Carros de Foc 2014

La gran i conegudíssima Carros de Foc... Fa molts anys que se'n sent a parlar, de petit havia anat alguns cops a caminar per Aigüestortes amb els pares, fins i tot abans de que es donés a conèixer la història dels "Carros de Foc" i posteriorment es transformés en una ruta "comercial". Des que en vaig començar a sentir parlar que la vull fer, i un primer intent va ser la tardor de 2010; la volíem fer en dos dies, fent nit a Ventosa Calvell. El primer dia va anar molt bé, però el segon, només de sortir va començar a ploure i nevar a més alçada i vam retallar a meitat de pujada del Contraix.

Ara la idea era ben diferent! A finals d'agost tinc la Ultra Trail du Mont Blanc i m'agradaria fer la Carros de Foc d'una tirada com entrenament per la UTMB. Hi anem amb en Jordi Vissi, en Lluís Toll i en Marc Serra. La veritat és que el plan és una mica "heavy": divendres 18 d'agost sortim a les 15:00 de Blanes, arribem a Espot a les 19:30 on sopem molt bé i a les 09:15 ens posem a camiar des del pàrquing Prat de Pierró cap al refugi Ernest Mallafré on arribem ben justos de temps a les 10:00 de la nit per dormir i demà començar la volta ben aviat.

Em costa molt dormir, no sé perquè. Em poso música amb els "cascos" d'en Lluís, però igualment no dormo gaire, tot i que sí que descanso per estar a tope per l'endemà. A les 5:00 ja som d'empeus, però entre preparar-ho tot i esmorzar no ens posem en marxa fins gairebé les 6 del matí. Seré sincer amb vosaltres: sortim amb la intenció de fer 16-18 hores. Per quilòmetres i desnivell creiem que som capaços, ho volem fer en direcció contrària de la normal, és a dir començant cap a Josep Mª Blanc, segons en Lluís és millor així i també tindrem els últims quilòmetres per pista en cas que se'ns faci de nit.

Ernest Mallafré (05:51) - Josep Mª Blanc (08:21): 2h30' (+9'parada refugi)

Sortida de nit amb frontals però ja clarejant. És una pujada força tranquila seguint la vall de Monestero on només el tram final es fa una mica dur, la baixada fins al refugi és molt tranquila i maca. Realment gaudim molt d'aquest inici amb bon temps i bones cames.

Josep Mª Blanc (08:30) - Colomina (10:20): 1h50' (+14' parada refugi)

Tram sense tant desnivell i també molt tranquil en la direcció que el fem, amb el Pas de l'Ós de baixada (al revés segurament seria força "durillu"). El temps ens segueix acompanyant i anem tots junts a un ritme còmode per a tots. La baixada final també molt tranquila i ràpida.

Colomina (10:34) - Estany Llong (13:08): 2h34' (+21' parada refugi)

Ens disposem a encarar el tram més llarg del recorregut i a més el següent serà el més dur (Contraix). Segurament és un moment clau de la travessa. En la direcció que ho estem fent ens toca un tram trencacames resseguint l'Estany Tort, el de Mariolo i finalment el de Cubieso abans d'encarar una pujadeta final a la Collada de Dellui. A partir d'aquí una llarga baixada que també fem molt còmodament fins a l'Estany Llong. Personalment vaig molt bé, he menjat quan tocava i he begut també quan toca. Em sento animat tot i que comencem a adonar-nos que les 18 hores seran molt difícils. Comencem a calcular que més aviat ens acostarem a les 20 hores, tot i que confiem en què la segona part serà menys dura que la primera.

Estany Llong (13:29) - Ventosa Calvell (17:16): 3h47' (+45' parada refugi)

Al refugi ens diuen que normalment hauríem d'estar aproximadament el mateix que hem estat de Colomina fins a Estany Llong. Així que calculem unes 2,5-3 hores. Sortim amb calma per afrontar el coll més alt i més temut de tota la travessa, el coll de Contraix. Fem la pujada tranquilament però sense pausa, en Lluís va tocadet del genoll però anem fent amb un exhibició final d'en Marc de l'Estany fins al coll. De moment no m'ha semblat un coll duríssim tot i que començo a sentir-me cansat, però he pujat força bé, hi arribem en unes 2h15'. Comencem a baixar amb una altra exhibició d'en Marc per la neu, i és aquí on començo a notar el meu defalliment. Ara me n'adono que no he menjat gens bé durant la pujada a Contraix, però som tant a prop del refugi on volem fer-hi l'àpat "fort" que penso "de seguida hi serem": ERROR! Bé doncs els blocs de pedra són increïbles i amb la falta de confiança degut al "pajarón" se'm fa etern arribar al refugi, la baixada que s'hauria de fer amb una hora tranquilament es transforma en 1h30' eterns i molt durs, tant per la "pajara" com pel terreny que realment no és gens "corrible". En fi, que el temps es comença a allargar una mica massa... De totes formes ara la prioritat és recuperar-me, tot i que estic convençut que ho superaré perquè de cames em sento molt bé :D, és només qüestió de menjar i canya! Mengem tots un entrepà de llonganissa boníssim (amb olives també) i jo l'acompanyo d'una Coca-Cola i després ens fotem un cafè.

Ventosa Calvell (18:01) - Restanca (19:40): 1h39' (+13' parada refugi)

Després del gran àpat, faig una sortida amb un "subidon" brutal i em sento molt bé i amb molta energia. Al cap de poc de començar en Lluís decideix retallar el refugi de la Restanca (que és una anada i tornada pel mateix camí), així doncs que se'n va directament al Port de Caldes per baixar a Colomers. Li dic que sobretot avisi als refugis quan vagi passant i ell ens diu que anirà tirant fins que l'atrapem. En aquest moment no ens n'adonem del gran error que estem cometent.

