Pacific Beach & Whale Watching

Hola de nou a tots! Segona setmana a San Diego! Per aquí les coses van molt bé, la segona setmana de feina no ha tingut res d’especial, a part de que m’agrada el que faig i van sortint resultats! Ai, i una altra cosa molt important, vaig anar a córrer de dimecres a divendres; quan arribo de la feina amb la súper-bici, encara queda mitja horeta de sol i surto a córrer per uns camins que hi ha per aquí (Rose Canyon) i després uns estiraments, dutxa i sopar veient “The Big Bang Theory” (és una sèrie que ja fa temps que segueixo, tot i que a Blanes no em dóna per veure-la), m’encanta, són boníssims! Des d’ahir que a més a més estic seguint un pla d’entrenament per intentar arribar en bones condicions a la North Face Marathon de San Francisco (3 de desembre), la veritat és que vaig bé i amb el nou rellotge Suunto T3d puc controlar els km i ritmes que segueixo, així que intentaré entrenar bé i fer-ho el millor que pugui a SF!

Dissabte jugava el Barça i tenia planificat anar amb la bici a Pacific Beach on hi ha un bar (Costa Brava), que que vaig trobar per internet que dóna la majoria de partits... El problema és que m’hi vaig estar 55’ amb bici... Però bé, ja era el plan i a més aprofito per entrenar també! La veritat que m’esperava trobar-hi més seguidors, però estava sol mirant el Barça... Però els cambrers molt bé (éren les 11 del matí i no hi havia massa feina) i flipen amb en Messi i el Barça en conjunt! Cerveseta, truita i 3-0 pel Barça (jugava contra el Ràcing de Santander).

Després d’això el plan era comprar-me un casc de bici, perquè hi vaig molt i passen forces cotxes; ja duia una llista de botigues de bici per allà prop del bar (Garnet Av. de Pacific Beach: hi ha un piló de botigues i de tot!), i a la primera vaig trobar un casc que estava bé i ben baratet (24€). Segon pas, anar a una botiga de bambes que també quedava allà a prop i comprar-me definitivament unes bambes de córrer. Molt bé els de la botiga que m’aconsellen i me les deixen provar corrent pel pàrking! Però finalment em quedo amb les mateixes que tinc a Blanes les Mizuno Precission, com que ja m’han anat bé prefereixo no arriscar a comprar-ne unes de diferents. I tot content amb les noves compres cap a visitar l a platja de Pacific Beach i Mission Beach, és a dir, fer tota la costa fins al riu. Espectacular, la gent a la platja jugant a volley, amb estels, fent surf... I moltes de les cases (moltes que en realitat són casalots!) just davant de la platja amb gent prenent el sol i descansant o amb gent jove passan-t’ho bé amb música i tots els ingredients californians que us pugueu imaginar!

És fantàstic poder passejar amb bici sense cap preocupació, realment vaig disfrutar d’aquell passeig i el bon temps que feia. A la tornada vaig passar també per Mission Beach que és una zona on hi ha unes entrades d’aigua del mar i parcs de gespa amb taules on la gent va a fer-hi barbacoes. Després d’això cap a casa que encara em quedava una bona estona de bici... Al final 16,4Km per anar fins al bar, 15km passejant tranquil·lament i 15 km de tornada a tope, un bon entrenament! I demà... aaaaaaah demà: aquesta setmana ens han enviat un mail a la feina que el Museu d’Història Natural de San Diego organitza creuers per veure balenes i aquest diumenge és l’últim dia! Li vaig dir a un company de feina que és belga i es diu Jeroen i de seguida s’hi va apuntar, demà em passarà a buscar a les 9 que ell té cotxe.

