Ultra Cavalls del Vent 2013

Tot va començar el 3 de setembre (a 18 dies exactes de la sortida) amb una trucada d’en Manel Bosch... Però primer anem al principi de tot: a mitjans de maig vaig saber que no m’havia tocat el sorteig de Cavalls del Vent (CdV) per segona vegada consecutiva... No estic gens d’acord amb les normes, com ja vaig explicar, però també sabia que es guarden 150 dorsals per a “compromisos”... Aleshores vaig pensar, “per provar que no falti”, i li vaig dir a en Manel que en demanés un a traves de la pàgina web Dorsal.cat, on ell mateix em va demanar que escrivís sobre curses de muntanya... I així ho vaig fer en una vintena d’articles. La organització de Cavalls li va donar llargues, i a finals de juny ja vaig pensar que era impossible i de totes maneres el genoll tampoc feia massa bona pinta com per pressionar...

El 29 d’agost em vaig inscriure a la Ultra Trail Serra de Montsant (UTSM, 19 d’octubre), el genoll estava millor, i tot i que no havia sortit a córrer gaire no volia perdre la oportunitat de preinscriure’m a la UTMB amb el doble d’oportunitats en el sorteig (l’any passat no ens va tocar), i per fer-ho necessito fer almenys dos punts aquest any. Per això vaig pensar d’anar-hi amb la mentalitat de Rialp l’any passat i entrenar durant els dos mesos que quedaven per endavant.

I així arribem al 2 de setembre, bàsicament en Manel em truca i em diu que ens donen un dorsal a Cavalls del Vent!!! Pagant, això sí, però bé, és el que volia! CdV té els mateixos quilòmetres que la UTSM (100km), però 2600m més de desnivell positiu (6668m d+)... De totes maneres crec que vaig tardar uns 15 segons a dir-li que sí a en Manel, i en qüestió de 30’ ja vaig rebre un mail i ja havia fet el pagament. A partir d’aquell instant poca cosa més podia fer; la setmana següent marxava de vacances fins l’11 de setembre a Menorca (crònica Camí de Cavalls en BTT), i després em quedarien 10 dies fins la Cavalls. Voleu tota la veritat? Aquí la teniu:

Dijous 12 de setembre: 53' córrer tranquil

Divendres 13 de setembre: estiraments al CTM amb en Jordi i 1h 5' córrer Costa Brava i Sta. Bàrbara.

Dissabte 14 de setembre: 32km 5h 56' pel Montseny amb en Toni i en Lluís (entrenament clau).

Dilluns 16 de setembre: estiraments al CTM amb en Jordi.

Dijous 19 de setembre: 1h 5' córrer Costa Brava i Sta.Bàrbara.

Divendres 20 de setembre: estiraments al CTM amb en Jordi.

Això i tota la base de resistència amb la bicicleta aquest estiu han estat l’entrenament que vaig portar a CdV, que si estava cagat? Doncs sí. No les tenia pas totes, mai havia fet una cursa de més de 84km i encara menys amb aquest desnivell... La visió positiva era el record de la gran Rialp Matxicots de l’any anterior on també m’hi vaig apuntar quinze dies abans i l’entrenament tampoc havia estat del tot correcte. La idea era anar-hi al mateix ritme: pujades sempre caminant, disfrutant i sense forçar i les baixades intentar-les córrer. Abans d’una Ultra normalment et fas una pel·lícula de com t'esperes que vagi, doncs bé, aquest cop la realitat ha estat gairebé clavada al guió preestablert, bé, sent sincers, la realitat va ser millor... :D

Divendres ja vam dormir allà, en uns apartaments a Guardiola de Berguedà amb en Jordi Vissi que sí que li va tocar el sorteig i ja fa temps que ho tenia tot organitzat, amb tota la seva family i la Yas que també em va acompanyar. Dissabte a les 6:10 ens dirigíem cap a la sortida. Jo dimecres i dijous m’havia notat una mica d’angines, però si us he de ser sincers a aquelles hores em sentia molt bé, tota aquesta setmana vaig dormir molt totes les nits, i fins i tot la darrera nit a l'apartament, tot i que poques hores, vaig ser capaç de conciliar un son força profund. Així doncs, sense masses nervis (més aviat curiositat per saber què passaria!) ens dirigim a la sortida amb un ambient espectacular pels carrers de Bagà, fent fotografies i gaudint de cada instant d’aquests moments únics... Un cop dins només faltava esperar les notes d’”El Último Mohicano” que acompanyen el moment de la sortida! Sense paraules i amb llagrimeta!

Els primers 14km són una pujada llarguíssima d’uns 1800m de d+ fins el Niu de l’Àliga, la idea era fer això amb moltíssima calma, i així va ser, pim pam amunt. A mig camí, al refugi del Rebost (Km 8), m’hi vaig trobar en Marc Campal, amb qui l’any passat vaig compartir la Rialp i que acaba d’arribar del Tor des Geants: 330km i 24000m d+... Una bestialitat!

Les sensacions van seguir sent bones fins a dalt, on m’hi vaig trobar en Rubén, un noi amb qui també vaig compartir els darrers km de la Rialp i que ell em va reconèixer! A partir d’aquí ens vam anar creuant durant tota la cursa.