Nosaltres continuem a bon ritme fins a Restanca, en aquest moment em sento molt bé però ja comencem a adonar-nos que la nit serà llaaaarga...

Restanca (19:53) - Colomers (22:25): 2h32' (+17' parada refugi)

Sortim pel mateix camí que hem vingut... Es fa "durillu" sobretot perquè a més ja s'està fent de nit i és una pujada que costa. Finalment en una hora ens plantem a dalt (baixant 45') i a dalt trobem cobertura al mòbil per primer cop, cosa que aprofitem per avisar a les famílies que la cosa va una mica més lenta del previst però va bé! Arribem al Port de Caldes amb llum però comença a caure la nit, intentarem apurar al màxim la llum del sol per no obrir el frontal. Jo començo a patir perquè no porto piles de recanvi (pensava que com a molt l'utilitzaríem una estona) però la cosa s'allargarà... I l'altra cosa que em fa patir és que no he agafat la brúixola, sempre la porto, però aquest cop me la vaig deixar, un gran error perquè amb la nit a sobre qui sap si la necessitarem... Realment no tinc bones senssacions per la nit que s'acosta i també començo a patir per en Lluís perquè al no haver-hi cobertura no en sabem res i tot sol i amb la nit a sobre no m'agrada gens... Però bé, ara ja no hi podem fer res. Anem baixant mentre es fa de nit i només obrim el frontal fins que és realment necessari i de sobte ens trobem a sobre el refugi. La "meteo" ens ha respectat fins ara, però entrant al refugi comença a ploure i fer vent i s'intueix algun llamp en la llunyania. En entrar al refugi ja tothom està dormint, no hi ha en Lluís i tampoc podem preguntar per ell a ningú. Així doncs, en pocs minuts la cosa s'ha complicat moltíssim. Mentre es ponia el sol no semblava que hagués de ploure però de sobte s'ha girat mal temps i fred i a més amb el risc que no sabem en quina direcció va la tempesta elèctrica (que de moment sembla llunyana). Ens plantegem tirar directe seguint el GR11 cap a Sant Maurici però no sabem absolutament res d'en Lluís que en principi havia de seguir la ruta de Carros passant per Saboredo (el proper refugi), a mi em preocupa força on està en Lluís, intentem trucar-lo i li enviem un missatge (tinc una mica de cobertura fora el refugi) però no contesta. En aquest moment la decisió correcta hauria estat esperar al refugi, però sense saber res d'en Lluís decidim continuar a poc a poc cap a Saboredo.

Colomers (22:42) - Saboredo (01:39): 2h57' (+4h14' parada refugi)

Us ben prometo que en qüestió de 10' m'ho vaig posar tot a sobre (tèrmica, paravents, gore-tex i guants) i en sortir encara tenia fred... Amb aquestes condicions encarem la pujada cap al Coll del Tuc Gran de Sendrosa, sobre el paper (i a més perquè jo l'havia fet 4 anys enrere) és un puja-baixa fàcil i sense cap problema però tot just travessar la presa ja tenim problemes per trobar el camí, tot i que ho solucionem ràpid. Deixem correctament el GR11 i ens trobem amb el Lac de Cloto, en continuar me n'adono que estem perdent massa alçada, reculem fins al llac altra vegada i trobem el camí correcte. Això de dia no hagués passat, i segurament és el tram on el camí està menys marcat, però bé, enfilem cap amunt quan sembla que tenim una mica de descans de pluja i veiem les estrelles per un moment. Poc a poc amunt fins arribar al coll quan torna a ploure, i fa molt de vent. Aquí tornem a tenir una mica de cobertura i truquem per avisar que arribarem tardet a casa... A més en Jordi aprofita per abrigar-se fort perquè comença a fer frescota bona! Baixem molt bé amb una única cosa al cap "esperem que en Lluís estigui al refugi!!!". I SÍ!!!! Uf quin pes ens hem tret de sobre. Torna a fer molt de vent i les tempestes segueixen voltant d'una banda a l'altra, així que la millor opció sembla que és quedar-nos al refugi fins que surti el sol de nou i continuar després. La nit es fa duríssima dormint a terra, amb fred i el soroll infernal de les mantes tèrmiques que cada vegada que ens movem fan moltíssim soroll... Aconsegueixo "descansar" una mica, però en cap cas dormir i costa molt que passin les hores. A partir de les 5:00 sembla que s'ha calmat força el vent, així que ens comencem a preparar i ens posem en marxa curiosament 24 hores després de començar!

Saboredo (05:53) - Amitges (07:45): 1h52'

Comença a sortir el sol i tot sembla ben fàcil, fa bon dia i només és qüestió d'anar fent fins acabar. Una petita pujada al port de Ratera i tot baixada fins a tancar el cercle.

Amitges (07:45) - Ernest Mallafré (08:39): 54'

Finalment arribem amb gairebé 27 hores contant les hores de nit. Evidentment s'ha inflat moltíssim el que volíem fer, però crec que si tot hagués sortit un pèl més rodó es pot baixar força bé de les 20 hores.

Total: 26h48'

Com a reflexió final vull dir que vam cometre algun error que ens va posar en una situació una mica delicada. Personalment me'n penedeixo de no haver agafat piles de recanvi (tot i que no van fer falta s'haguéssin pogut acabar si haguéssim fet tota la nit) i també de la brúixola que va ser un gran error no agafar-la (tot i que en aquest cas no la vaig deixar "conscientment", les piles sí). També hauria pogut portar els "walkies", segurament haguéssin estat útils. Això de no tenir gens de cobertura en gairebé tota la travessa és una "putada" però bé "és lo que hay". I finalment deixar en Lluís sol en alta muntanya tampoc ho hauríem d'haver fet, la previsió no era dolenta (ens ho van dir a Ventosa Calvell), però igualment no va ser una bona idea.

Però bé, malgrat aquestes cosetes de les quals n'hem d'aprendre i no renegar-ne, es pot dir que ha estat un gran cap de setmana i, sincerament, a nivell d'entrenament per la UTMB fins i tot millor que si tot hagués anat bé! HEHE! A més, de cames m'he sentit molt bé i estic contentíssim de com van els entrenaments, no em puc queixar de res i això fa molt temps que no em passava, així que a gaudir i endavant. Dissabte vinent 55km a la Ultra Catllaràs i després estaré uns dies de descans "actiu".

Apa doncs ja us explicaré com m'he muntat els entrenaments per aquesta UTMB 2014 i què tal pel Catllaràs! Salut!

Marató Emmona 2014

Doncs tal com acabava l'última entrada primer de tot us explico què ha passat amb l'Emmona. Durant l'entrenament per l'Ironman 70.3 de Calella, les coses anàven bé i un dia vaig mirar les inscripcions per l'Ultra de l'Emmona... En quedàven unes 10 i també vaig veure que fins el dia 20 de maig (just després del Half) podia cancelar la inscripció i perdre només 10€. Així que sense pensar gaire m'hi vaig inscriure amb el marge de borrar-me si l'Ironman 70.3 no anava bé. Finalment tot va anar bé, però després del Half no he pogut anar a córrer tant com volia i a més a més tinc vàries coses al cap fins al 23 de juny i fer la Ultra volia dir hipotecar tot el cap de setmana; a més, siguem sincers, la meva preparació no hauria estat òptima per una Ultra com aquesta... Així doncs, no em va costar gaire decidir-ho, vaig sortir a córrer dijous 29 de maig a la tarda (no va anar massa bé) i en arribar vaig fer un mail demanant el canvi a la Marató i que l'endemà em van contestar que cap problema. Així doncs perfecte, més tranquil i igualment bon entrenament per la UTMB!!!

Divendres 13 de juny a la tarda marxo cap a Sant Joan de les Abadesses a recollir el dorsal i al briefing, i en acabar, amb en Jordi Vissi (que fa la Ultra) cap a Ribes a sopar i a dormir (ell a l'hotel i jo al Pathfinder). El sopar va ser divertit: després d'estar un quart d'hora esperant en un bar per fer un entrepà "pim-pam" ens diuen que la cuinera s'ha tallat i que no ens podran servir... I voltant pels carrerons de Ribes: "Fonda Vilalta", només entrar-hi semblava més una casa que una Fonda. El menjador sembla de casa els avis, tant per l'enrajolat com pels mobles i la dona que ens va servir també! Certament, la cosa va sortir rodona, un menú de primeríssima qualitat de 12.5€ i boníssim!!! Sopa de primer, carn amb patates de segon i flam artesanal de postres! Vam estar d'acord que allò ens faria acabar les curses segur! I com que en Jordi va ser FINISHER de la Ultra va anar a celebrar-ho amb un dinar a la Fonda Vilalta diumenge! Si mai faig la Ultra, serà una parada obligada!!! :D

Doncs bé, després del magnífic sopar a preparar-ho tot al cotxe. Sincerament comptava ser al cotxe com a molt tard entre 9:30 i 10 del vespre i ja éren les 11 passades... Després de preparar-ho tot per l'endemà vaig poder rascar una mica la guitarra (dilluns 23 tenim actuació amb els Surmàstrics per la revetlla de Sant Joan) i anar a dormir passades les 12 de la nit...
A les 4:10 sonava el despertador! Temps just per plegar-ho tot, menjar una mica (pa bimbo amb nocilla +  cacaolat + plàtan) i sortir a agafar el bus que ens porta a Sant Joan amb la Marta, en Xavi i en Jordi. Ara ja només tenim ganes de sortir per començar a córrer per la muntanya!

A la sortida ens trobem amb tota la resta de Fondistes que fan la cursa, tant els de la Ultra com la majoria de la Marató! Ens col·loquem a la cua de la sortida i sortim tots junts. La meva intenció és intentar anar amb en Jordi Vissi, que tot i fer la Ultra, està en bona forma i crec que tindrà un bon ritme per seguir. Així ho faig i també ens acompanaya en Lluís Toll que ha entrenat molt amb en Jordi. Sincerament i que no surti d'aquí, tot i que feien la Ultra em va costar seguir-los tota la pujada al Puig Estela, però dintre meu pensava "Cullons si aquests fan la Ultra i jo només la Marató com no els he de poder seguir!!!!" HAHAHA! Tota l'estona anàvem veient l'Eric fins que es va enganxar amb nosaltres i tots quatre vam arribar junts al Puig Estela!

Els primers 500m de baixada són un mur de gespa d'aquells típics de tirar-hi el formatge i avall com les cabres... Sincerament, allò era un "campi qui pugui", tothom patinant i amb molt de compte... Però la veritat és que m'hi vaig trobar molt còmode, vaig utilitzar molt els pals i vaig baixar molt bé avançant molta gent (llàstima que fos tan curt), vaig deixar els tres companys una mica enrere i vaig pensar "tu vés tirant que a la pista segur que t'atrapen...", tal dit tal fet, primer en Jordi i abans de l'avituallament de Pardines ja estàvem els 4 junts altre cop. A l'avituallament vam trobar-hi en Joan (el pare de l'Eric) i els Fondistes Helio i Pere que ens van animar. Aquí ja va tocar menjar una mica, omplir i afrontar una pujada duríssima fins al coll de Trespics. En començar aquesta pujada ja vaig veure que el meu ritme era un pèl més lent que el d'ells tres i vaig veure com passa a passa se m'escapàven; sempre els anava veient però cada cop més lluny. Abans d'arribar al següent avituallament vaig menjar tranquilament (pensava que estava més lluny i ja tenia gana), però de seguida vaig arribar-hi i just en aquell moment ells tres marxaven. Em vaig animar per intentar anar amb ells i vaig omplir bidons i agafar un parell de taronges per seguir-los. Vam estar junts una estoneta però altra vegada anàven un puntet de res per sobre meu i sincerament no volia tenir aquell patiment d'anar-los seguint que segur que pagaria car. Així doncs van marxar i en Lluís es va quedar amb mi fins coronar Trespics, aquí em vaig abrigar i menjar (tenia mooooolta gana) i en arrancar de nou es va trencar la motxilla, però per sort amb un nus ho vaig solucionar ràpid. En arribar al Coma de Vaca en Lluís m'estava esperant, sembla que no anava amb gaire bones sensacions. A partir d'aquí, xino xano cap al Coll de la Marrana, primer suau i al final duríssim fins al coll. Allà vaig tonar a menjar molt; me n'adono que tinc que menjar moltíssim en aquestes curses sóc un pou sense fons... hehe! Sort que sempre porto molt menjar a la motxilla :). Aquí en Lluís em diu que es retira, intento convèncer-lo de continuar fins a Núria, però té molt clar que no. A l'últim moment arranca amb mi cap a Bastiments, però al cap de 2' em diu que no, que se'n va cap a Núria (on hi ha els seus pares) per baix, sense passar pels cims.

Jo continuo amunt i després de menjar em trobo molt millor que abans del coll (em trobava força cansat), i per acabar-ho d'adobar a dalt m'hi trobo en Toni, en Joan, l'Anna i la Núria animant! Injecció de motivació espectacular perquè no m'ho esperava!!! :D A més, em diuen que l'Eric i en Jordi estan a 15 minutets i amb les forces que tinc crec que els puc atrapar. Gas a la burra i després de plegar pals a saco cap a Fresers i Infern. Un dels millors moments de la cursa, després de 30 quilòmetres i a tope per la cresta fins al cim de l'Infern (anada i tornada), on curiosament em trobo l'Eric i en Jordi just quan tornen: ja els tinc!!! En Jordi em diu que m'esperen, però li dic que vagin tirant, que ja els atraparé. Al cim tardo una mica a fer la foto perquè he d'esborrar-ne algunes perquè la memòria és plena. Tinc gana, però penso "d'Infern a Fossa del Gegant no és res i després avall i arribada": mentida, mentida, mentida... HAHAHA!

El tema és que surto enxufat per atrapar-los però la cosa no tira... Tinc gana però no prou com per parar i vaig fent però amb molta menys energia que abans, veig que no arribo mai a Fossa del Gegant i se'm va fent llarg i llarg i llarg... Ara ja no passo tants corredors, més aviat em comencen a passar alguns, però segueixo pensant que no val la pena parar a menjar pel que queda. Des del Coll de Nocreus reseguíem els pics però ja de baixada cap a Núria, el tema és que cada pujada (per curta que fos) se'm feia eterna, però seguia sense parar a menjar. Finalment ja encaro la llarga baixada però estic tan fos que al final paro a menjar (tard, ho sé...). No ens podem equivocar ni una mica en una cursa així perquè es paga molt car. A veure jo tampoc ho vaig pagar tan car, com a molt 20 minutets que és el que em van treure l'Eric i en Jordi a l'arribada de Núria, però està bé tenir-ho en compte, i més perquè no és la primera vegada que em passa.

Finalment 9h 46' a Núria, una mica més del que m'esperava però vista la duresa de la cursa i l'entrenament que porto contentíssim! Temps just per dir hola i adéu perquè no podia perdre el cremallera de les 16.00. En Jordi està una mica dubtós aquí, però sembla que continuarà almenys fins a Planoles. Com ja he dit abans, al final va acabar (ningú en dubtava...), en 24 hores justes, felicitats Jordi! La resta de Fondistes vam passar una gran i dura jornada a la muntanya!

Després d'això puc dir que la UTMB està una mica més a prop i que la veig possible. Les cames han respost bé i només toca entrenar més per la muntanya. Després de la revetlla m'hi posaré al 100% amb la intenció de fer sortides de 6 horetes almenys cada finde i la resta anar fent, ja vindrà sol! A veure si surt tot bé, apa, fins la propera! :D

Fotos al Facebook
Fotos Toni
Vídeo Toni

Ironman 70.3 Barcelona (Calella)

Desde la marató de l'any passat que no podia preparar una cursa com "Déu mana" i viure-la al 100%, les setmanes prèvies i els nervis de la setmana anterior. Tot plegat ha sigut una mica extrany, m'hi vaig apuntar amb en Roger i en Nil i perquè vam trobar una oferta a finals de desembre on ens regalàven l'assegurança de cancelació. Després em va tocar el dorsal per la UTMB i vaig començar a anar a metges per solucionar lo del genoll. Però resulta que el 3 de febrer vaig anar a nedar a l'Olímpic de Lloret on fan uns preus molt raonables (targetes de 12 entrades a la piscina a gastar en 6 mesos). A partir d'aquell dia vaig anar cada setmana dos dies a la piscina i a finals de febrer vaig començar a sortir amb la BTT amb la gent del CEAB. Això sumat a un parell de metges que em van dir que no tenia res, i que comencés a fer esport ha estat els culpables de poder arribar just a temps per fer aquest Ironman 70.3. Al març vaig seguir sortint sobretot en bici i a nedar a Lloret, però seguia sense tenir-les totes en córrer, sempre que sortia em notava una mica el genoll. A partir d'abril, però la "paranoia" o com li vulgueu dir va anar marxant i he anat combinant molta bici, amb natació i una mica de córrer, fins al triatló de Blanes l'últim cap de setmana d'abril que va anar molt bé. I després, el següent cap de setmana encara vam tenir temps de fer un triatló "pirata" olímpic amb en Nil (la bici una mica més llarga), i el circuit de bici del Half, juntament amb una bona nedada a Blanes tots tres el cap de setmana passat. La última setmana ha estat totalment de relax, pensant en estirar i descansar per arribar a punt al diumenge.

Un triatló d'aquestes característiques és un "marder" logístic, així doncs que el dissabte va estar gairebé ocupat al 100% pel triatló. A les 10 i poc ja érem a Calella per recollir els dorsals i fer una volta per la fira... I primera sorpresa! La marca Sural té un estand amb vestits de triatló de la temporada passada a preus escandolosos, i resulta que n'hi ha un de molt guapo de la meva mida... Doncs res, que per 30€ demà aniré d'"estrenu" HEHEHE! :D Em feia certa il·lusió córrer amb la samarreta Fondista com fa 5 anys, però una "ganga" d'aquestes característiques no es pot deixar escapar... Després de recollir tot el material i analitzar-lo (motxilla de regal), anem al "briefing" on ens sorprenen algunes coses com: "Està prohibit entrar a meta amb un familiar" o "Està prohibit portar cap aparell per escoltar música/ràdio"... En fi, cap de les dues coses m'afecta gens, però no acabo de veure-hi el sentit (l'entrada a meta amb el teu fill ha de fer molta il·lusió i escoltar música... No sé...).

I després cap a casa a dinar i sense temps per res més a preparar-ho tot per anar a deixar la bici i les bosses de transició de bici i de córrer. Arribem quan encara no hi ha gaires bicis, però és espectacular tot el camp de futbol amb el muntatge per les bicis, val la pena de veure! Aquesta nit hi haurà uns 3 milions d'euros en bicicletes, tela!!! Comprovem mil vegades les bosses per si ens hem deixat alguna cosa, sembla que ho tenim tot i les pengem on demà les trobarem per a fer les dues transicions. Ara ja només queda anar a casa, fer un bon sopar i descansar fins demà al matí, sortida a les 7:21.

A les 6 sortim cap a Calella tots tres i aparquem davant del Mercat, anem caminant cap a la sortida i veiem ple de triatletes alguns amb el neoprè i d'altres (com nosaltres) amb una bossa per canviar-nos. Veiem la sortida dels professionals a les 7:00 desde lluny, ens canviem, deixem les bosses i al final, com sempre, sen's ha fet una mica tard i tot just tenim temps de sucar el neoprè a l'aigua abans d'anar al box de sortida sense escalfar. Cada tres minuts hi ha una sortida d'un grup d'edat i està tot calculat: box de control, box de sortida, "speaker", música, sortida... Després de desitjar sort a en Nil i en Roger, arriba el moment personal on cadascú de pensar en coses diferents però segurament molt importants, són uns 10-20 segons de reflexió abans de començar i estar-nos les hores que facin falta fins arribar a la línia d'arribada: botzina, "Pirates del Caribe" i a l'aiguaaaaaaa!!!!! Surto molt tranquil, la veritat que sense gaires cops i els últims del grup, la primera balissa està a uns 200m de la costa on girem per fer 1500m resseguint la costa direcció Nord. Aquí me'n vaig per fora per anar tranquil i no tenir nedadors al costat, la tàctica em surt bé en el sentit que nedo molt còmode tota l'estona i em sento molt bé, l'únic problema és que crec que me'n vaig massa lluny de les balisses, intento acostar-m'hi però sempre tendeixo anar cap a la dreta, és a dir allunyar-me de la gent... A mesura que passen els metres canvio la referència i arribo a la balissa on girem cap a la platja força bé, els últims metres nedant també els faig sense desviar-me gaire i surto molt content amb millor temps que fa 5 anys 40 minuts clavats i molt relaxat!!! Amb temps i tot per saludar el tiet, els pares i la Yas. La transició em surt molt bé, hi veig tant en Nil com en Roger que sembla que hem anat molt junts nedanat (tal com va passar al Triatló sprint de Blanes). Surto abans que ells a agafar la bici tot apunt per afrontar el tram que tinc més ganes: la bici!


No puc explicar com de bé m'ho vaig passar en aquest tram, m'agrada molt la bici de carretera (sobretot quan no hi trànsit i el perill és zero), i a més trobo que el circuit és magnífic per a un Ironman 70.3, amb muntanya (com a mi m'agrada), però no impossible de fer ràpid. Primer un enllaç ens porta fins a Sant Pol on comencem a pujar cap a Collsacreu passant per Sant Islce i Sant Cebrià, primer molt suau i cada vegada més dur. A Arenys de Munt hi trobo la claca una altra vegada, tal com havíem quedat! Això sempre va bé per animar! :D D'aquí a Collsacreu hi ha tot just 3km una mica durillos però assequibles i que els faig molt còmodament, baixada fins a Sant Celoni (on just veig els dos primers classificats) i pujada cap a la Costa del Montseny, un port més llarg i dur que l'altre però com que vaig molt fi només faig que passar gent i gent i gent! Vaig molt fort en el tram de bici (com fa cinc anys), però aquest cop he planificat molt bé com menjar i no equivocar-me ni amb la beguda ni amb les sals ni amb les barretes... La cosa va molt tornant cap a Sant Celoni i la pujada de nou a Collsacreu, pensàvem que era possible fer 3h.30' en aquest circuit, i al final em surten 3h15' (quinze minuts més que el 2009 però en un circuit mooooolt més dur), així que ara només es tracta de fer una mitja marató digna i ja ho tindrem.