El cel està una mica tapat, però no fa pinta que hagi de ploure; en arribar al moll ens diuen que enlloc de sortir a les 10:00 sortirem a les 11, així que anem a fer un vol pel moll i ens expliquem el nostre historial científic i com hem anat a parar a San Diego, ell hi està fent el postdoc i porta 7 mesos aquí, quan en principi un postdoc dura uns 2 anys i mig. També intercanviem opinions sobre els Estats Units i la seva gent, molt interessant! A més em diu que al principi també li costava molt entendre’ls i que li sembla que el seu anglès no millora gaire... Això són coses que van bé sentir d’altre gent perquè a vegades em sembla que sóc l’únic que em costa entendre algunes coses! De totes maneres, com ja vaig dir a l’altra entrada aquest cop estic patint molt menys que quan vaig ser a Londres. Finalment embarquem: mentre sortim del moll veiem la base militar i de submarins (en veiem un d’immens a fora que estan arreglant, espectacular) i també una pila de lleons marins barrejats amb diferents ocells i gavines; i només sortir un pèl enfora una pila de dofins ens donen la benvinguda a l’oceà Pacífic!

Les coses que hem vist amb poca estona... i això que falten les balenes! La veritat és que al ser l’últim creuer de la temporada em fa l’efecte que no em veurem... A més fa un dia gris que no convida a que les balenes surtin a passejar... I així anem tirant mar endins, mar enllà fins que de sobte comencem a veure a la llunyania les típiques bufades d’aigua... Increïble! Són balenes blaves! L’animal més gran que ha existit mai, poden arribar a fer 33 metres de llargada i pesar 172 tones... Una bestialitat. Quan ens hi acostem normalment se’n van, però en l’estona que les vam veure hi va haver dos moments clau: el primer va ser quan una d’elles després de bufar es va enfonsar, vam veure la seva esquena sortir del mar i finalment una bestialitat de cua que sortia per acabar enfonsat-se enmig del mar, espectacular; el segon moment va ser quan en vam veure una força a prop del baixell, un reflex blanquinós dins l’aigua, però no un reflex qualsevol, un reflex immens. Després d’això ens vam anar movent i vam anar fins a un altre vaixell que observaven com dues balenes amb gep (humpback whale) feien acrobàcies... Aquestes són les típiques que salten i llencen el seu cos contra el mar; ho poden fer perquè són més “petites” (14-15m i entre 40 i 50 tones). I aquí és  quan ja et quedes sense paraules admirant la màgia de la naturalesa...

Feien de tot: jugat amb la cua, les aletes, saltar... I a més a més uns sorolls espectaculars: al respirar, al caure contra el mar... Va ser un espectacle, de debò que va ser una cosa fora del normal; ens acompanyaven dues guies del museu d’història natural que al final del creuer ens van dir que havia estat la millor sortida en tot l’any, i no ho van dir perquè sí, perquè se’ls veia a la cara que el que havien presenciat no ho veien cada dia. És cert que a vegades ja enganxen les balenes amb gep fer aquestes coses, però mai durant tanta estona... I  a més que en va enganxar més d’una parella! 

I finalment per si no n’hi havia prou vam veure un parell de rorquals comuns (fin whale), aquests es veu que també es troben pel Mediterrani; és el segon animal més gran del món i tenen una petita aleta a l’esquena que els diferencia. Al ser tan grans no salten i són molt menys espectaculars que les “humpback whales”, però igualment gegants!

Deprés de tantes emocions cap a port... Per cert, en aquest viatge hem conegut un madrileny i una madrilenya que treballen a l’ICM de Barcelona i també estan fent una estada aquí a un institut oceanogràfic (Scripps Institution of Oceanography) fins desembre. Hem quedat per divendres que es veu que tots els divendres tenen birra gratis a l’institut (està a La Jolla Shores), així que suposo que hi anirem amb en Jeroen. I també tenim plans per intentar fer surf algun dia... Així que a tope!

Més fotos al facebook!

Ale doncs, aquí ho deixo que ja m’estic fent pesat altra vegada! Seguiré informant desde San Diego, Califòrnia.

PS. Com m’agrada posar aquesta coma i després Califòrnia  :D  Vagi bé!

Primera setmana a San Diego (California)

Hola a tots desde La Jolla (San Diego, California). Ha arribat el moment de fer server el bloc per una cosa no esportiva! Però igualment una gran aventura! És diumenge 9 d’octubre de 2011 i ha passat gairebé una setmana des que el 4 d’octubre vaig aterrar a Los Angeles a les 3:00pm.

El viatge va començar dilluns a les 8 del matí, l’últim dia que passava a Blanes... Ja us ho podeu imaginar... Tot el dia preparant cosetes, amunt i avall... Gran sopar amb la Yas a la Tagliatella i després d’arribar a casa a les 12 de la nit evidentment no em posaria a dormir per llevar-me a les 4... (amb els nervis tampoc m’hagués adormit...). Així que res... Acabar de tancar la maleta, mirar quatre cosetes a internet, afaitar, dutxa, i cap a l’aeroport de Barcelona amb el pares on hi arribem a les 5:30 del matí. Facturar, acomiadament i cap a l’avió que m’ha de portar a Londres on hi aterrem a les 8:45 (hora anglesa). En principi a les 11:05 surt l’avió d’American Airlines cap a Los Angeles, així que no tindré massa temps de fer res, tot just buscar d’on surt l’avió, passar un control de seguretat i menjar un pizza del “Pret a Manger”. Després d’això cap a l’avió! La veritat és que no m’esperava menys: 8 fileres de seients, pantalleta de tele, seients còmodes, manteta, coixí... Excel·lent!

Tot a punt per passar-hi 11 hores! Enlairem a les 12:02 amb una hora de retard i realment el vol perfecte: bon menjar i sovint, moltes pelis bones (vaig veure “Capità Amèrica” i “Resacón 2”; dos pelis que volia veure i no havia vist), alguna dormideta (tot i que no massa), llegeixo coses de la feina que volia repassar abans d’arribar als USA... En definitiva, molt bé el trajecte, llàstima que vam passar just per sobre Las Vegas (a la pantalleta també hi havia un mapa que deia per on passàvem) però no ho es veia perquè estava núvol... Tot i això en aterrar a Los Angeles, 14:47, brillava un sol magnífic.

I ara ve el pitjor del viatge... Una hora de cua per passar l’aduana... Molt mal gestionat perquè hi havia dos cues, una que tenia 5 agents i la que estava jo que en tenia 2... En fi, que va ser per desesperar-se. Sort que al passar-hi no vaig tenir cap problema! I després en bus (1 hora) cap a Union Station per agafar el tren a San Diego... Però PAM! Acabo de perdre el de les 17:10 i no n’hi ha cap fins a les 20:00, cosa que vol dir arribar a San Diego sobre les 23:00 i el jefe no em vindrà a buscar... Però agafo un tren que m’acosta força a San Diego (Oceanside), on hi arribaré a les 19:30. Finalment aquí agafo un taxi que em porti a casa perquè en Chris (jefe) diu que ja m’ho pagarà... La broma costa 75$! Però la veritat és que no tenia gens de ganes d’esperar-me fins les tantes... Estava rebentadíssim després de més de 48 hores sense dormir com Déu mana. A la casa hi ha en Tim, és un home que sobrepassa la quarentena i sembla bona gent; la casa està molt bé, a part del tema formigues al llit... En fi, que la primera nit la dormo al sofà amb el sac de dormir, però demà ja quedarà tot solucionat.

L’endemà amb bus cap a la feina, tot i que igualment he de caminar mitja horeta. Bones sensacions el primer dia, reunió amb el jefe per situar-me, despatx amb ordinador amb 2 pantalles (compartit amb un post-doc que es diu Rubin), email i tot configurat... Molt bé! Per dinar passa un camió a on la gent compra el dinar... Mola molt! Al plegar plou i en Rubin em porta a casa amb el seu cotxe! Compres al Vons (súper just davant de casa), on també hi ha un bar que tenen internet... Mola molt perquè hi ha molt de jovent amb ordinadors prenent alguna cosa! És on hi passo l’estona fins que vaig a dormir (sobretot acabant de preparar i enviant la carta pels Pioners i Caravel·les! A veure si es súpermotiven per fer moltes coses i que sigui un gran any! Jo me’n moro de ganes!).

Dijous, a les 10 toca videoconferència amb tot el grup que treballem les dades del projecte: Shibu, Chris i jo desde San Diego i Doug, Johannes i Mathangi desde Rockville (l’altre centre del JCVI, a la costa est dels USA). Brutal la videoconferència, supermegacrack! HAHA! :D

Després d’això petita reunió a la tarda amb en Shibu per encarar els primers anàlisis i després en Chris em deixa la bici d’un estudiant que ara és fora: és una bici de carretera força antiga (Bianchi) però que va súper bé! Torno a casa amb la bici i em sento com un nen amb sabates noves, passo per el centre comercial University Town Centre i és increïble, és immens i hi ha de tot! Dia fantàstic i cap a sopar, bar i a dormir. Divendres a la feina dia més tranquil, dinar a un altre camió més professional que et fa el menjar allà mateix i et dóna un platet amb amanida i tot! Al tornar cap a casa amb bici vaig a descobrir un altre centre comercial (La Jolla Village, no tan impressionant com l’altre però Déu ni dó!).

I ja ha arribat dissabte! Em llevo aviat per parlar amb la Yas però finalment per problemes tècnics no podem parlar. Passo el matí al centre comercial UTC (mirant vambes per córrer, MacStore (per cert l’Steve Jobs va morir dijous)... Després se’m fa tard i vaig a casa on acabo de mirar la peli 2012 i després d’anar de compres i sopar miro Cars! (En Tim té una estanteria plena de pelis que penso mirar per millorar aquest anglès que em costa tan d’entendre algunes vegades... S’ha de dir que ho entenc tot millor que quan vaig anar a Anglaterra fa 2 anys, però encara em perdo moltes coses que no m’hauria de perdre!).

I avui! M’he llevat a les 7 per parlar amb els avis i els tiets (són les 16:00 a Catalunya), i després amb la Yas! Tot això assegut a la porta del bar on vaig a les nits... Que per sort deixen internet connectat tot i estar tancat! Després d’això al pis en Tim està instal·lant internet amb l’operari però a mi no em funciona... Veurem com ho solucionem... Espero tenir-ne ben aviat! I després em poso a punt per anar a veure el Pacífic a La Jolla Shores...

Fa un dia brillant i no em decep gens! Ple de surfers i moviment a la platja, la bici perfecte i vaig resseguint la costa passant per el centre de La Jolla i fins arribar a una platgeta (WindNSea beach) on m’assec a un banc per mirar el mapa. La noia que hi ha asseguda al costat em pregunta si busco alguna cosa en concret i ens posem a parlar... És de Los Angeles i m’explica coses de San Diego i què es pot fer per la zona. Després diu que a la tarda amb uns amics a caminar per una zona molt bonica (Torrey Pines), que si vull anar-hi i dic que sí. M’ensenya on és casa seva i quedem a les 4 allà mentre jo vaig a dinar a algun lloc. Però quan busco la cartera per dinar no la trobo... N’estic gairbé segur que me la he deixat a casa, però el neguit que tinc no em deixarà anar tranquil, així que vaig a casa la noia i li dic que no hi aniré per això. De totes maneres ens passem el facebook i si van algun altre dia m’avisarà. S’ha de dir que estic molt content d’haver estat capaç d’establir una conversa amb algú desconegut i petar la xerrada una estona! A mi em costa molt aixòòòòò! J

Una mica decebut torno a casa a tope amb la bici (40 minutets) i evidentment, i per sort, la cartera hi era! Per cert, amb la broma he fet uns 27km al final amb la bici! J

I així s’acaba la meva primera setmana, ara soparé i aniré al bar per penjar això al meu bloc! No crec que fagi una actualització cada setmana, però aquesta era important per ser la primera, no?

Aquesta setmana em compraré unes vambes i començaré a entrenar fort per la San Francisco North Face Marathon a la qual estic inscrit pel 3 de desembre (aprofitaré per anar a veure l’Herni i la Gemma). I també tinc ganes de treballar fort a l’institut a veure si aprenc molt molt molt i podem treure resultats espectaculars!