El tram del Niu a Serrat, és el més llarg entre refugis, però també un dels que més em va agradar! L’únic problemilla va ser que la pujada a Penyes Altes era molt més dura de com estava marcada al perfil del dorsal, i se’m va fer una mica llarga, la resta va ser molt tranquil·la i divertida, corrent i caminant i gaudint d’un dia espectacular amb vistes a la Cerdanya i al Pedraforca al mateix temps, increïble!


A pocs quilòmetres del refugi vaig trencar un dels pals pel mig i de seguida em vaig preocupar, perquè realment m’havien anat molt bé i quedava moooooolta pujada encara! Vaig trucar a la Yas (que estava a Bellver), per si en podia comprar un o si no demanar-ne un a algú que es retirés; en poca estona ja em trucava que n’havia comprat un, així doncs, ja més tranquil encarava la baixada a Bellver i amb les forces en prou bones condicions passats 28km de cursa. Aquest tram d’11km tenia dues parts: la primera, planera seguint el traçat de la Cavalls típica; després la part nova, baixada a Bellver seguint el Camí dels Bons Homes, amb una primera baixada molt guapa enmig de bosc i els darrers 3km enmig de la solana molt lletjos fins al gran avituallament de Bellver, on l’organització ens permetia tenir-hi una bossa. Aquest punt era molt important, en la meva pel·lícula volia arribar-hi molt sencer, i així va ser; fins i tot vaig apretar una mica a partir del trencant de nou recorregut, em va animar molt arribar a Bellver tan bé. Allà vaig menjar fort, era el “dinar” però conscient que tocava pujar enmig de la solana i amb el mal record de la Núria-Queralt... Certa por, també, siguem clars. Trenta minuts justos vaig ser-hi, la Yas ho tenia tot preparat i també el pal acabat de comprar, que pesava 3 vegades més que el que portava, però em salvava la vida per la pujada que teníem davant. També hi havia la família d'en Jordi que van portar a la Yas i també van ser un bon suport!

Vaig sortir a encarar la segona part de la pel·lícula, la que decidiria com seria el final. Fins a Lluís Estasen quedaven 31km: una llarga pujada fins a Pas de Gosolans i una baixada tranquil·la fins al refugi del Pedraforca, on hi serien els meus pares, la Yas, en Lluís i l’Octavi. Caminant a poc a poc per no fer un tall de digestió començo a pujar per una pista eterna a ple sol, que ens portarà a Cortals en 8km, vaig molt tranquil i és l’únic tram on em passa força gent (caminant més ràpid que jo), també vaig trobar un parell de corredors baixant que s’havien repensat continuar amunt i havien decidit tornar a Bellver per abandonar. El tema és que el darrer tram fins a Cortals pujava molt i vaig començar a patir, com que ja estava conscienciat que a partir d’un determinat punt tocaria apretar les dents, vaig continuar amunt amb ganes però ja tocadet, sobretot amb cames cansades. En arribar-hi vaig seure i vaig treure un Ibuprofeno, l’únic que vaig prendre; pensava que em tocaria prendre’l abans però ho vaig poder allargar fins al km47, gairebé mitja cursa. Vaig menjar bé i em vaig relaxar per afrontar el següent tram que em portaria fins a Prat d’Aguiló, al peu del temut Pas de Gosolans. No sé si va ser l’ibuprofeno o la calma que vaig agafar però a partir d’aquí em vaig començar a trobar millor (també començava a baixar el sol i la calor; a mi m’agrada molt més el fred per córrer), i pim pam amunt vaig començar a passar a gent, i també el paisatge acompanyava acostant-nos a les parets del Cadí, i un tram final una mica trencacames amb baixades molt tècniques fins arribar a Prat d’Aguiló, un dels trams més bonics de la Cavalls del Vent! Aquest tros el vam fer força ràpid amb en Patric Valle, amb qui també em vaig trobar més cops durant la resta de recorregut. 

La nit s’acostava, i la fresca també, em vaig posar la tèrmica i fins i tot el paravent i el frontal al cap. Així doncs amunt, un parell de km duríssims pel pas de Gosolans i una baixada (primer camí i després pista) llarguíssima fins Estasen. A mitja pujada encenc el frontal després de gaudir d’una magnífica posta de sol, brutal! I en aquest moment penso “ostres encara queda una marató!”, hahaha! :D Va ser dur veure-ho així, però m’ho vaig prendre bé, perquè a hores d’ara ja sabia que el cos m’estava responent molt bé i les cames encara no m’havien fallat excepte pujant a Cortals. L’arribada a dalt va ser un dels grans moments, hi havia 4 o 5 persones de l’organització que en arribar-hi et feien l’onada, que gran! I avall que fa baixada! Caminant i trotant fins la pista (en aquest punt hi va haver un moment que vaig veure una ombra i vaig pensar “ja estàs delirant”, però no, era la meva pròpia ombra projectada per la llum de la lluna... Increïble!). En arribar a la pista, a córrer fins Estasen (en la millor versió de la pel·lícula que em vaig fer arribava corrent a Estasen, i així va ser!!!). En aquesta pista, també va haver-hi un moment en què vaig parar el frontal, i realment es podia córrer sense llum, la lluna era increïble i les parets del Pedraforca lluïen amb tota la seva esplendor, em va saber greu per tota la gent que va passar de dia per aquí... Es van perdre un gran espectacle! HEHE! :D