Transició molt bona i a córrer, al quilòmetre 2 primer pas per meta i cap a Pineda, les sensacions són mooooooolt millors que l'altra vegada, aquest cop almenys puc córrer (a poc a poc però córrer!!! HEHE). Tots els quilòmetres estan marcats i sembla que vaig una mica per sobre de 5' al quilòmetre, un temps digne per no haver entrenat gaire el córrer i després de tot, abans de Pineda el vent pica fort de cara però en donar la volta el tindrem a favor! Ja a Calella em trobo la claca per primera vegada i després em vaig creuant amb en Roger i en Nil i també amb en Tòfol que també l'està fent i el tinc just a darrera i sembla que em va atrapant! Aquesta segona volta és molt més dura pel que fa al vent, realment abans de donar mitja volta es fa força dur, però també s'ha de reconèixer que el dia va ser perfecte per a fer un triatló, no va fer molta calor i el cel va estar tapat bona estona, la natació no hi havia gaire onada i vam nedar molt bé, i el vent no va afectar gens la bici, cosa que hagués estat pitjor que els 3km en què molestava corrent. I bé, en donar la volta només quedaven 5 km per entrar a meta, i segons els meus càlculs tenia a l'abast baixar de les 6 hores! Així doncs xino-xano corrent cap a la meta i gaudint al màxim d'una entrada on ho vaig donar tot amb l'estelada i animant a tota la gent que hi havia a les grades que em van acompanyar amb apludiments i crits (com m'agrada!!!) fins a la meta amb 5h.56'34" on vaig fer un salt que el meu pare va enganxar de ple:

L'espineta del primer "half" on vaig punxar brutalment en el tram de córrer estava treta i avui tot havia sortit rodó. En Roger va arribar amb 6h.15' i en Nil amb 6h.38' i tots, a part d'acabar contentíssims amb els resultats, també vam acabar molt sencers físicament, cosa que vol dir que vam fer uns molt bons entrenaments! En Tòfol va entrar 3' darrera meu, però també havia sortit en la sortida de 3' després, així que vam clavar el mateix temps! :D
A l'arribada, a part de la claca que ja us he anomenat també hi havia la "family" d'en Roger i molts amics! Realment fa il·lusió que et vinguin a veure els amics, a més crec que van poder gaudir de tot el muntatge de l'Ironman i de veure com "quatre matats" corren i corren sense saber perquè! ;)

Això és tot companys, proper repte Ultra de l'Emmona, bé la veritat és que aquest post l'he acabat el diumenge mateix de l'Emmona (15 de juny) i al final no he fet la Ultra sinó la Marató... Bé, millor us ho explico en el post de l'Emmona, no? HEHEHE! :D

IV Triatló Vila de Blanes

Avui tocava el Triatló Vila de Blanes! Vaig participar en la primera edició l’any 2011 i fins ara no he pogut tornar-hi! I a més avui en molt bona companyia, en Nil i en Roger; en Roger s’estrenava en un triatló i a més estrenava el neoprè en competició, en Nil ja n’ha fet uns quants, però s’ha professionalitzat una mica i era el moment d’estrenar bicicleta i neoprè. Per mi era el primer triatló des de feia 3 anys, precisament el de Blanes havia estat l’últim i la primera competició amb ganes des que tinc el genoll fotudet! Les últimes setmanes han sigut molt bones com ja he anat explicant, li he fotut canya, i els isquiotibials de la cama dreta s’han queixat una mica el passat divendres i dissabte, però he reposat i sembla que la cosa està molt millor per avui, tot i que me’ls sento un pèl. No fa pinta de ser res greu, una mica carregadets i prou. El genoll s’està comportant molt bé, molesta a vegades però no molt, mirarem que es vagi posant tot a lloc. Malgrat tot, tinc ganes de donar-ho tot, sobretot a la bici que darrerament he entrenat força i em sento molt bé.

A les 8:30 ja estem a sobre el passeig, aquest any ha canviat de lloc (abans davant del pavelló, ara sobre del pàrquing al passeig de mar), la millora és fantàstica i el dia es presenta molt bé. Agafem els dorsals i anem a deixar les bicis... Realment ens falta una mica de pràctica, però ens n’anem sortint fins a deixar-ho tot a punt!

Després veiem la primera sortida, a les 9:30 i dos minuts després surten les noies. Nosaltres sortirem a les 10:45 així que ens n’anem a fer un mini de llonganissa al Pull’n’Ibèrics. Realment el pre-cursa està sent excel·lent... HEHE! :D

S’acosta la sortida i anem a posar-nos el neoprè i escalfar una mica. De seguida trobem la Yasmina i després l’àvia, el tiet i en Pau. Quina claca que tindrem avui! Dóna gust córrer a casa!

L’aigua està freda en un primer moment però de seguida ens adaptem a la fredor i fem unes quantes braçades per escalfar, xerrem amb la “family”, fotos i a la sortida. El tram de natació fatal, no he anat gens còmode, tota l’estona molt “esverat” i el tram que he anat millor molta onada, després a la tornada fins a l’arribada m’he desviat bastant a la dreta. La transició un desastre, en arribar he vist que era el primer dels tres però de seguida han arribat en Nil i en Roger. Tot anava bé però en posar-me la samarreta dels Fondistes (la majoria de gent porta un “mono” de triatló), tot s’ha complicat, s’ha quedat embolicada amb l’aigua com un “top” i no hi havia manera de fer-la baixar. En Nil i en Roger tampoc han fet un gran canvi... HAHAHA! Semblàvem tres “pardillus” allà... Millor que ens passés avui que no el dia de l’Ironman 70.3 de Calella!!!

Comença la bici i sense temps de respirar ja estic amb el fetge a la boca... HAHAHA, quin patir aquests triatlons sprint... No hi ha temps per descansar MAI!! Sense adonar-me’n ja estàvem pujat cap al Càmping la Sardana, durillu... Agafo ritme força bé i ens anem creuant amb en Roger i en Nil, són un total de 3 voltes i que em passen força bé tot i que vaig a “fondu”. Segons el contaquilòmetres han sortit 19km en 39'30" (aquí hi ha les dues transicions, força llargues per cert!).

La transició de bici a córrer molt millor, però al començar a córrer (com sempre em passa) em costa moltíssim trobar el ritme. És molt dur arribar de 40’ a tope amb la bici i posar-se a córrer... Realment és una cosa que mai he entrenat però que segur que hi ha exercicis i tècniques per millorar-ho, però com que venim a passar-ho bé, tampoc és una gran preocupació XD A més, se’m descorda la sabata just començar, però fins arribar a la punta del moll no me la cordo. No és fins al cap d’uns 2km que començo a sentir-me millor, però tot i això no estic com per apretar molt i vaig fent tranquil·lament fins entrar a meta després de 1h i 20 minutets.