Apa, ja sé que m’he fet una mica pesat però ho he resumit com he pogut al facebook teniu més fotos!!!!

Fins aviat!

Mm2011: 83,2Km-5980m desnivell acumulat-12h22’

Per fi ha arribat el gran dia… La veritat és que en tenia moltes ganes, després d’una primera experiència el 2007 caminant-la amb els amics i que l’any passat l’hagués de fer caminant a la força (per culpa de l’estranya lesió al meu isquiotibial dret...), aquesta havia de ser la bona. L’any passat el meu company d’aventures i desventures Joan Pitarch va fer 13h50’... I jo simplement tenia l’objectiu d’intentar superar-ho, així que portava una petita “xuleta” amb el temps de pas pels controls per arribar amb 13h45’. Sembla un bogeria tenint en compte que el 2007 vaig fer 18h20’ i l’any passat 19h, però la mentalitat és molt diferent: parar molt menys als avituallaments i almenys fer les hores de dia trotant.

L’entrenament no ha estat el millor per a la Matagalls, molt irregular, amb un agost centrat en les 3 curses “ràpides” blanenques, una parada per recuperar i les vacances a Menorca; després el raid de Platja d’Aro (això sí que va ser un bon entrenament), una setmana molt bona i aquesta última fatal: m’he constipat i no m’he trobat gens bé, amb molta mucositat, però per sort, sense febre. Així que els últims 8 dies abans de la Matagalls no he anat entrenar... De totes maneres, em sento força bé del constipat i amb ganes de fer-la a tope!

Passem a recollir els amics amb el Pathfinder que condueix la mare. En Roger Busquets és l’únic repetidor, la resta s’estrenen: Roger Fonseca, Pau Maresma, Marc Gispert i Jordi Ribas. A Collformic ens trobarem amb en Joan Pitarch, en Cesc Castellet (que ja l’han acabada en anys anteriors), l’Estela Noguera (que l’any passat es va haver de retirar) i la Marina Badia que també s’estrena. També s’hi han apuntat alguns Fondistes: Pere Boadas, Xavi Ripoll, Francisco del Cabo, Bernat Rubió i Jordi Güera (crec que no me’n deixo cap).

Evidentment nerviosets, però molt animats, el trajecte es fa curt parlant de curses d’ultraresistència: Carros de foc, Cavalls del vent, CBXR, UTMB, Marathon de Sables... i tantes altres que n’hi ha. Decidim que abans de parlar tant cal acabar la Matagalls... i després ja veurem! Arribem una mica més tard que en anys anteriors i la cua per recollir el xip és forimprealksdjfñljasdljfnasdñkjf cua per recollir el xip tagalls... I desprger Fonseca, at en les 3 curses "ça impressionant. De fet, entre que fem la cua, repartim els xips i ens posem a punt ja és l’hora de sortida: 16:47!!

Així doncs sortim uns segons tard, però no passa res, perquè el xip comença a comptar en el moment en què passes per l’estora; faig 4 fotos en el primer tram de caminet i abans de creuar la carretera em poso a trotar tal i com tenia previst! I qui em segueix? Doncs en Joan i en Cesc, als altres els desitjo sort i... “ens veiem a Montserrat!”. Tinc molt clar quin és el ritme que he de portar, sempre he pensat que a un ritme de trot tranquil puc fer “tants quilometres com vulgui” i avui és el dia de posar-ho a prova... En alguna pujadeta que trobem, en Cesc i en Joan em fan caminar però sorprenentment quan comença la baixada seriosa fins a Aiguafreda posen un ritme fort i se m’escapen, però no vull forçar quan tot just comença, segueixo al meu ritme, trotant fins a Aiguafreda. Al primer avituallament trobo en Cesc que ja continua, diu que en Joan va una mica més endavant; m’hi estic uns minuts: aquarius, pa bimbo amb tonyina i taronja, crec que no vaig menjar res més (ja m’havia menjat una barreta de camí a Aiguafreda en la meva tàctica de menjar alguna cosa cada mitja hora almenys). Arranco de nou i al cap de poca estona em trobo en Cesc caminant, em diu que ja no correrà més i que anirà fent; jo intento córrer una mica però la pujada és infernal, així que em poso a caminar a un ritme fort. Després del control 2 encara queda una mica de pujada, i abans d’arribar a dalt atrapo a en Joan. Em diu que no es troba gens bé, li ofereixo de tot però només accepta aigua; està decidit a retirar-se al proper avituallament. L’animo i segueixo endavant, doncs em trobo força bé; de totes maneres és un cop dur perquè jo comptava fer-la amb en Joan i en Cesc, i ara resulta que m’he de mentalitzar de fer-la sol i amb tota la nit per davant... Tot i això, he de reconèixer que els temps que estic fent respecte la “xuleta” són molt bons, i tot i que encara queda molt, si segueixo així, podré baixar de les 14h., i amb aquest objectiu segueixo endavant. Les darreres paraules que em diu en Joan són: “almenys supera el meu temps!”, ho intentaré.

