27 d’abril del 2014

IV Triatló Vila de Blanes

Avui tocava el Triatló Vila de Blanes! Vaig participar en la primera edició l’any 2011 i fins ara no he pogut tornar-hi! I a més avui en molt bona companyia, en Nil i en Roger; en Roger s’estrenava en un triatló i a més estrenava el neoprè en competició, en Nil ja n’ha fet uns quants, però s’ha professionalitzat una mica i era el moment d’estrenar bicicleta i neoprè. Per mi era el primer triatló des de feia 3 anys, precisament el de Blanes havia estat l’últim i la primera competició amb ganes des que tinc el genoll fotudet! Les últimes setmanes han sigut molt bones com ja he anat explicant, li he fotut canya, i els isquiotibials de la cama dreta s’han queixat una mica el passat divendres i dissabte, però he reposat i sembla que la cosa està molt millor per avui, tot i que me’ls sento un pèl. No fa pinta de ser res greu, una mica carregadets i prou. El genoll s’està comportant molt bé, molesta a vegades però no molt, mirarem que es vagi posant tot a lloc. Malgrat tot, tinc ganes de donar-ho tot, sobretot a la bici que darrerament he entrenat força i em sento molt bé.

A les 8:30 ja estem a sobre el passeig, aquest any ha canviat de lloc (abans davant del pavelló, ara sobre del pàrquing al passeig de mar), la millora és fantàstica i el dia es presenta molt bé. Agafem els dorsals i anem a deixar les bicis... Realment ens falta una mica de pràctica, però ens n’anem sortint fins a deixar-ho tot a punt!


Després veiem la primera sortida, a les 9:30 i dos minuts després surten les noies. Nosaltres sortirem a les 10:45 així que ens n’anem a fer un mini de llonganissa al Pull’n’Ibèrics. Realment el pre-cursa està sent excel·lent... HEHE! :D


S’acosta la sortida i anem a posar-nos el neoprè i escalfar una mica. De seguida trobem la Yasmina i després l’àvia, el tiet i en Pau. Quina claca que tindrem avui! Dóna gust córrer a casa!


L’aigua està freda en un primer moment però de seguida ens adaptem a la fredor i fem unes quantes braçades per escalfar, xerrem amb la “family”, fotos i a la sortida. El tram de natació fatal, no he anat gens còmode, tota l’estona molt “esverat” i el tram que he anat millor molta onada, després a la tornada fins a l’arribada m’he desviat bastant a la dreta. La transició un desastre, en arribar he vist que era el primer dels tres però de seguida han arribat en Nil i en Roger. Tot anava bé però en posar-me la samarreta dels Fondistes (la majoria de gent porta un “mono” de triatló), tot s’ha complicat, s’ha quedat embolicada amb l’aigua com un “top” i no hi havia manera de fer-la baixar. En Nil i en Roger tampoc han fet un gran canvi... HAHAHA! Semblàvem tres “pardillus” allà... Millor que ens passés avui que no el dia de l’Ironman 70.3 de Calella!!!


Comença la bici i sense temps de respirar ja estic amb el fetge a la boca... HAHAHA, quin patir aquests triatlons sprint... No hi ha temps per descansar MAI!! Sense adonar-me’n ja estàvem pujat cap al Càmping la Sardana, durillu... Agafo ritme força bé i ens anem creuant amb en Roger i en Nil, són un total de 3 voltes i que em passen força bé tot i que vaig a “fondu”. Segons el contaquilòmetres han sortit 19km en 39'30" (aquí hi ha les dues transicions, força llargues per cert!).


La transició de bici a córrer molt millor, però al començar a córrer (com sempre em passa) em costa moltíssim trobar el ritme. És molt dur arribar de 40’ a tope amb la bici i posar-se a córrer... Realment és una cosa que mai he entrenat però que segur que hi ha exercicis i tècniques per millorar-ho, però com que venim a passar-ho bé, tampoc és una gran preocupació XD A més, se’m descorda la sabata just començar, però fins arribar a la punta del moll no me la cordo. No és fins al cap d’uns 2km que començo a sentir-me millor, però tot i això no estic com per apretar molt i vaig fent tranquil·lament fins entrar a meta després de 1h i 20 minutets.