És el pitjor sprint que he fet, però realment no crec que siguin comparables perquè a cada un les distàncies no són exactes i els circuits tampoc. Avui m’he sentit molt bé en conjunt, només queden tres setmanes pel Half-Ironman i no ens podem entretenir gaire per acabar de trobar el to, perquè la última haurà de ser gairebé de descans! Així doncs que res, esperem que tot vagi bé d’aquí al 18 de maig i que el genoll es comporti per passar-ho molt bé al Half de Calella!

Apa, salut a tots i fins la propera! Us deixo aquí els nostres resultats:

Tomàs: 1h20’17” (310) - Natació 14’59” (342) - Bici 43’21” (283) - Córrer 21’57” (316)

Roger: 1h22’36” (345) - Natació 15’25” (366) - Bici 45’16” (342) - Córrer 21’55” (313)

Nil: 1h25’17” (381) - Natació 15’17” (359) - Bici 47’08” (378) - Córrer 22’52” (355)

521 inscrits

442 acabats

15 retirats

1 desqualificat

Reconeixement GR92 i GR83 Blanes-Viabrea en BTT

Hola de nou, aquesta entrada torna a ser per explicar el reconeixement d'un tram per al gran repte que us vaig "explicar" a la darrera entrada... Ahir (diumenge 20 d'abril 2014), vam sortir amb en Roger Busquets i en Nil de Blanes per anar fins a Viabrea. De fet aquest tram ja me'l coneixo, el vaig fer aquest estiu amb en Nil, però aquell dia vam fer la volta circular al revés, primer vam anar a Hostalric seguint els "Grans Camins de l'Aigua" de La Selva i vam tornar per la riera de Fuirosos i després el GR92 fins a Blanes. De fet, a l'estiu ja ho vaig fer amb en Nil pensant en investigar el terreny, però aleshores pensava en empalmar amb el GR83 a Viabrea, ara, però, ben pensat, crec que és millor (tot i que més dur), creuar el Montnegre i anar-lo a buscar a la riera de Fuirosos, tot seguint el GR92 abans d'enganxar amb el 83.

Així doncs sortim passades les 8 de Blanes i tranquilament anem tirnant. De fet, en Nil té una bursitis al genoll dret i no sap com li respondrà. Fins a Tordera tot és ben senzill, anar seguint el riu sense cap problema i és molt ràpid. De totes formes, abans de creuar pel pont en Nil decideix tornar perquè no té gaire bones sensacions amb el genoll. Desde Tordera per pujar fins a l'Erola hi ha moltíssims camins, però per fer-ho fàcil seguirem el GR92, totalment ciclable, tot i que força dur en un parell de trams poc abans d'arribar a l'Erola. En acabar un d'aquests trams "durillus" s'arriba al Coll de Porc, on va començar tota la idea del "repte" el dia que vam anar de Blanes al Turó de l'Home corrent, gràcies a aquesta senyal que indica "Canigó 165km GR92 + GR83"!!!

Després d'això un miratge planer i de seguida comença un tram DURÍSSIM fins a la Mare de Déu de l'Erola. Un cop aquí ja és ben fàcil fins Hortsavinyà i després baixadeta i pujadeta fins a Can Benet Vives. Desde Can Benet Vives, uns 200m després ja surt una pista claríssima a la dreta que és la que agafarem per anar a buscar el GR83. Aquesta pista baixa seguint la riera de Fuirosos, una riera molt ben estudiada pels ecòlegs de la UB i del CEAB i a on hi vaig anar a fer pràctiques quan feia el Màster en Ecologia Fonamental i Aplicada. La pista és molt clara i no té pèrdua. Es va creuant la riera i es passa pel costat del pantà de la Brinxa, després del pantà, cap al quilòmetre 27,5 és quan s'agafa el GR83 que ve de Mataró passant per Santa Maria del Montnegre.

El GR segueix la mateixa pista per la riera de Fuirosos fins a creuar el riu Tordera i arribar a l'estació de tren de Viabrea (on vam sortir l'altre dia amb en Jordi Vissi per fer el tram fins a Joanet). Per fer aquest tram de Blanes a Viabrea vam fer 34km justos en una mica més de 2h30', bon ritme i fent les parades justes. En aquest darrer tram l'únic problema que hi pot haver és el moment de creuar La Tordera, nosaltres vam trobar-hi una mica més d'un pam d'aigua i vam creuar sobre la bici, però si baixés molt ple, segurament la cosa es complicaria. Suposo que la solució seria baixar fins el Gorg d'en Cap d'Estopes, tot i que el pont no sembla molt clar tampoc. No hi ha cap pont important per creuar-lo a prop.

A partir d'aquí tot va ser molt més fàcil i ràpid. Vam seguir els Grans Camins de l'Aigua de La Selva; el primer tram segueix la Via Augusta (marques com el GR però groc i blau) fins a Hostalric, molt ben marcat i cap problema. A Hostalric vam trobar-hi una fira medieval, va ser divertit passar per allà mig amb les bicis... I després fins a Tordera una petita pujadeta fins a Fogars de la Selva (a partir d'Hostalric fins a Tordera les marques són blaves i blanques), i després pim pam per pistes fins a Tordera, i fins a Blanes pel GR92 que ja ens coneixem de memòria i seguint la riba del riu Tordera!