L’arribada a Estasen a quarts d’onze de la nit va ser per emmarcar, hi havia molta gent i tothom em va aplaudir i cridar en arribar-hi, aquí va ser on em vaig sentir més important, hi havia més gent que no quan vaig arribar a meta i a més, també hi havia els pares, la Yas, en Lluís i l’Octavi, com he dit abans. Vaig poder xerrar amb ells, em van donar Nestea (molt important!) i els vaig dir com de bé em trobava. I amb l’adrenalina d’aquest gran avituallament a afrontar la tercera i darrera part de la pel·lícula, no tan dura pel recorregut, sinó pel cansament acumulat. Aquí ja era conscient que només un fet excepcional faria que no acabés; quedaven encara 30km, però la majoria en baixada i només 3 ports no massa llargs. Així doncs, avall cap a Gresolet per la baixada més tècnica del recorregut, la vaig fer força ràpid sense jugar-me-la i vaig arribar-hi en menys d’una hora. Aquí el primer dels 3 ports, uns 300m de desnivell que vaig fer a relleus amb un altre noi, un cop a dalt baixant i planejant fins el coll de la Bena on hi havia els pares i la Yas (més Nestea ;D), i llarga baixada a ritme fins a St. Martí. Tot el tram des de la pista abans d’Estasen fins a St. Martí me’l coneixia a trossos de la Volta alCadí en BTT d’aquest estiu i sempre fa il·lusió passar zones conegudes, se’m va fer familiar.

Després de St. Martí m’havia de trobar amb els pares i la Yas de nou a Cal Cerdanyola abans d’encarar la pujada de 600m de desnivell pels Empedrats fins el darrer refugi, el de St. Jordi! Doncs bé, els pares i la Yas no hi eren, i és clar que no vaig esperar-los, però a aquelles hores de la matinada i sense masses coses que pensar, vaig començar a barrinar sobre què els podia haver passat i ja us puc assegurar que les coses que em van passar pel cap no van ser gaire agradables... En tot aquest tram no hi havia cobertura perquè està enmig d’arbres i muntanyes... Doncs bé, la “rallada” va ser important, tot i que poca cosa més podia fer que no fos pujar amunt! A tres quarts de pujada vaig agafar cobertura i vaig poder trucar a la Yas que em va dir que s’havien quedat al cotxe (mig dormint) i que quan van sortir feia 3’ que havia passat (jo li vaig dir al controlador com em deia). A partir d’aquí, ja més tranquil, vaig apretar i al refugi una parada ben curta; quedaven 12km i a hores d’ara només tenia ganes d’arribar d’una vegada a meta. 

Eren les 4 de la matinada i era una mica agosarat pensar que en 2 hores podia arribar però aquest va ser l’objectiu, i així poder baixar de 23h... Baixada i darrera pujada dels 100km, al coll d’Escriu, i a partir d’aquí una pista (al principi molt malmesa i pedregosa) després millor fins la carretera del Coll de Pal que vam seguir durant un parell de quilòmetres; aquí vaig veure claríssim que baixaria de 23h, però quedava més del què em pensava: un camí força llarg fins el Càmping Bastareny i encara un quilometret o més per carretera fins Bagà... I com vaig haver d’apretar aquí veient com m’acostava perillosament a les 23h HEHE! Al Càmping vaig parar a treure’m el paravent per poder entrar amb la samarreta Fondista i el dorsal visible i a tope fins a l’arribada! Com vam comentar amb en Jordi Vissi: "quin plaer poder córrer els últims quilòmetres d’una ultra!!!" Això s’ha d’aprofitar. A l’arribada la Yas em va donar l’estelada que em va costar una mica agafar correctament però ho vaig aconseguir, gran aplaudiment i entrada amb 22h53’!!! 

Molt content i sorprès del poc que havia hagut de patir per fer-ho (no vull que sembli que no ha estat difícil... La CdV és molt dura i vaig patir en certs moments, però jo me la vaig agafar amb calma, conscient de l’entrenament que portava i em va sortir molt bé; hi ha hagut altres curses on ho he passat molt, molt més malament, com a Núria-Queralt 2012, la marató de muntanya de San Francisco o el Half-Ironman de Calella... Per això puc dir que no vaig patir tant com m'esperava.

Un plat de pasta i a dormir, tot i que al cap de poques hores ja estava despert de nou! Vam fer el vermut comentant la jugada amb en Jordi Vissi que va fer una Ultra acollonant amb 17h33’ i la seva família. Quin crack en Jordi amb aquelles passetes de puntetes! Felicitats company!

La recuperació ha estat molt bona i ja tinc els punts per tornar-me a inscriure aquest any a la UTMB... A més he recuperat la confiança en el meu genoll esquerra i tinc moltes ganes de fotre’m a córrer fort ara. Crec que no aniré al UTSM, dues Ultres de 100km en 4 setmanes és molt bonic però potser no cal, així doncs que intentarem entrenar una mica constant a veure com va la cosa i a partir de gener a pensar en Transvulcania on ja estem inscrits una bona colla de blanencs!

Apa, merci a tota la gent que em va acompanyar durant la cursa, als Fondistes pels ànims a través de Whatsapp i a tots els voluntaris i organitzadors (hi ha coses amb les que no estic d’acord però entenc que no és fàcil tenir content a tothom i s’ha de reconèixer que fan una bona feina).

Fins la propera companys! :D

PD1. No vull deixar de recordar la Teresa, i donar molta força a la seva família que també era present a la CdV aquest any! #sempre3a
PD2. Més fotos al facebook!
PD3. Reportage del Temps d'Aventura de la CdV13

Camí de Cavalls Nord BTT (2 dies, 95km)

Ara ja fa uns dies que vam fer el Camí de Cavalls, però tinc ganes d'escriure aquesta crònica, encara que sigui en fred.

Demà marxaré cap a Cavalls del Vent, i voldria deixar aquesta acabada abans d'emprendre aquest repte inesperat que ja us explicaré en la propera crònica els motius que m'han portat a poder-la córrer (o més ben dit, caminar) i les conseqüències (que encara no sé quines seran), de la meva primera Ultra de 100km...

Bé, anem uns dies enrere... a principis de juliol amb la colla d'amics decidim que anirem uns dies de vacances a Menorca tots junts, del 6 a l'11 de setembre; a mesura que s'acosten els dies i els reptes ciclistes de l'estiu es van complint amb èxit: Volta al Cadí i Carrilet pujar i baixar en un dia, un cuquet em diu que hauria d'intentar fer el Camí de Cavalls de Menorca en BTT. Jo tinc ganes d'estar amb la colla de "relax" a Menorca, però alhora penso que els dos primers dies podríem intentar de fer-lo amb en Nil que també vindrà. De seguida em diu i començo a lligar el lloguer de bicicletes i a llegir algunes cròniques sobre la ruta. Sembla que és una ruta molt dura, no pel desnivell, sinó perquè és molt tècnica i molts trams s'han de fer a peu. En aquest blog (Uep sa velo!), hi trobo una descripció detalladíssima en quatre entrades diferents, després que ells aconseguíssin fer-lo en 24h NON-STOP! Tela! Me'l rellegeixo mil vegades i faig un document amb els temps de pas que necessitem per fer-ho en dos dies i també els trams més fàcils i difícils, etc... Tothom diu que el Camí de Cavalls és especial, que els quilòmetres són eterns i molt tècnics, però jo penso que ho podrem fer: la meva teoria és intentar seguir el mateix ritme que ells però fent nit, dividir-ho en 12h un dia i 12h un altre. De totes maneres, no serà tan fàcil... El primer problema arriba abans de marxar; nosaltres aterrem a Maó a les 8:15, per tant el més eficient seria llogar i arrencar ben aviat de Maó, però són festes i ens diuen que el dissabte no podríem tornar la bicicleta. L'alternativa acaba sent llogar-les a Ciutadella i traslladarn-nos-hi en bus. Si tot surt rodó podrem arrencar a les 10:30 de Ciutadella.

Bé, doncs arriba el dia 6, i ens llevem a les 4:00 per anar a l'aeroport de Barcelona. Tot perfecte, fins i tot el vol ben puntual, però un cop a Maó per cinc minutets de res perdem el bus que ens ha de portar a Maó a agafar el bus que ens portarà després a Ciutadella. Això ja significa 30' que tot anirà més tard. Però tot i això seguim amb ganes de començar a pedalar! Arribem a Ciutadella a les 10:15 i anem directes a la botiga on hem llogat les bicicletes (2' a peu), jo pensava que ja ho tindrien tot a punt, però no és així i tarden una mica a donar-nos les bicicletes, quan ja sortim noto que el pedal esquerra no roda fi... Doncs 20' més per arreglar-ho... Finalment ens plantem davant de l'Ajuntament a les 11:30... Una mica tard per la ruta que ens esperava! Però repeteixo amb moltes ganes! 

 

Resulta que el primer tram (de Ciutadella a Cala Morell és molt pedregós i molta gent el fa per carretera, però seguint les premisses de Uep Sa Velo!, jo tampoc vull salter-me cap tram del CdC i m'agradaria fer-lo sencer sense dreceres ciclables. Així doncs cap al pedregar, és durillo però anem fent i les vistes són espectaculars, un plaer pels sentits! Però a uns dos-cents metres de creuar la carretera de Punta Nati, en intentar pedalar de nou, noto una cosa ben extranya... Doncs tot el canvi doblegat... Res a fer, canvi de bicicleta o plegar. Cau un sol que no s'aguanta i no hi ha ni una ombra; això sí, mentre camino per arribar a la carretera penso que "encara sort que ha passat aquí", si em passa 5km enrere hauria de caminar els 5km... Per sort estem a prop d'una carretera! Després de que en Nil s'ho miri, està clar que hem de trucar a la botiga de bicis, però... NO HI HA COBERTURA! Camino direcció Ciutadella per la carretera que porta al far de punta Nati i penso: "quin infern! què cullons ha passat avui per estar tan putejats!", finalment aconsegueixo trucar i em diuen que ens porten una bicicleta nova (tot i que d'una talla més petita). Doncs au, a esperar. Tot plegat va suposar una hora d'espera sense fer res, sota un sol de justicia. Finalment canvi de bici i arrenquem de nou encara amb ganes de veure quins ritmes portem i amb les il·lusions intactes. Arribem a Cala Morell sobre les 15:00 i dinem en un bar al costat d'una piscina, el dinar ens senta molt bé, i esperem que ara el camí sigui més dòcil fins a Pla de Mar, on en teoria, comença el tram més dur del camí fins a Cala Barril: uns 10km que s'hauran de fer en unes 2h o més.

La realitat és una altra, el camí és poc ciclable i anem fent com podem a mesura que veiem que passen les hores... En Nil no s'ho està passant gaire bé, no li agrada que el camí sigui tan tècnic, ni pujant ni baixant; per a mi, en canvi, encara que anem més lents gaudeixo fent passar la bicicleta per a llocs impossibles, i més amb aquesta de doble suspensió que s'adapta a tots els terrenys que trobem! Realment el tram de 10km és duríssim i hem de fer la gran part arrossegant la bicicleta per unes pujades increibles, i unes baixades encara pitjors. Aquí ja veiem que fer el camí en dos dies serà impossible i comencem a plantejar alternatives. En Nil està amb llagues als peus de tant caminar, així que decidim anar a dormir a la casa que hem llogat amb la colla d'amics (la idea era fer nit en una caleta amb el sac de dormir que portàvem), i l'endemà ja veurem què fem, tot i que jo estic conveçut d'anar-hi a acabar almenys la part nord fins a Maó...!

Ens quedem a Binimel·là, "només" 42.5km després de començar amb 8h.25'. Caldria restar-hi la hora que hem estat esperant, però igualment tela! Aquella mateixa nit (després de moltes deliberacions), decicim que l'endemà al matí en Pep i l'Alba ens portaran a en Xavi Pascual (s'ha animat a acompanyar-me aquest segon tram) i a mi fins a Binimel·là, amb la idea d'arribar a Maó i plegar, així almenys hauré "finiquitat" la costa Nord! :D

Tal dit, tal fet! A les 9:47 (sí, una mica tard però no tant com el dia anterior!) ens posem en marxa. Segons el que he llegit, a partir d'ara el camí havia de ser ciclable... MENTIDA!!! D'acord que és més ciclable que anteriorment, però segueix sent molt tècnic, sobretot els primers 10km fins a Cala Tirant; això sí, aquest tram és d'una bellesa inigualable, al costat de la costa per uns caminois espectaculars. Realment em va semblar magnífic. A cala Tirant en Xavi va fer un banyet i jo un Nestea i a continuar. Va anar fent a bons ritmes fins arribar a S'Arenal d'en Castell (que jo coneixia d'haver-hi anat amb els avis un parell d'anys abans), sempre és agradable arribar a un lloc conegut. 

La jornada va ser tranquila però va tenir dos punts divertits. Un va ser poc després del Port d'Addaia quan vam trobar tres ciclistes amb alforges (n'estaven arreglant una); vam estar xerrant i ens van dir que al cap d'una estoneta trobariem un trencant a l'esquerra, doncs que no l'agaféssim, que seguíssim recte per la pista que ningú anava per allà. Pocs metres després en Xavi em diu que què farem i jo li dic que evidentment seguiríem el Camí de Cavalls original, a veure si tot el patiment del dia anterior seguint-lo l'hauriem de trencar ara per un trosset de 3km... Al final no va ser tant, el que passa és que si el Camí de Cavalls ja és dur per sí sol, imagineu-vos amb alforges... Els que hem viatjat amb alforges sabem com pesa una bici i pel CdC... Una bogeria!

Després d'això magnífiques vistes del far de Favàritx, paradeta per menjar i continuar a bon ritme fins que de sobte en Xavi es posa a cridar: "AaAaAAAAAaaaAAh! Se m'han enrampat les dues cames! AAaaaaAAaAAHHahh!". Quin fart de riure el pobre Xavi a terra sense poder-se moure i jo explicant-li que vaig tenir la mateixa experiència a la Núria-Queralt... Quedaven uns 15km fins a Maó, però en Xavi es va comportar com un senyor i va saber controlar les rampes...

Després de 52.5km i 6h29' arribàvem a Maó i tot fent un volt per allà ja vèiem uns gegants (perquè era Festa Major!) i tot dinant a la plaça de s'Esplanada també vam veure-hi els famosíssims Cavalls que l'endemà veuriem en plena acció al pla de la Parròquia.

Potser va ser molt agosarat voler fer la volta en dos dies sense conèixer el terreny, però també penso que hi ha hagut petits detalls que ens han impedit intentar-ho, sobretot el matí del primer dia, quan tot semblava que ens fes anar tard... M'agradaria tornar-ho a provar per demostrar que és possible, potser primer faré la part sud i després hi hauré d'anar per fer-ho en dos dies a tope! Bé, ja veurem, de totes maneres trobo que és un recorregut màgic per a tothom, amb uns paisatges inigualables! Va valdre molt la pena fer-ho i després passar uns dies de relax a l'illa. Crec que és altament recomanable de fer caminant o corrent (potser més que en bicicleta, on crec que fa falta cert nivell per poder-lo gaudir), tampoc descarto deixar-m'hi caure algun any per fer-hi el Trail Menorca Camí de Cavalls pels volts de maig... 

En fi, que d'una manera o altra hi tornarem! Salut!

Pd. Totes les fotos al facebook!
Pd2. Track del recorregut complet.