Una estona després de deixar en Joan, reconec en Xavi Ripoll, un Fondista que ha sortit 15’ abans que jo, se’l veu bé, però al agafar-lo per darrere decideixo continuar endavant al meu ritme... I així vaig fent fins al segon avituallament on he de treure el frontal i uns nens tocant uns timbals ens animen molt a tots els participants! Menjo una mica i m’assec a terra uns moments, faig alguna foto i de sobte apareix en Xavi Ripoll altra vegada... Potser li he tret 3 minuts en tota l’estona... Així doncs, després d’omplir el camelbag, decidim continuar junts a veure si els ritmes són similars... Amb poca estona ja es veu que anem molt iguals i anem petant la xerrada i anem bé junts, així que sense preguntar-nos-ho continuem fent camí amb una única premissa: pla i baixades al trot i a la mínima pujada caminem. En el control 4 ens diuen que el Barça guanya 4-0 (juga contra l’Osasuna a casa) i abans d’arribar al famós avituallament de St. Llorenç Savall parlo amb el pare i marquen el 6è o el 7è, ja no ho recordo. Finalment arribem a St. Llorenç en bones condicions i sabent que el Barça ha guanyat 8-0. Marxem de l’avituallament quan porto 5h45’, cosa que vol dir que anem a ritme de baixar de 12h... Tot i que sembla increïble jo no ho veig gens clar, perquè és evident que la 2a meitat no serà el mateix que la 1a... vull dir, que és possible baixar de les 14 hores i acostar-nos a les 13, però no crec que baixem de 12 tot i que ara en portem menys de 6.

Baixadeta fins a Les Arenes i un inici de pujada duríssim al coll de la Grua, per acabar arribant a l’avituallament “dels donuts”... Però aquest cop hi arribem molt aviat com per menjar donuts! J Seguim amb un bon ritme però ja comencem a anar “tous”, només 25Km per Montserrat, comença el compte enrere. La pujada al collet del Queixal sembla molt dura al perfil, però quan la fem resulta no ser-ho tant, en canvi la baixada fins a l’avituallament de Vacarisses la recordo molt tècnica, i realment algun tram és fotut... Aquí les cames ja van com poden i començo a tenir dolors estranys (que si el bessó, que si darrere el genoll, que si el quàdriceps...), en fi, el que sol passar després de 70Km de cursa. A Vacarisses altra vegada un avituallament curtet per afrontar els últims 11,5Km: va que ja hi som! Pel que fa al “crono” seguim amb un temps que seria d’entre 12h i 12h15’... És per això que estic molt animat! El somni de les 12 hores no és gens lluny i amb un petit esforç podria baixar i tot! Tot i això aquí ja hi ha algunes baixades en les quals decidim no trotar per no consumir la poca energia que ens queda i que necessitarem per a pujar a Montserrat, i així fins a Monistrol! Les 12 hores són encara possibles, així que intento tirar una mica i m’escapo uns metres d’en Xavi, però abans del C10 ja m’ha atrapat de nou. Al C10 unes noies molt maques ens marquen la targeta de ruta i ens regalen alguns “piropos” per afrontar amb forces els últims 3km de la Mm. El meu cervell veu possible baixar de 12 hores, però no sap el que li espera a davant, i el meu cos està fos, completament fos. Així que en Xavi se m’escapa per davant i jo, il·lús, veig com els minuts van passant fins a marcar 12:00:01 des de la sortida a Collformic, mentre les meves cames gemeguen i el meu cor està a punt de sortir-me per la boca (això últim no és un figura literària, és real). El més fort és que no veig ni les llums del Monestir, i encara no ha començat l’infernal tram d’escales que acaba per arribar a Montserrat: un infern! Però això és la gràcia de la Matagalls, aquesta pujada final trencadora! Qui no pateixi la pujada no ha fet la Matagalls!!!!