És el pitjor sprint que he fet, però realment no crec que siguin comparables perquè a cada un les distàncies no són exactes i els circuits tampoc. Avui m’he sentit molt bé en conjunt, només queden tres setmanes pel Half-Ironman i no ens podem entretenir gaire per acabar de trobar el to, perquè la última haurà de ser gairebé de descans! Així doncs que res, esperem que tot vagi bé d’aquí al 18 de maig i que el genoll es comporti per passar-ho molt bé al Half de Calella!


Apa, salut a tots i fins la propera! Us deixo aquí els nostres resultats:

Tomàs: 1h20’17” (310) - Natació 14’59” (342) - Bici 43’21” (283) - Córrer 21’57” (316)
Roger: 1h22’36” (345) - Natació 15’25” (366) - Bici 45’16” (342) - Córrer 21’55” (313)
Nil: 1h25’17” (381) - Natació 15’17” (359) - Bici 47’08” (378) - Córrer 22’52” (355)

521 inscrits
442 acabats
15 retirats
1 desqualificat


21 d’abril del 2014

Reconeixement GR92 i GR83 Blanes-Viabrea en BTT

Hola de nou, aquesta entrada torna a ser per explicar el reconeixement d'un tram per al gran repte que us vaig "explicar" a la darrera entrada... Ahir (diumenge 20 d'abril 2014), vam sortir amb en Roger Busquets i en Nil de Blanes per anar fins a Viabrea. De fet aquest tram ja me'l coneixo, el vaig fer aquest estiu amb en Nil, però aquell dia vam fer la volta circular al revés, primer vam anar a Hostalric seguint els "Grans Camins de l'Aigua" de La Selva i vam tornar per la riera de Fuirosos i després el GR92 fins a Blanes. De fet, a l'estiu ja ho vaig fer amb en Nil pensant en investigar el terreny, però aleshores pensava en empalmar amb el GR83 a Viabrea, ara, però, ben pensat, crec que és millor (tot i que més dur), creuar el Montnegre i anar-lo a buscar a la riera de Fuirosos, tot seguint el GR92 abans d'enganxar amb el 83.


Així doncs sortim passades les 8 de Blanes i tranquilament anem tirnant. De fet, en Nil té una bursitis al genoll dret i no sap com li respondrà. Fins a Tordera tot és ben senzill, anar seguint el riu sense cap problema i és molt ràpid. De totes formes, abans de creuar pel pont en Nil decideix tornar perquè no té gaire bones sensacions amb el genoll. Desde Tordera per pujar fins a l'Erola hi ha moltíssims camins, però per fer-ho fàcil seguirem el GR92, totalment ciclable, tot i que força dur en un parell de trams poc abans d'arribar a l'Erola. En acabar un d'aquests trams "durillus" s'arriba al Coll de Porc, on va començar tota la idea del "repte" el dia que vam anar de Blanes al Turó de l'Home corrent, gràcies a aquesta senyal que indica "Canigó 165km GR92 + GR83"!!!


Després d'això un miratge planer i de seguida comença un tram DURÍSSIM fins a la Mare de Déu de l'Erola. Un cop aquí ja és ben fàcil fins Hortsavinyà i després baixadeta i pujadeta fins a Can Benet Vives. Desde Can Benet Vives, uns 200m després ja surt una pista claríssima a la dreta que és la que agafarem per anar a buscar el GR83. Aquesta pista baixa seguint la riera de Fuirosos, una riera molt ben estudiada pels ecòlegs de la UB i del CEAB i a on hi vaig anar a fer pràctiques quan feia el Màster en Ecologia Fonamental i Aplicada. La pista és molt clara i no té pèrdua. Es va creuant la riera i es passa pel costat del pantà de la Brinxa, després del pantà, cap al quilòmetre 27,5 és quan s'agafa el GR83 que ve de Mataró passant per Santa Maria del Montnegre.


