25 de febrer de 2019

Baixar de 40' als 10km

Mare meva, no sé ni com començar després de tant de temps de no escriure al blog... però la ocasió s'ho mereix! Des del moment que he creuat la línia de meta he tingut la necessitat d'explicar-ho aquí, i això és una molt bona notícia! En aquests 3 anys sense escriure han passat coses molt bones però esportivament (el principal sentit d'aquest blog), no gaires...
La darrera entrada era sobre la Marató de Barcelona de l'any 2016, el dia que després de 6 intents vaig aconseguir baixar de 3 hores en la famosa distància dels 42195m, un repte que en alguns moments em va semblar impossible, però a base de provar-ho i entrenar finalment es va aconseguir. Avui el repte és ben diferent, però em fa molta il·lusió explicar-lo.

10km, 10000m, una distància coneguda, clàssica, però potser poc atractiva per a mi, que m'agraden les llargues distàncies: maratons o ultres de muntanya... De totes formes també m'agrada posar-me reptes i els 10000m, mai havien estat un repte en sí mateixos... Ara mirava el meu excel amb totes les curses, i en total només n'he fet 6, i si descomptem el 2019, només 4. El primer el 2002 a Malgrat, mare meva com vaig patir, vaig pillar un colocón de la calor a meitat de la cursa que vaig acabar entrant com vaig poder amb 51'07". El segon, la Cursa de la Mercè del 2003, el tinc apuntat però no tinc el temps i no en recordo res... El següent la Cursa dels Nassos el 2009, aquesta sí que ho recordo, molta gent i 44'05", el meu millor temps en 10km i molt content per acabar l'any però en cap cas l'havia entrenat específicament. I finalment els 10km d'Empúries el 2015, aquí tampoc recordo ben bé perquè hi vaig anar, segurament voldria córrer la mitja, però deuria canviar als 10km perquè no estava fi, em van sortir 47'26". I això era tot el meu currículum en 10km fins aquest 2019.

Com podeu comprovar en cap d'aquests casos els 10km havien estat un objectiu, sinó simplement una cursa per passar-ho bé. En canvi, en tots aquests anys he entrenat fort i he fet molt bons temps en Mitja Marató (1h26'47" a Montornès el 2013) i en Marató (2h58'37" a Barcelona el 2016), això vol dir que en realitat el meu millor temps en 10km segurament era algun tram de Montornès... I sempre pensava, "un dia entrenaràs per almenys baixar de 40' en uns 10km...", però mai havia trobat el moment ni la motivació per fer-ho.

El 2016, quan vaig córrer la Marató, va ser l'any que vaig dedicar a la preparació de la 1a edició de la Pyrenees Stage Run, el projecte que vaig emprendre després d'acabar el doctorat. Un dia em posaré a explicar BiFree, la PSR i la CBSR... Uf, hi ha moltes coses a escriure d'aquests grans projectes! En fi, que el 2016, després de superar el repte de les 3 hores, vaig seguir fent alguna cursa i entrenant força bé, però sense cap altre repte majúscul, ja que l'objectiu principal era engegar la PSR. Després d'una primera edició exitosa, i del tercer gran objectiu de l'any: el casament amb la Yas, a la tardor vam decidir amb en Jordi Vissi d'apuntar-nos a una nova cursa que feien dins l'Andorra Ultra Trail, Eufòria: 233km i 20000m de desnivell positiu en parelles, sense marcatge i en autosufiència. Crec que això és alguna cosa més que un repte majúscol, un bogeria. En fi, que al desembre vam començar a entrenar, però malauradament al febrer jo vaig agafar la mononucleosi, un virus que et deixa amb les defenses baixes i sense forces, i em va costar més de 4 mesos fer net del tot. Evidentment això va provocar que finalment no anéssim a Andorra i esportivament parlant no vaig fer gairebé res en tot el 2017. Després de la mononucleosi, i tot el 2018 han estat un "quiero y no puedo", entrenar sense un objectiu clar, posar-me una mica en forma però després deixar d'anar-hi i perdre la forma, alts i baixos sense continuïtat i sense cap repte a la vista (cosa que personalment em va molt bé per ser més constant).

