Ernest Mallafré (08:39): 54'
Finalment arribem amb gairebé 27 hores contant les hores de nit. Evidentment s'ha inflat moltíssim el que volíem fer, però crec que si tot hagués sortit un pèl més rodó es pot baixar força bé de les 20 hores.
Total: 26h48'
Com a reflexió final vull dir que vam cometre algun error que ens va posar en una situació una mica delicada. Personalment me'n penedeixo de no haver agafat piles de recanvi (tot i que no van fer falta s'haguéssin pogut acabar si haguéssim fet tota la nit) i també de la brúixola que va ser un gran error no agafar-la (tot i que en aquest cas no la vaig deixar "conscientment", les piles sí). També hauria pogut portar els "walkies", segurament haguéssin estat útils. Això de no tenir gens de cobertura en gairebé tota la travessa és una "putada" però bé "és lo que hay". I finalment deixar en Lluís sol en alta muntanya tampoc ho hauríem d'haver fet, la previsió no era dolenta (ens ho van dir a Ventosa Calvell), però igualment no va ser una bona idea.
Però bé, malgrat aquestes cosetes de les quals n'hem d'aprendre i no renegar-ne, es pot dir que ha estat un gran cap de setmana i, sincerament, a nivell d'entrenament per la UTMB fins i tot millor que si tot hagués anat bé! HEHE! A més, de cames m'he sentit molt bé i estic contentíssim de com van els entrenaments, no em puc queixar de res i això fa molt temps que no em passava, així que a gaudir i endavant. Dissabte vinent 55km a la Ultra Catllaràs i després estaré uns dies de descans "actiu".
Apa doncs ja us explicaré com m'he muntat els entrenaments per aquesta UTMB 2014 i què tal pel Catllaràs! Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada