I ja està! Com molt bé deia ahir dinant en
Joan Vieta: “Tants de mesos, tants d’entrenaments, tantes “reunions” per
decidir com serien les samarretes, reservar l’hotel, planificar, parlar,
pensar... I ara ja s’ha acabat, ha sigut molt ràpid!”. Però si diem això és perquè al final tot ha
acabat molt bé.
Realment des del 27 de març que em vaig
inscriure, sempre he estat pensant en aquest passat cap de setmana... I
sobretot amb els dubtes que em suposava fer dues etapes seguides de 55km... Si
no ho has fet mai, és impossible saber com respondrà el cos fins que hi ets a
dins... Sabia que les dues primeres etapes les podria fer, perquè ja he fet
coses similars, però sobretot pensava en el diumenge 20 de maig quan ens
enfrontaríem a la 3a etapa, la segona seguida de 55km, allà començava per a mi
realment la CBXR.
Ara fa una mica més de quatre anys que en Xavi
Marina va organitzar per primera vegada aquesta cursa (commemorant el centenari
de la Costa Brava), i des d’aquell moment vaig saber que si la continuaven
organitzant, un any o altre la faria... L’any passat vaig assistir a la sortida
i l’ambient em va sobrepassar, era impressionant, em vaig emocionar només de
pensar a què s’enfrontaven aquells corredors! Aquest any tot ha anat rodat per
poder-la córrer (també gràcies a un grup de Fondistes Blanes que ens hi hem
inscrit 6 corredors al XTREM i 3 a la Selva Marítima!) i disfrutar-la.
Vaig arribar a la sortida amb un bon
entrenament (Marató de Barcelona i després uns quants diumenges acumulant bons
quilometratges), i sobretot sense cap molèstia important i amb moltes ganes de
començar a córrer per la magnífica i estimada Costa Brava. Molts coneguts ens
van venir a donar ànims a la sortida desde Blanes: xicota, avis, pares, tiets,
Fondistes, amics, pioners i caravel·les... Moltes gràcies a tots! Fa il·lusió
tenir-vos a prop en aquests moments! Tot va ser tan bonic com l’any passat,
però aquest cop vist des de “dins”. El primer tram fins a Tossa ja l’havia fet entrenant
les últimes setmanes i el coneixia força bé, un itinerari magnífic, passant pels
jardins botànics i uns últims quilometres molt durs i autèntics de Costa Brava,
amb unes pujades i baixades difícils de digerir! Amb tot, 2h. 26’ 20’’ pels primers 25km, i 9è classificat de la XTREM. Contentíssim d’haver acabat
sense cap problema, però amb una mica de “por” de no haver anat massa
ràpid sense pensar en el que quedava... Bé, això ho sabríem més endavant... A
l’arribada uns massatges i l’alegria que tots els Fondistes hem acabat en bones
condicions i ens morim de ganes de començar la primera gran etapa de 55km.
Per a l’anècdota queda el moment en què, abans
d’entrar als jardins de Santa Clotilde, em va saltar una lentilla... Doncs bé,
la vaig agafar de la pestanya i me la vaig tornar a posar (a la primera!), em
va “picar” una mica l’ull per culpa de la crema solar que portava a les mans,
però amb l’adrenalina que portava a sobre, de seguida va marxar la picor i vaig
continuar al 100%.
En teoria la segona etapa és la més dura, i
l’any anterior la majoria de corredors van tardar més en acabar la segona que
no pas la tercera... A les 9 de matí sortida de Sant Feliu de Guíxols. Fins a
Palamós 16km de tram força planer per “escalfar”. Vam anar una bona estona
junts amb en Xavi Ripoll (recordant la gran Matagalls que vam fer junts aquest
any) i de sobte va aparèixer per darrere en Jordi Vissi, tots tres vam fer una
colla de quilometres que vaig disfrutar molt, però entre Platja d’Aro i Sant
Antoni de Calonge en un tram de puja i baixa vaig marxar endavant gairebé
sense voler i ja no els vaig tornar a veure en tota l’etapa! A Palamós hi havia
l’autobus dels familiars que em van fer posar la pell de gallina amb un llarg
aplaudiment que van fer! Aquests són els millors moments, va ser increïble! En
aquest punt també em van dir que era el 22è en passar, i jo, ben content, vaig
continuar endavant! A partir d’aquí venia una combinació de pujadetes
duretes amb trams més planers, fins a la infernal pujada al cap de Begur a uns 15km
de meta... En tot aquest tram vaig anar agafant per darrere corredors i grupets
de corredors amb els quals m’hi quedava una estona però a les pujades
normalment m’escapava una mica i així anar fent fins a coincidir amb l’Aleix
Chuecos, amb el qual vaig compartir una bona estona de cursa! Després de
l’avituallament de Calella de Palafrugell em va pesar la panxa durant una bona
estona, i vaig patir que no fos de menjar tantes barretes i gels i merdetes
rares, però al cap d’una horeta se’m va passar completament, segurament una
mala digestió. Amb l’Aleix vam començar la infernal ascensió a Puig Sa Guardia
(Cap de Begur), però sembla que ell estava més fi que jo, i aquest cop va ser
ell que es va escapar! De totes maneres jo vaig continuar al meu ritme, enmig
d’una boira “pixanera” que donava una mística increïble a la Costa Brava!
Baixada fins al darrer avituallament a 10km de meta molt bé! Quan tot semblava
anar de perles, en un seguit de puja/baixa importants (a uns 7km de meta) vaig
tenir una forta rampa al quàdriceps esquerra... No vaig haver d’aturar-me, però
em va entrar una mica de por (sobretot pensant en l’endemà) i aquest va ser el
tram que més vaig patir de tota la cursa... A més, els últims 3km eren plans i
amb trams força llargs per sorra, i aquí sí que vaig començar a notar el
cansament de tota l’etapa, però vaig apretar les dents i vaig intentar no
deixar de córrer en cap moment fins al Camping Delfin Verde, final de la 2a
etapa! Finalment gran remuntada: 12è classificat de l’etapa en 6h. 28’ 07’’, de
menys a més, com ha de ser!
Després d’arribar alguna petita rampa, però
res fora de lloc, uns massatges (quàdriceps esquerra una mica contracturat),
unes pizzetes (gràcies “pizzeru” de la CBXR) i cap a l’hotel!
Allà em dutxo tranquil·lament i em poso gel +
estiraments al quàdriceps tal com m’ha dit el fisio Javier! I després a esperar
amb ànsies els companys que tots han acabat molt bé i venen amb el següent bus.
Quan arriben, dutxa, ventilador-assecadora, sopar, tertúlia, brieffing... Tot
suma en aquesta experiència única!
Abans d’anar a dormir, en Roger i jo aguantem
fins als penals del Chelsea-Bayern (sí, sí, aquella final que havia de ser
Barça-Madrid i havia de coincidir amb la CBXR...), doncs just quan guanya el
Chelsea (volíem que guanyés el Bayern per la seva aposta pel futbol) tanquem la
tele i a dormir que l’endemà ens llevem a les 4:20!
El quàdriceps no està per moltes alegries
l’endemà al matí i m’hi poso la bena compressiva que he portat... No sé si farà
res, però psicològicament segur que sí! J I què esmorzo a aquestes hores amb 55km per
davant...? Doncs una torrada amb mantega i melmelada i una mica de “revoltillo”
de truita... Veurem si va bé!
Encara és de nit i la previsió diu que ha de
ploure força... Abans de sortir una xerrada Fondista per animar-nos i no defallir en el darrer esforç. La foto ens la va fer en Joe Kelbel, un alemany que les ha penjat en un blog on hi ha un munt de fotos de la cursa! Si voleu fer un extens recorregut per la CBXR només heu de mirar-les!
Sortida sense pluja, i avui ja no em reservo tant... Em poso
amb els de davant i es van creant grupets
segons cada ritme, més o menys vaig desè. I de sobte el petit plugim que cau,
es converteix en el diluvi universal: llamps, trons, aigua i més aigua a tot
arreu... (Les fotos també són de l'alemany)
He de reconèixer que m’ho vaig passar “pipa”,
com un nen! Quan més dur, millor i més divertit! En un moment donat vaig dir
“això no és res... imagineu que hi hagués tramuntana...”, realment, amb
tramuntana la cosa hagués estat molt, molt xunga!
Després de cala Montjoi, on hi
havia un punt d’aigua, agafem una pista fins el trencant cap a cala Jòncols on
hi ha en Xavi Marina animant! I ens diu que anem 5è i 6è... A mi no em quadra
gens i penso que s’ha equivocat. Després de Jòncols, comença una pujada molt
dura (que ja em coneixia de quan ho vaig fer amb BTT amb l’Oriol) i després
baixada tranquil·la fins a Cadaqués on ens espera la claca Fondista! Entre els
quals la Yas i els pares! Arribo en solitari i em confirmen la 5a posició! A
topeeeee! En sortir de Cadaqués m’atrapa un per darrere que m’explica que s’han
equivocat en un punt, però que estava marcat igualment (resulta que per un
canvi de fites el grupet que portava a davant va fer una mica més de volta
entre Montjoi i el punt on hi havia en Marina); de totes maneres a la pujada
per sortir de Cadaqués m’escapo en solitari altra vegada i faig una baixada
brutal cap a Port de la Selva, vaig molt bé i estic disfrutant molt, però tinc
una mica de por dels 10 quilòmetres plans que m’esperen entre Port de la Selva
i Colera...