I així arribem al mes de novembre de 2018, després d'un dinar en què parlem d'alguns reptes que ens agradaria fer aquest 2019 amb BiFree... Tornant d'allà, penso que és el moment d'intentar baixar de 40' als 10km. Per què? Doncs perquè crec que és un repte que està bé d'afrontar ara en els 2 propers mesos, perquè l'entrenament no serà tan dur com en una marató i em tornarà a motivar per tenir un repte i sortir a entrenar. Només es tracta de trobar uns 10km a finals de gener o principis de febrer, i seguir uns entrenaments que ja tinc de fa temps per als 10km! I tornant amb el cotxe, la Yas fa un repàs a Runedia i trobem els 10km de Vilafranca el 27 de febrer, a més, buscant una mica sembla que són uns 10km força coneguts i amb molta participació i nivell (inclús amb calaixos de sortida per temps i llebres durant la cursa), així que aquella mateixa nit m'hi apunto.

Agafo un pla d'entrenament per baixar de 40' als 10km i l'adapto al que m'agradaria fer: hi poso la sessió de CrossFit els dilluns (Endurance: és un tipus de CrossFit sense gens de tècnica, on hi ha molt de córrer i em va bé per mantenir una mica actiu el tronc superior) i piscina els dijous. Queden dos dies de sèries entre setmana i una tirada llarga els diumenges. La realitat és que les sèries entre setmana les compleixo gairebé totes, però de les tirades llargues que han de servir per ser capaç d'aguantar ritmes alts durant estones més llargues no en faig gairebé cap... Fent les sèries me n'adono que vaig millorant i tinc bons ritmes a 3'45", força bé, però això fent les sèries i ho veig molt just per aguantar a 4' durant 10km. Tot i això, sé que no estaré gaire lluny d'aquests 4'/km en cursa, i que s'ha de provar.

I així ens plantem amb la Yas a Vilafranca del Penedès, amb dos cosetes a tenir en compte, el dissabte em vaig sentir una mica constipat i vam anar a dormir força tard. Tot i això les sensacions del diumenge són bones i fa un molt bon dia per córrer, excepte una mica de ventet en alguna recta, però res molt exagerat. El primer quilòmetre em va sortir a 3'48" i em vaig sentir molt bé, evidentment és conseqüència de la sortida, però vaig pensar "va que encara ho farem!". El segon va sortir a 4'01" i em vaig mantenir poc per sobre de 4 fins al km 5 on tornàvem a passar per meta (era un circuit de dues voltes). Vaig passar els 5 km amb 20'00", clavats, però jo ja era conscient que era impossible mantenir aquell ritme 5km més. No sé, les sensacions no eren bones i anava molt just, tot i això vaig pensar "no et deixis anar i ja que hi ets fem-ho el millor que puguem". I així patint i apurant tot el que vaig poder en la segona volta vaig acabar entrant en 40'40". Vaig entrar força al límit i em va costar una estona recuperar-me, sort que després hi havia uns voluntaris d'un centre que t'ajudaven a fer uns estiraments que em van ajudar molt a recuperar les cames.


De tornada de Vilafranca, la Yas em va ajudar de nou a buscar uns altres 10km a Runedia, havien de ser a finals de gener perquè el 17 ja estava inscrit a una cursa de Gravel a Girona, La Santa Vall, però justament una setmana després, el 24 de febrer dins la famosa "Mitja de Granollers" també hi fan 10km! Doncs som-hi, m'hi apunto aquella mateixa setmana i a entrenar de nou!... Però la realitat és ben diferent. El que va semblar un constipat el dia abans de la cursa, realment ho era, i aquella setmana ja no vaig fer res, i la següent quan vaig voler tornar de sobte em vaig sentir una estirada a l'isquio dret, que em va durar gairebé tota l'altra setmana. Així que de 4 setmanes que tenia per afinar els 40" ja n'havia perdut dues. Però aquell cap de setmana vam anar al País Basc amb en Jordi a una trobada "PSR2018" i vaig fer una mica de muntanya que va anar prou bé, i les dues setmanes següents vaig poder fer les sèries que tocaven, tot i que els temps eren els mateixos que abans, però el cos sempre reacciona millor quan ja és la segona vegada que ho fas. La cursa de gravel (100km), tot i que no va ser explosiva (com uns 10km), em va anar molt bé tot i patir una mica a mitja cursa i així ens plantem als 10km de Granollers. La veritat és que aquest cop ho veia encara més difícil que a Vilafranca, perquè els ritmes que portava eren iguals o una mica pitjors que al gener, i no havia millorant tant l'entrenament, però tot i això s'havia de provar.