El GR segueix la mateixa pista per la riera de Fuirosos fins a creuar el riu Tordera i arribar a l'estació de tren de Viabrea (on vam sortir l'altre dia amb en Jordi Vissi per fer el tram fins a Joanet). Per fer aquest tram de Blanes a Viabrea vam fer 34km justos en una mica més de 2h30', bon ritme i fent les parades justes. En aquest darrer tram l'únic problema que hi pot haver és el moment de creuar La Tordera, nosaltres vam trobar-hi una mica més d'un pam d'aigua i vam creuar sobre la bici, però si baixés molt ple, segurament la cosa es complicaria. Suposo que la solució seria baixar fins el Gorg d'en Cap d'Estopes, tot i que el pont no sembla molt clar tampoc. No hi ha cap pont important per creuar-lo a prop.


A partir d'aquí tot va ser molt més fàcil i ràpid. Vam seguir els Grans Camins de l'Aigua de La Selva; el primer tram segueix la Via Augusta (marques com el GR però groc i blau) fins a Hostalric, molt ben marcat i cap problema. A Hostalric vam trobar-hi una fira medieval, va ser divertit passar per allà mig amb les bicis... I després fins a Tordera una petita pujadeta fins a Fogars de la Selva (a partir d'Hostalric fins a Tordera les marques són blaves i blanques), i després pim pam per pistes fins a Tordera, i fins a Blanes pel GR92 que ja ens coneixem de memòria i seguint la riba del riu Tordera!

En total 4h30' a molt bon ritme per ser BTT i molt bones sensacions! Així doncs a seguir sumant... Per cert, avui (dilluns 21 d'abril) hem anat a reconèixer el tram del bicicleta de l'Ironman 70.3 de Calella (a partir de Sant Pol) que farem el proper 18 de maig; ens han sortit 74 quilòmetres amb una pluja molt intensa de Collsacreu fins a Sant Celoni, sort que després ha afluixat una mica. Ens ho hem passat molt bé i les bones sensacions han continuat... Ara a reposar una mica d'aquests dos dies i diumenge vinent el Triatló Sprint de Blanes, a veure com va!


Salut i fins aviat! :D

Track Wikiloc!

15 d’abril del 2014

Reconeixement GR83 Viabrea-Joanet en BTT

Hola a tots i totes! L'útima entrada va ser molt negativa... La meva relació amb els traumatòlegs no ha millorat (i això que n'he visitat uns quants més...), de totes formes començo a agafar forma ciclista i faré un esforç per superar el tema de córrer, i sinó espero trencar completament el genoll per arreglar-lo de zero... HAHAHA! Així doncs que serem més positius! :D

Si tot va bé, aquesta entrada anirà seguida d’altres en què explicaré alguns trams que formen part d’un gran repte que ja fa temps que vaig pensant i madurant. El repte serà una gran aventura i que ja veurem si algun dia puc portar a terme, s’ha de dir que és complicat i s’han de donar moltes coses abans no es pugui fer, de moment està en mode “somni” però la gràcia d’això és poder-hi anar pensant i poc a poc anar reconeixent tots els trams per anar completant aquest puzle que esperem que un dia pugui ser realitzat. Per anar avançant una mica, "el tema" inclou bona part del GR83, que va de Mataró fins al cim del Canigó, no em direu que la ruta no té altes dosis de simbolisme? A més, si analitzeu amb detall el recorregut veureu que transcorre per molts indrets mítics de les províncies gironines i travessa una colla de parcs naturals i espais protegits... :D