Últims escalons, catifa vermella, braços amunt, aplaudiments i 12h22’! Impressionant! Per mi és un somni el simple fet d’acostar-me a les 12 hores... ens diuen que som dels 150 primers en arribar (després mirant els resultats he sabut que vaig acabar el 95è!). No m’aguanto però estic molt, molt, molt content! He comprovat que sí que puc fer curses d’ultraresistència i aguantar-les a un molt bon ritme (ja he fet maratons, però no és el mateix...).

Per acabar vull dir que segurament sense en Xavi no hagués fet un temps tan bo, i que per mi va ser un gran company de viatge, merci Xavi!! En Joan es va retirar al 2n avituallament perquè es trobava molt malament, en Jordi també al mateix avituallament per molèsties a la cama/genoll. En Cesc es va retirar a St. Llorenç també per problemes al genoll. Tots els Fondistes vam acabar, destacant en Pere amb 9h33’ i 3a posició final. En Roger B i en Marc van fer una mica més de 15 hores, i en Roger F i en Pau una mica més de 17. I finalment, i en un pedestal, l’Estela i la Marina que van acabar 22h50’ després de sortir de Collformic! Increïble, ja les he felicitat de mil maneres però ho tornaré a fer perquè això sí que és valor, sacrifici i voluntat!

És evident que ara tinc un objectiu: baixar de 12 hores a la Matagalls, i sé que ho puc fer entrenant un mica més! Però el millor de tot això és que ens ho vam passar tots molt bé i la trobada que vam fer diumenge al vespre per explicar-nos les experiències va ser brutal! Així que companys, a entrenar per la propera, que no sé quina serà, però espero que sigui d’aquí molt poc!

Fins aviat! ;D

PS. Més fotos!

Costa Brava Raid (03-09-2011) - Selvatges

Hola companys i companyes! Doncs sí, segon raid a la butxaca! I aquest segurament un pèl més dur que el primer tot i que també estàvem un pèl més preparats amb el meu company d’equip Roger Fonseca (Selvatges).

S’ha de dir que aquest cop el compte enrere no ha estat tant emocionant com en el primer raid a Celrà, en part perquè vaig arribar la nit abans de vacances a Menorca i en part perquè ja no era el primer raid. De totes maneres, hi havia certs nervis les proves com via ferrada o ràpel que feien cert respecte i proves com kayak, coastering o tir amb arc que feien mooooooolta il·lusió!

Bé, el meu raid va començar a les 6:20 del matí quan vaig pujar al cotxe i no tenia bateria… Vaig haver d’anar a buscar les pinces del pare i engegar-lo amb el cotxe de l’àvia que està aparcat al costat del garaig (mirat fredament encara puc dir que vaig tenir sort, tot i que en aquell moment em semblava que tot m’anava en contra!). Recullo en Roger a les 6:45 a la BP i cap a Castell d’Aro (encara és de nit!). Viatge tranquil, comentant el que ens espera i amb ganes de començar! Un cop allà muntatge de tot l’equip (que té tela…) i més viatjant amb un cotxe com el Getz (tot ha d’anar desmuntat a dintre!) i també preparació de les bosses que deixarem a cada punt (una amb el material d’escalada i una altra abans del kayak). Finalment, tot i que justets de temps, tot a punt! Brifing i sortida a les 08:50 (amb 20’ de retard).