Aquest cop la nit abans vaig dormir molt millor, i el trajecte amb cotxe també era més curt. Tornava a fer un bon dia per córrer tot i que després descobrirem que potser no tant... Sortida i primer quilòmetre a 4'00", per ser el primer penso que és fluixet i que serà difícil, i quan veig el segon a 4'09" ja dic... buff. Però a Granollers hi ha un anàlisi diferent a fer, i és que els que l'heu fet sabeu que l'anada és de "pujada", molt lleugera però va pujant i si arribes sencer a la tornada pots anar molt ràpid. I a més, la realitat és que feia un vent de cara, molt lleuger, però que realment el notaves i en mirar les banderes te n'adonaves que era real, era 100% de cara, cosa que a la baixada encara ajudaria una mica, si més no a no notar-lo sempre present. El tercer km a 4'05", el quart a 4'09" i el 5è, l'últim abans de girar a 4'18", en total 20'42" els primers 5km. Qualsevol que hagués d'apostar i més veient la segona meitat que vaig fer a Vilafranca realment no semblava complicat, sinó complicadíssim. La diferència és que jo estava sencer i amb ganes de córrer, no se m'havien fet pesats aquests primers 5 km com a Vilafranca, i ara tocava "baixar i amb el ventet a favor", el temps en el km 6 era clau per valorar les opcions: 3'49"! El vaig fer a un ritme còmode que creia que podia aguantar fins al final, i si feu un càlcul ràpid, retallant 10" als 4'/km a cada km = 50" menys, és a dir baixar 40' per pocs segons! Evidentment anímicament tot canvia quan veus que hi ha opcions i que vas a bon ritme. El km 7 em va sortir a 3'48", però el 8 a 3'56", "ai!", vaig pensar. Però tenia cames i una oportunitat única per baixar així que a ritme i fent 3'51" al km 9 i l'últim amb els ànims de veure que ho aconseguia em va sortir a 3'41", per acabar entrant amb 39'50" :D


Com poden ser tan diferents dues curses de 10km? La de Vilafranca amb gairebé 1500 inscrits, llebres, molt de nivell i carrers força estrets, em vaig sentir una mica atabalat en algun moment. En canvi a Granollers, la meitat de corredors i sense llebres, vaig anar casi sol i això m'agrada perquè potser tenia un corredor a 10-15m i era molt més fàcil dir "va, vaig a per ell" o "intento mantenir la distància", a mi personalment això em va anar molt millor. També, com poden ser tan diferents i contraposats els temps en cursa? Fent 20' els primers 5 km a Vilafranca, però no aconsegueixo baixar de 40', en canvi fent 20'42" a Granollers i sí que baixo, difícil d'explicar! Però hi ha un parell de raons. Una és clara, a Granollers puja i baixa i a Vilafranca eren dues voltes. I l'altra és que jo crec que aquell constipat tot i que no el vaig notar directament el diumenge, sí que estava latent i per això vaig arribar tant esgotat i em va costar tant la segona meitat.

En definitiva, que si no ho intentes és impossible aconseguir-ho! Vaig anar a Granollers pensant "au, ara tocarà buscar uns altres 10km...", i en vaig sortir amb el sub 40' sota el braç, sencer i ben content de la gestió de la cursa feta i de les sensacions :)

Potser alguns pensareu que baixar de 40' en 10km no és gran cosa, però per mi és simbòlic i no sóc un corredor molt ràpid en distàncies curtes, així que estic molt content d'aquest temps i ara toca anar a la muntanya que fa molt de temps que no hi corro! De moment cap a la Cameta Coixa de Miravet, i a veure si tornem a fer una Ultra aquest any, salut!

Cap comentari:

Publica un comentari