Doncs bé, avui dissabte 12 d'abril de 2014 l’objectiu és reconèixer (i veure si és ciclable) el tram de l’estació de Riells i Viabrea fins a on puguem (seguint el GR) i després tornar intentant fer una volta circular. En el mapa (Alpina del Montseny), es pot veure gairebé tot aquest tram fins a Sant Hilari de Sacalm, i fa pinta que algun tram serà complicadet de fer sobre la bici. En Jordi Vissi m'acompanya (quin plaer!) i comencem una mica abans de les 8:00 del matí, el dia es presenta magnífic. El primer tram és una pista molt tranquil·la que va picant amunt, a mesura que anem pujant cada vegada és més estret però es pot fer perfectament, no és fins just abans de Riells que hem de baixar de la bici i arrossegar-la una mica fins arribar a Riells. 


Passat Riells hi ha una pujada forteta on també hem d’arrossegar la bici però de seguida es transforma en una pista que podem anar seguint una bona estona fins que tornem a un corriol difícil de fer sobre la bici que ens porta fins a Sant Climent (al costat del Turó de Montfort), aquí fem una queixalada, i ens disposem a baixar fins Arbúcies; sabem que serà corriol, però no sabem fins a quin punt serà ciclable... La resposta és ràpida: un corriolet on vam gaudir com nens baixant-lo SOBRE la bici en el seu 95%, quatre tramets complicats on vam posar peu a terra (i alguna "caigudeta"...), la resta una passada! 
Abans d’Arbúcies toca una pujadeta (molt curta) arrossegant la bici però de seguida ens posem dins el poble. El GR molt ben marcat però compte en un carrer molt llarg que de sobte trenca a l’esquerra (ben marcat però estar atent). 









































Sortint d’Arbúcies hi ha un tram una mica lleig per unes fàbriques i una riera molt estreta fins anar a sortir a una pista al costat de la carretera que va cap a l’eix. Realment aquest tram es pot fer per la carretera perquè no és gens ciclable i tampoc val gaire la pena. Un cop a la pista sabem que ens queden uns 3km fins a Joanet que és on tenim pensat girar per començar a tornar... I QUINS TRES QUILÒMETRES!!! Primer tram per una pista (que també baixa un tramet) però de seguida el camí es va desviant de la pista pujant directe. Anem fent pel camí i ens queda el dubte de si la pista també ens pujaria al poble; al principi sembla que sí, però hi ha un punt que la perdem completament. Cal mirar bé si aquesta pista pujaria a Joanet perquè valdria la pena. Després d’arrossegar la bici una bona estona de sobte sembla que torna a ser ciclable, me la jugo i em surt bé, l’últim tram el faig a sobre la bici fins a la Plaça de Catalunya de Joanet amb una font magnífica per recollir aigua. Fins aquí portem 23km i 3h30’. No hem anat rapidíssims però no crec que es pugui fer gaire més ràpid, tant de pujada com de baixada ha sigut molt tècnic, però és totalment recomanable per a fer en BTT!!!


A Joanet ens mirem el mapa i veiem una pista que ens baixa fins més avall d’Arbúcies, i després fent un tramet de carretera podem agafar una pista que ens puja fins al Coll de Castellar (al costat del Castell de Montsoriu) on podem baixar fins a Breda seguint un PR. Esperem que per pista anem més ràpids sinó arribarem tardíssim! Doncs bé, anem tornant i fent parades per comprovar que anem bé i tot surt rodó (podeu veure el track). Primer una baixada ràpida per la pista (per fi una mica de velocitat!!!!), després pujada dureta fins al coll del castell, i finalment un empalme molt salvatge per enganxar el PR que ens baixa ràpidament (i també molt divertit) fins a Breda. Tornem fins al cotxe per la carretera.

Primer tram molt divertit tot i que més lent del què em pensava en BTT. De totes formes mirant el mapa estava clar que aquest tram seria complicat, així com el proper (arribar a Sant Hilari i després travessar les Guilleries fins a Osor). A partir d’Osor sembla més “pisteru”.


Apa doncs, això és tot per ara. Gran sortida Jordi, t’aviso a la propera! :D