Carrilet St.Feliu-Olot-St.Feliu NON-STOP 200km

A l'estiu sempre m'ha vingut més de gust anar en bicicleta que no pas córrer, i a més a més aquest any amb tot el tema del genoll i el córrer, encara s'està accentuant més aquesta dèria... L'última entrada ja va ser per a un repte ciclista majúscul i aquesta ho torna a ser. Es tracta de fer tota la Ruta del Carrilet (pujar i baixar) d'una tirada. Sortint de Sant Feliu de Guíxols, pujar a Olot i tornar. Un repte que jo creia que era factible perquè ja n'havia fet alguns trams per separat i el camí està molt ben senyalitzat, és ciclable 100%, i no només ciclable sinó que és molt ràpid. De totes maneres són 200km i uns 1000m de desnivell positiu (track wikiloc), cosa que fa que sigui un repte difícil pel simple fet de la llargada que té... 

Després del Cadí va venir la Festa Major i unes vacancetes als Alps on la bicileta va quedar aparcada i no vaig fer gaire cosa... Vaig córrer un parell de dies als Alps i no gaire més, però després de fixar el 18 d'Agost com la data per intentar el repte del Carrilet em vaig proposar almenys sortir alguns dies en bicicleta aquella mateixa setmana. Tots els dies planíssim i ràpid (excepte divendres), tal com és el Carrilet:

- Dilluns:        15km a 22km/h mitjana (Camins del riu Tordera)

- Dimarts:       25km a 23km/h mitjana (Blanes - Tordera - Blanes)

- Dimecres:     35km a 23km/h mitjana (Blanes - Calella - Blanes)

- Divendres:    40km (Blanes - Tordera - Maçanet - Montbarbat - Blanes)

El divendres vam fer una ruta que em va proposar en Roger Fonseca, molt guapa fins a Maçanet i van venir en Lluís Toll i l'Albert Rondón, a qui els vaig animar a venir a fer lo del Carrilet. La sortida va anar molt bé i van decidir sumar-se a l'aventura. En Cesc i en Joan Pitarch també s'hi van afegir després de l'èxit del Cadí, i evidentment el meu cosí, l'inseparable company de les darreres aventures en BTT també va venir!

La nit de dissabte va ser dura per en Lluís, en Joan i per mi... En Joan va córrer la Sant Bonós, però a més a més va haver d'esperar que jo acabés de recollir-ho tot i després venir a casa a dormir. Ens ficàvem a llit a les 2:45 i el despertador sonava a les 6:00... Tot sigui per passar un gran dia!

A les 8:00 arribem a St. Feliu de Guíxols i ens posem en marxa a les 8:30 amb un objectiu molt clar: ser a Girona en dues hores. Tal dit, tal fet. Un bon esmorzar a la Plaça del Vi i a continuar amb el ritme que portem que de moment és molt bo.

La cosa va molt bé i fem parades puntuals i ràpides a Vilanna i Anglès (aigua). A El Pasteral la pujada comença a ser més seriosa, però en Nil, en Joan i jo ens posem a 21-22km/h i sense baixar d'aquí tirem fins a Les Planes d'Hostoles a ritme de "Tour de France". Va ser un dels grans moments de la sortida... A les Planes el premi va ser una llauna de "Nestea" ben freda que va entrar com els àngels. Després de reagrupar-nos vam anar junts fins al punt més alt, el Coll d'en Bas de 600m d'alçada i allà una plàcida baixada i un tros planet (a velocitats de vertigen) fins a culminar la primera part a la Plaça de Clarà d'Olot:

St. Feliu -> Olot:

103.46km totals

6h07' totals

4h52' sobre la bici

21.2km/h de velocitat mitjana

43.7km/h de velocitat màxima

A Olot vam fer una parada d'1 horeta per dinar i hidratar-nos bé! Tot estava anant sobre rodes (mai més ben dit) i ara ens tocava una pujadeta ràpida ben dinat i després a gaudir d'una baixada llarguíssima i rapidíssima fins a Girona. Realment vam baixar molt ràpids i tot va anar molt bé, fins i tot ens vam permetre una parada a la Font Picant d'Amer!

Tot i que havíem baixat molt ràpid un cop a Girona vam veure que potser se'ns estava fent una mica tard per arribar amb llum a St.Feliu, però ja només era qüestió d'anar fent fins a St.Feliu i difrutar del repte assolit... Jo vaig menjar i beure molt bé tot el dia, però a la parada de Girona vaig subestimar els 40km que quedàven i no vaig menjar res ni havia begut massa els darrers quilòmetres... A més, de Girona a Llagostera sempre pica amunt i després de tants km cal estar bé per seguir a ritmes alts. Doncs bé, després de Quart vaig perdre roda per primer cop i vaig començar a patir com un "cabron", a Cassà s'hi va quedar en Lluís, on l'esperaven els seus pares. Abans de Llagostera ens vam reunificar i vaig menjar una barreta perquè em trobava dèbil però amb forces per arribar, a més, a partir de Llagostera començava a baixar altra vegada. I així vam anar tirant, descomptant quilòmetres d'un a un mentre el sol s'amagava per l'horitzó i arribàvem a Sant Feliu amb els darrers rajos de sol i amb una lluna magnífica, gairebé plena: 

