7 d’abril del 2015

Reconeixement GR83 Joanet-Olot en BTT

Hola a tots de nou, ja fa més de mig any desde la darrera entrada! I curiosament va ser la Ultra del Mont Blanc... Tot i no haver escrit al blog durant aquests mesos han passat forces coses que intentaré resumir-vos "breument". Primer de tot vaig fer un petit "parón" esportiu després de la Ultra, però no va ser llarg, perquè les coses van anar tan bé i tot va ser tan positiu que volia aprofitar-ho i continuar amb el bon estat de forma. De totes formes al voler apretar una mica, el genoll es va tornar a "queixar", però igualment vaig participar a la Transgavarres (60km i 2000m d+) que em feia molta il·lusió de fer, i la vaig acabar molt tranquil·lament amb 8h09'. La setmana següent vaig anar per segon any consecutiu a la Rogaining Cap de Creus, aquest cop amb en Roger com a company i vam fer un bon paper, al final van sortir 34km amb les 6 hores que teníem (que vam apurar fins al darrer segon! Quina entrada històrica mare meva!). Després d'això (8 de novembre), ja no he fet res fins al gener. Aquests mesos, entre la feina (vaig passar 10 dies a Amsterdam) i que a mig desembre em van operar de la vista (ja no porto ulleres, m'han posat unes lents intraoculars ICL per corregir la miopia, yeah! :D), doncs he reposat al 100%.


Arribats al gener la intenció era fer com l'any passat, començar amb molta bici, piscina i "fitball" per acostumar el genoll i agafar forma i després ja veurem com avança tot... I això és el que he fet, tot i no tenir cap objectiu concret he anat fent i entremig han sortit aventurilles molt bones com esquí de muntanya amb l'Steffi al Vall d'Aran i amb en Pau al Bastiments. O les dues sortides de muntanya hivernal amb el Club Alpí Universitari al Costabona i al Posets. No he anat gaire a córrer, però com que el genoll de moment es porta bé i les poques vegades que hi he anat no s'ha queixat "gaire", doncs m'he animat a inscriure'm a "l'aventura de l'any"... HAHAHA! Doncs sí, després de vàries reflexions i gestions, ens hem apuntat amb en Xavi Ripoll a la Transalpine-Run, una cursa de 8 etapes i un total de 268km i 16000m d+ creuant els alps i passant per quatre països diferents (Alemanya, Àustria, Suïssa i Itàlia). Serà una gran aventura i esperem passar-ho molt bé!


Doncs bé, al tema que toca. L'any passat precisament a la mateixa època que ara, vaig publicar un parell d'entrades explicant dos trams del GR83 fets en BTT, de Blanes a Viabrea i de Viabrea a Joanet. Això estaria englobat en una gran aventura que espero poder anar explicant i anar fent a poc a poc amb el temps. El primer "tram" d'aquesta aventura acabaria a Olot, per tant faltaria per analitzar el tram de Joanet fins a Olot amb la BTT. Enguany ja havia intentat fer-ho dues vegades abans d'aquesta, però la grip i la pluja ho van impedir. Finalment, el dissabte 28 de març em plantava a Joanet per començar a pedalar a les 8:30 del matí. Sobre el recorregut, tenia dubtes de que fos ciclable sobretot el primer tram, de Joanet a Osor i també el tram entre Sant Martí Sacalm i Les Planes d'Hostoles (tot i que al ser de baixada no em preocupava molt). El tram entre el coll de Nafré i Sant Martí Sacalm l'havia fet en cotxe i sabia que era carretera i pista totalment ciclable.

Així doncs comencem, i realment el primer tram és complicadot... Tot i que es va creuant amb una carretera i al final l'agafa, gairebé cada caminet que seguim no és ciclable o puja molt. De totes formes no són trams molt llargs i no hi ha gaires alternatives que no sigui la de passar per la carretera... Abans d'entrar a Sant Hilari sí que s'agafa un bon tros la carretera i a partir de Sant Hilari, el camí és molt ciclable, doncs segueix una pista molt ampla fins just abans de can Calabrès (km 8.5) quan s'agafa un caminoi que baixa molt fort (tram final a peu) fins travessar una petita riera i amunt un altre cop per una pista "durilla" però ciclable fins dalt de tot al coll de Llevanyes, molt a prop del cim més alt de Les Guilleries, Sant Miquel de Les Formigues. A partir d'aquí una pista espectacular ens porta directes a Osor en molt poca estona i totalment ciclable.