En total 4h30' a molt bon ritme per ser BTT i molt bones sensacions! Així doncs a seguir sumant... Per cert, avui (dilluns 21 d'abril) hem anat a reconèixer el tram del bicicleta de l'Ironman 70.3 de Calella (a partir de Sant Pol) que farem el proper 18 de maig; ens han sortit 74 quilòmetres amb una pluja molt intensa de Collsacreu fins a Sant Celoni, sort que després ha afluixat una mica. Ens ho hem passat molt bé i les bones sensacions han continuat... Ara a reposar una mica d'aquests dos dies i diumenge vinent el Triatló Sprint de Blanes, a veure com va!

Salut i fins aviat! :D

Track Wikiloc!

Reconeixement GR83 Viabrea-Joanet en BTT

Hola a tots i totes! L'útima entrada va ser molt negativa... La meva relació amb els traumatòlegs no ha millorat (i això que n'he visitat uns quants més...), de totes formes començo a agafar forma ciclista i faré un esforç per superar el tema de córrer, i sinó espero trencar completament el genoll per arreglar-lo de zero... HAHAHA! Així doncs que serem més positius! :D

Si tot va bé, aquesta entrada anirà seguida d’altres en què explicaré alguns trams que formen part d’un gran repte que ja fa temps que vaig pensant i madurant. El repte serà una gran aventura i que ja veurem si algun dia puc portar a terme, s’ha de dir que és complicat i s’han de donar moltes coses abans no es pugui fer, de moment està en mode “somni” però la gràcia d’això és poder-hi anar pensant i poc a poc anar reconeixent tots els trams per anar completant aquest puzle que esperem que un dia pugui ser realitzat. Per anar avançant una mica, "el tema" inclou bona part del GR83, que va de Mataró fins al cim del Canigó, no em direu que la ruta no té altes dosis de simbolisme? A més, si analitzeu amb detall el recorregut veureu que transcorre per molts indrets mítics de les províncies gironines i travessa una colla de parcs naturals i espais protegits... :D

Doncs bé, avui dissabte 12 d'abril de 2014 l’objectiu és reconèixer (i veure si és ciclable) el tram de l’estació de Riells i Viabrea fins a on puguem (seguint el GR) i després tornar intentant fer una volta circular. En el mapa (Alpina del Montseny), es pot veure gairebé tot aquest tram fins a Sant Hilari de Sacalm, i fa pinta que algun tram serà complicadet de fer sobre la bici. En Jordi Vissi m'acompanya (quin plaer!) i comencem una mica abans de les 8:00 del matí, el dia es presenta magnífic. El primer tram és una pista molt tranquil·la que va picant amunt, a mesura que anem pujant cada vegada és més estret però es pot fer perfectament, no és fins just abans de Riells que hem de baixar de la bici i arrossegar-la una mica fins arribar a Riells. 

Passat Riells hi ha una pujada forteta on també hem d’arrossegar la bici però de seguida es transforma en una pista que podem anar seguint una bona estona fins que tornem a un corriol difícil de fer sobre la bici que ens porta fins a Sant Climent (al costat del Turó de Montfort), aquí fem una queixalada, i ens disposem a baixar fins Arbúcies; sabem que serà corriol, però no sabem fins a quin punt serà ciclable... La resposta és ràpida: un corriolet on vam gaudir com nens baixant-lo SOBRE la bici en el seu 95%, quatre tramets complicats on vam posar peu a terra (i alguna "caigudeta"...), la resta una passada! 

Abans d’Arbúcies toca una pujadeta (molt curta) arrossegant la bici però de seguida ens posem dins el poble. El GR molt ben marcat però compte en un carrer molt llarg que de sobte trenca a l’esquerra (ben marcat però estar atent). 

Sortint d’Arbúcies hi ha un tram una mica lleig per unes fàbriques i una riera molt estreta fins anar a sortir a una pista al costat de la carretera que va cap a l’eix. Realment aquest tram es pot fer per la carretera perquè no és gens ciclable i tampoc val gaire la pena. Un cop a la pista sabem que ens queden uns 3km fins a Joanet que és on tenim pensat girar per començar a tornar... I QUINS TRES QUILÒMETRES!!! Primer tram per una pista (que també baixa un tramet) però de seguida el camí es va desviant de la pista pujant directe. Anem fent pel camí i ens queda el dubte de si la pista també ens pujaria al poble; al principi sembla que sí, però hi ha un punt que la perdem completament. Cal mirar bé si aquesta pista pujaria a Joanet perquè valdria la pena. Després d’arrossegar la bici una bona estona de sobte sembla que torna a ser ciclable, me la jugo i em surt bé, l’últim tram el faig a sobre la bici fins a la Plaça de Catalunya de Joanet amb una font magnífica per recollir aigua. Fins aquí portem 23km i 3h30’. No hem anat rapidíssims però no crec que es pugui fer gaire més ràpid, tant de pujada com de baixada ha sigut molt tècnic, però és totalment recomanable per a fer en BTT!!!

A Joanet ens mirem el mapa i veiem una pista que ens baixa fins més avall d’Arbúcies, i després fent un tramet de carretera podem agafar una pista que ens puja fins al Coll de Castellar (al costat del Castell de Montsoriu) on podem baixar fins a Breda seguint un PR. Esperem que per pista anem més ràpids sinó arribarem tardíssim! Doncs bé, anem tornant i fent parades per comprovar que anem bé i tot surt rodó (podeu veure el track). Primer una baixada ràpida per la pista (per fi una mica de velocitat!!!!), després pujada dureta fins al coll del castell, i finalment un empalme molt salvatge per enganxar el PR que ens baixa ràpidament (i també molt divertit) fins a Breda. Tornem fins al cotxe per la carretera.

Primer tram molt divertit tot i que més lent del què em pensava en BTT. De totes formes mirant el mapa estava clar que aquest tram seria complicat, així com el proper (arribar a Sant Hilari i després travessar les Guilleries fins a Osor). A partir d’Osor sembla més “pisteru”.

Apa doncs, això és tot per ara. Gran sortida Jordi, t’aviso a la propera! :D

Track Wikiloc!