Olot -> St. Feliu:

102.59km totals

5h45' totals

4h40' sobre la bici

22km/h de velocitat mitjana

43.7km/h de velocitat màxima

Això sí, com he dit em veia amb forces per arribar, però per res més! Tal qual vaig arribar em vaig estirar a terra i allà em vaig quedar! Havia consumit fins a la darrera gota de "benzina" que tenia... :D Bé, tots vam quedar "tirats" per terra però el meu cas va ser una mica més accentuat després d'algunes arcades i una mica de malestar. Va ser molt similar al defalliment després del Half-Ironman de Calella, una errada meva per subestimar els darrers 40km de bici i no seguir menjant i bevent les últimes 3 hores... Però bé, després de beure una mica de sucres (aigua amb sucre + Nestea) ja em vaig recuperar ràpidament, de totes maneres per precaució va conduir en Nil fins a Blanes!

Va ser un dia molt bonic, en Lluís i l'Albert van complir amb nota la seva primera experiència d'aquesta llargada! En Cesc, en Joan i en Nil no es cansen mai, i jo em vaig sentir tota l'estona súper bé excepte els darrers 40, però bé, una menys de les que tenia planejades aquest estiu. Veurem quina és la propera però ja us asseguro que n'hi ha tres més que estan a la llista "Bestieses BTT" i que aviat en tindreu notícies!

Apa, salut i fins aviat!

Totals Ruta Carrilet St.Feliu -> Olot -> St.Feliu NON-STOP:

206.05km totals

12h47' totals

9h32' sobre la bici

21.6km/h de velocitat mitjana

43.7km/h de velocitat màxima

PS. Fotos al FB!

Volta al Cadí en BTT: 200km, 2 dies

Tenia ganes d’una bona aventura... I carai si ho ha estat!

El Nadal passat de vacances a la Seu vaig veure el cartell de la Volta al Cadí-Moixeró en BTT, 220km i uns 6000m de d+. Un bon repte per a fer en dos dies.

Ja ho tenia al cap amb en Nil i també ho sabia en Joan Pitarch que li va dir a en Cesc, i a última hora també li vaig comentar a en Roger Busquets... Doncs bé com qui no vol la cosa tothom va dir que sí! 5 ciclistes a tope per fer una bestialitat en 2 dies!!!

Sortida 6:00 de Blanes amb el Getz i estrenant el portabicis amb en Roger i en Nil. A les 8:15 ens trobem a Bagà amb en Joan i en Cesc i a les 09:00 sortim per afrontar el port més llarg i de més desnivell de la jornada: Coll de Pal. Comença per carretera però després és una pista que es va enfilant passant pel Refugi del Rebost fins tornar a trobar la carretera que ens porta fins dalt de tot a 2070m d’alçada... Ens hem estat 2h per fer 15km!!!! BUUUFFFF!

Descens per pista (entre les pistes d’esquí) cap a la Masella... I mentre intento fer una foto en descens, enganxo una pedra se’m gira el manillar i a terra... Un pinyo força espectacular amb genoll i espatlla esquerra ben perjudicats i una mica el quàdriceps de cama dreta... Em fa molt mal el cop però de seguida veig que estic bé i no hi ha sang, només hauré de vigilar la inflamació i veure què passa quan es refredi. Després del “sustu” continuem a bon ritme avall: Masella, Alp, Riu, Bor, Bellver... Tot això per carreteres secundàries maquíssimes, realment una zona amb molt d’encant i molta vegetació. Abans de Martinet (on hem decidit dinar) trobem una dura pujada que per sort no és gaire llarga. A les 3 i poc arribem a Martinet i dinem a un bar. És necessari recuperar energies perquè ens queden més de 50km i 2 ports d’uns 600m de desnivell per superar. Si fem com al matí entre 9 i 10 arribarem a la Seu d’Urgell amb els últims rajos de sol...

Després de seguir el riu durant una estona arriba el primer port, el Coll de Jou, de 1400m d’alçada. És en aquest port que ens comença a ploure (ja sabíem que hi hauria tempestes de tarda...), cap problema ens tapem i amunt com si no passés res. Baixada per una pista una mica “putilla” fins a Arsèguel on comença el segon port que ens porta fins a Ansovell per una carretera de curves! Allà ens trobem un dels avituallaments de la Ultra TRail del Cadí (primera edició) i resulta que acaba de passar el darrer participant i ens diuen que ens podem acabar el que queda! BRUTAL! Moltíssimes gràcies! Aquest any la volia fer perquè trobo magnífic el recorregut per tota la carena del Cadí, però per culpa del genoll no ha pogut ser, a veure si l’any vinent per commemorar la volta al Cadí en BTT la puc fer! :D

Des d’aquí queda un petit tram trencacames per pistes i camins de muntanya i després una llarga baixada fins la Seu... En principi un “pim-pam”... TURURUT! 