A Osor comença una segona "secció" que ens ha de portar a Les Planes D'Hostoles. La primera pujada és per una pista/camí fins al coll de Nafré i passant per la Mare de Déu del Part. Puja fortet algun tram i com a molt s'ha de posar algun peu per la pujada però es fa força bé. De Nafré al pantà de Susqueda s'hi va per la carretera i després una pujada duríssima per una pista on hi poden passar cotxes fins a Sant Martí Sacalm, al peu de la Mare de Déu del Far. I aquí és on va començar el meu "calvari" particular. Fins al km 37.5 (el Noguer de Parcers) tot bé, però a partir d'aquí el camí es torna impracticable (pel meu nivell...). És un camí que sembla una riera i està ple de pedres, i tot i ser en baixada, amb la bici no vaig poder... (en pujada encara més impossible). A més a més, just en aquest tram se'm va trencar la sabatilla de bici:


Vaig poder acabar la ruta fins a olot, però en aquell moment, entre que el camí era impracticable i això, vaig tenir una crisi d'aquelles d'engegar-ho tot a la merda... HAHAHA! Això sí, unes vistes espectaculars:



Analitzant aquest tram amb el wikiloc, sembla que precisament a el Noguer de Parcers, hi ha una pista ciclable que baixa cap a la dreta i que va a parar a la ruta d'El Carrilet una mica abans de Les Planes. Segurament aquesta seria una millor opció per la propera vegada...
Una vegada a Les Planes, després d'1 hora, quan contava estar-hi mitja horeta com a molt desde Sant Martí, vaig menjar bé i em vaig tranquil·litzar. Per anar a Olot tenia dos opcions: seguir el Carrilet (fàcil) o seguir el GR83 (desconegut). A partir d'ara sí que tenia un mapa Alpina de La Garrotxa i mirant-me'l em va semblar que excepte un parell de trams tot seria ciclable. A més, havia vingut a descobrir aquest tram, així doncs, que vaig creuar els dits perquè no s'acabés de trencar la sabatilla i amunt!

Fins a Cogolls s'hi va per una carretereta sense més problemes, i aquí comença una pujada duríssima que ja comptava que hauria de fer a peu. No és molt llarga, així que no suposa un gran problema si estàs conscienciat que tocarà caminar (del km47.6 al km49 aproximadament). També dir que a partir de Les Planes la senyalització del GR no és tan bona com havia estat fins ara. I de fet en aquesta pujada hi ha un punt que el camí es divideix i no hi ha cap marca (equivocació al wikiloc), s'ha de seguir el de l'esquerra! Un cop a dalt, torna a ser força ciclable fins al km51 quan torna a pujar molt fort i s'ha de posar peu a terra. Al km53 s'acaba definitivament la pujada i toca baixar "a fons" per una pista totalment ciclable. Una petita pujada a Sant Miquel Sacot i altra vegada una mica difícil d'entendre per on va el GR. Segons el mapa Alpina segueix el GR2, en canvi les marques em van fer una volta fins a Can Xel. El recorregut del wikiloc és sempre seguint les marques. Però bé, a partir d'aquí ja cap problema fins a Olot on vaig arribar-hi després de 64.5km i 7h55' contant les parades.


Així doncs, ara que ens ho hem "estudiat" tot, només faria falta trobar un dia per fer la "directa" Blanes-Olot. Segons els reconeixements serien un total de 34+23+64=121km i en temps 2.5+3.5+8=14h. Del recorregut potser hauríem de modificar la pujada a Joanet i la baixada a Les Planes. I potser també es podria buscar alguna millor alternativa per arribar a Arbúcies, tot i que la majoria ho vam poder fer sobre la bici. A veure si aviat podem fer aquest segon tram en un dia i començar a "investigar" la segona part del repté que ens ha de portar fins al Canigó!

Salut!

Track al wikiloc
Dades del Suunto Ambit 2 al Movescount

PD. Com podeu observar, per fi tinc un rellotge en condicions i amb GPS!!!! Li he comprat de segona mà a en Marc un Suunto Ambit 2! Quina passada de rellotge, tot just fa dues setmanes que el tinc i no tinc paraules per descriure tot el que fa... Prepareu-vos que ara encara seré més pesat amb dades i estadístiques... :D :D :D