.jpg)
Al Port de la Selva hi arribo molt bé i la
gent m’anima molt, just quan marxo arriba la claca Fondista! I m’animen mooolt!
Tal com m’esperava els següents 10km van ser una mica pesadets, de totes
maneres vaig aguantar molt bé el ritme i no vaig haver d’afluixar en cap
moment. La pujada prèvia a Colera em senta molt bé i tot sortint del darrer
checkpoint a Colera, en creuar la carretera sorpresa! Just la claca Fondista ha
parat per animar! La mala notícia és que hi ha en Roger que s’ha hagut de
retirar per culpa del genoll, va demostrar que estava entrenat de sobres amb
tots els km que va fer, però quan et surt un dolor molt fort de sobte no hi
pots fer res i el millor és no empitjorar-ho! L’experiència i els moments els
has viscut igual que tots i això és el que compta!
Pujada final duríssima, però la faig amb una
alegria immensa de saber que només queden 4km per la glòria. Aprofito per
treure’m el paravents que he portat tot el dia per arribar mostrant la
samarreta especial dels Fondistes per la CBXR, un tram planer molt bo per
córrer i el km final de baixada tot veient l’arribada i escoltant “Beautiful
Day” des dels altaveus de meta... Immillorable!
Entrada triomfal i molt content de com ha anat
tot, medalla, diploma i xerrada amb en Marina just arribar. Espectacular tot
plegat. Al final 5è de l’etapa amb 5h. 42’ 52’’, al cap d’una estona vaig saber
que a la general també em vaig col·locar 5è per 2 minutets amb el 6è; he estat
14h. 37’ 20’’ en fer els 135km de Costa Brava que té la cursa, una mitjana de 6’30’’/km
en global. Cal dir que entre jo i el 4t hi va haver més de 30' de diferència, per contra, a partir de mi i fins el 13è també hi havia uns 30 minutets; però jo, il·lusionat com un nen petit i sense cap vergonya vaig demanar als 4 primers si es volien fer una foto amb mi. D'esquerra a dreta: Victor Garanto 2n, Xesc Terés 4t, Xavi Llamas 1r, jo mateix i Gerard Morales 3r. Merci per fer-vos la foto amb un "pringaillo" com jo ;)
Tenia dubtes de com reaccionaria el meu cos el
3r dia, i la resposta ha estat brutalment positiva. Aquesta ha estat la meva
primera ultra en etapes i millor no pot haver anat; em fa l’efecte que quan més
llarga és la cursa en la que participo millor funciona la maquinària. Tot és qüestió de saber
on són els teus límits i saber-te regular, el fet d’anar de menys a més
demostra que m’he sabut controlar. Ja sé el que és “punxar” en una cursa i us
ben asseguro que es passa molt, molt malament; per això sempre prefereixo
sortir tranquil i acabar pletòric, les sensacions són sempre millors així!
Sobre l’organització no és pot dir res de
dolent, és una cursa increïble per un recorregut immillorable, on tothom dóna el 110%: els fisios, el pizzeru,
l’speaker, els avituallaments, el càmera (omnipresent), controladors, ouvriers (com el Fondista Helio que a més m'ha animat en tot moment!), els
familiars... Dos dels grans moments que m’emporto són els aplaudiments del bus
dels familiars que anaven amb la Neus (la dona d’en Marina) a Palamós i a
Cadaqués, em van fer posar la pell de gallina en els dos punts... Després la
Neus em va dir que li agradava perquè sempre portava un somriure a la cara i la
Sandra (una noia del CEAB que es veu que em va veure durant el segon dia en
algun punt) també em va dir el mateix. Això em fa molt feliç, perquè si faig
aquestes curses és perquè em fa feliç córrer i per passar-ho bé, i qualsevol
persona que faci el mínim gest per animar-me intentaré que s’emporti sempre un
gran somriure de regal, o un “llengot” simpàtic de cansament o una salutació
amiga amb la mà! Aquí no cal ni mencionar la claca Fondista sempre
espectacular! En totes les curses que he anat sempre sou els més cridaners!!!
:D
I per acabar vull mencionar el gran paper de
tots els Fondistes Blanes en aquesta cursa: Jordi Vissi 18è, Xavi Ripoll 24è,
Jordi Güera 42è i Joan Vieta 43è. Gràcies a vosaltres per fer més divertida la
prèvia de la cursa (reunions, whatsapps, entrenaments...), la cursa, i el
post-cursa a Portbou! Som un gran grup!
I demà sabrem el resultat del sorteig per la
Ultra Cavalls del Vent 2012... Estem preinscrits 9 Fondistes, a veure quina és
la nostra sort...
Apa us deixo descansar! Ja us explicaré la
propera aventura, vagi bé!
PS. Aquí un muntatge musical amb totes les fotos que hem fet a la CBXR!
.JPG){kind=spacer}
.JPG){kind=spacer}
.JPG){kind=spacer}