Un camí de baixada súper tècnic que hem de fer gairebé a peu i una “sorpresa” de pujada que no ens esperàvem que tela... Relament un tram molt salvatge que no recomanaria gens per a fer en la direcció contraria que vam fer nosaltres, doncs la pujada per allà mig seria molt dura i complicada. Doncs bé tot això ens fa endarrerir força i finalment quan arribem a una pista més o menys transitable ja se’ns està fent fosc... Així doncs treiem els frontals i anem baixant com podem fins trobar la carretera que ens porta a la Seu d’Urgell on arribem negre nit i força destrossats tots plegat... Realment és molt dur veure que l’etapa es va allargant (comptàvem 100km màxim) i que no arriba el final. Ha estat un dia molt dur però tots 5 ens ho hem deixat tot sobre la bici i per a mi ha sigut magnífic poder gaudir de tot això en companyia i a més que tots teníem més o menys els mateixos ritmes sobre la bici, espectacular! 

Dades de la 1a etapa de Bagà a la Seu d’Urgell:

112.42km totals

13h32’ totals

9h29’ sobre la bici

11.8km/h de velocitat mitjana

64.5km/h de velocitat màxima

Trobem l’Hotel molt ràpidament , demanem el sopar i mentre ens dutxem ens el fan... Quan sortim de la dutxa tenim el sopar a taula i són les 23:30!!! En Cesc (que venia d’una tendinitis al bíceps femoral i que ha patit molt de l’esquena ens comunica que demà agafarà un bus cap a Barcelona, una llàstima però la salut és el primer! Sopar, dormir i l’endemà a les 7:00 ja estem esmorzant com si fóssim bojos... Després d’atracar el bufet lliure, ens vestim i anem a comprar uns entrepans per a tenir-los per dinar. A les 8:45 ens posem en marxa per afrontar la 2a etapa que es presenta igual de dura que la primera, per començar el port més llarg del dia, uns 800m de desnivell positiu, però aquest cop tots per carretera. Després d’això hi ha la opció de pujar a dalt de la Serra del Cadí per una pista, són 13km de pujada (1000m d+) i després baixar pel mateix lloc, ho deixem per una altra vegada, doncs si ho fem no arribarem de dia a Bagà...

Després baixada per carretera fins a Cornellana on fem un avituallament llarguet i fins i tot demanem xurros a una paradeta. Després pujadeta per una pista en bones condicions fins al Coll Jovell de 1800m d’alçada; la baixada fins a Josa de Cadí és molt bona i de moment tenim molt bon dia! Segons hem llegit a les ressenyes la pujada que ens toca ara és molt dura sobretot a la part final, i així és! Una pista que cada vegada té més pedres i més pendent... Però fem una bona tàctica: pugem un trosset i a la meitat parem a dinar, així no se’ns fa tan pesat arribar fins al Collell de 1900m d’alçada. La baixada fins a Saldes és per una pista molt bona i després carretera. A la carretera va ser on en Roger va caure per mirar enrere un moment... S’ha d’estar tota l’estona al 100% si no... PAM, a terra! Per sort només va ser el cop i una rascadeta com jo el dia anterior.

A Saldes Coca-Cola i veient com el cel es tenyeix de negre i els llamps i trons provenen directament de la zona on ens toca anar ara... Només ens falta una pujada fins al coll de Bauma (uns 600m de d+) i llarga baixada fins a Bagà per completar la volta! Doncs al cap de pocs quilometres de començar la pujada comença a ploure fort, a tronar i finalment... pedregada!

Sens dubte el millor moment de la ruta! Em vaig sentir tan lliure sota la pluja xop de dalt a baix i la pedra picant el casc i les cames! Va ser èpic i divertit, baixaven cotxes del Gresolet i les cares que posaven en veure’ns eren espectaculars... Però nosaltres amunt sense immutar-nos, de fet no teníem altra opció. Vam anar fent i la tempesta es va anar allunyant a poc a poc, en arribar a dalt vam celebrar la coronació del darrer port i vam començar a baixar (xops i amb molt de fred) cap
a Bagà. La baixada va ser plàcida, però les ganes d’arribar va fer que es fes llarga. A més no sé què ens va passar però en un punt vam seguir per un GR que ens va portar per un corriol molt tècnic i després a una pista, però la ruta seguia recte i de seguida agafava la carretera... Una sorpresa final per acabar-nos de divertit.

Dades de la 2a etapa de la Seu d’Urgell a Bagà:

91.1km totals

11h04’ totals

7h31’ sobre la bici

12km/h de velocitat mitjana

49.3km/h de velocitat màxima

La sortida ha tingut de tot, però quedi per la història que cap de nosaltres va punxar roda! Mira que és difícil això! :D

S’ha de dir que aquesta ruta és complicat fer-la en dos dies, nosaltres 5 vam donar-ho tot sobre la bici, us ho ben asseguro. Va ser magnífic veure que quan no era un que estava a davant n’hi havia un altre i així tota l’estona... Això feia que sempre l’exigència fos altíssima i que tot i la duresa poguéssim acabar-ho dins els terminis previstos; també ho vam acabar gràcies a què els dies són llarguíssims a l’estiu... No ho podríem pas haver fet a la tardor o primavera per falta de llum.

Però tot i això vam gaudir com nens amb els paisatges, els camins, els corriols i totes les sorpreses que ens vam trobar! Ah! i sobretot amb les inclemències meteorològiques amb les quals va ser un plaer compartir una estona tant dissabte com diumenge! :D

Per cert, tot un honor poder assolir aquest repte amb tan bona companyia!

Apa, fins la propera!

PD. Totes les fotos al Facebook!