La primera prova és un ortofotomapa de Castell d’Aro amb diferents preguntes de punts del poble! Tot va com una seda fins la balissa que hem de marcar (la única en aquesta prova…), després de 10’ buscant-la, ho deixem córrer i anem cap al punt de sortida (el pavelló on tenim les bicis), bastant tocats psicològicament per no haver-ho fet tot... Ara toquen 30Km de bici amb mapa i anar fent… Déu ni dó la duresa d’aquest tram amb alguns punts no ciclables (que hem de fer a peu). Ens deixem només una fita (que ens feia fer una volta molt lletja), però pensant en tot el raid creiem que és necessari deixar-la. Amb tot plegat arribem bé a Llagostera on hem de fer una rogaining de 30’. Força petats la fem i treiem un bon resultat, tot i que també ens compliquem en una de les fites. I d’aquí amb bici a buscar el tram de treking+via ferrada: 12Km de btt amb un tram de foto-roadbook! Hi ha un equip de categoria aventura que ens segueixen en aquest tram perquè en el primer tram de bici l’han liat moltíssim (han fet 40km quan n’havien de fer 24!). Bon tram, tranquilet i sense gaires complicacions, al control canvi ens equipem i apunt per anar a fer la ferrada de salenys! Aproximació amb algunes fites (ens en deixem una que no trobem) i comença la ferrada!

Molt wapa però força facileta! De totes maneres molt divertida i ens ho passem molt bé, en acabar dos fites i a buscar la bici altra vegada! Ja són les 15:30 i el cansament comença a passar factura, tot i això comencem aquest tram de bici amb ganes! 12 quilometrets i 1 tramet de foto-roadbook. De totes maneres, de seguida ens n’adonem que no anem gaire fins i que si volem fer el ràpel i kayak haurem de retallar en aquest tram… Abans d’arribar a Romanyà ja hem decidit que ens saltarem un bon tram d’aquesta secció per anar directes al canvi per fer el ràpel i a més ens fotem un gelocatil líquid d’1g cadascú… A tooooope! HEHE! Així doncs, fem la fita de l’esgésia de Romanyà i cap a la zona de Solius on hi ha el ràpel! En arribar-hi primer de tot fem tir amb arc on tenim 2 tirs per encertar un porc senglar i una àguila… En Roger toca el porc senglar una vegada, però jo em quedo en blanc, i d’aquí al ràpel…

Quan ens donen el mapa ja veig que la cosa no serà fàcil… L’aproximació al ràpel té uns 400m de desnivell positiu… Tela… Fem una ruta per saltar-nos algunes de les fites però anar força directes al ràpel. Quina duresa! Quina pujada! Estem petats! [Mirar foto] Tot i això amunt!!!!

Abans del ràpel una fita molt wapa en un forat i després el ràpel a tope! 40 metres de ràpel que al final penses… “M’he fotut tot el trèking per 2 minuts de ràpel?!?!?!?” Doncs sí, una putada però és així!

I ara toca tornar al control canvi… Ens n’adonem que serà difícil fer el kayak i coastering perquè són casi les 7 de la tarda i l’arribada la tanquen a les 20:20. De totes maneres sorpresa abans d’arribar al canvi, per darrere ens atrapen l’Albert Campuzano i en Xavi Pascual que s’han apuntat a la categoria d’iniciació (sortida a les 16:00) amb el nom d’Els Flash! Trobar-los em dóna un plus d’adrenalina! Agafem la bici i cap al kayak (ens anem creuant amb els Flash!) J

Finalment a les 19:50 arribem al canvi per fer el kayak (S’Agaró), i evidentment ens diuen que el kayak està tancat, que podríem fer el coastering si volem, però que si arrebem més tard de les 20:20 estarem desqualificats. Finalment tenint en compte la fatiga i tot plegat, decidim tornar cap a la meta on hi arribem a les 20:10, després d’11 hores i 20’ de canya!

Sensacions diferents al de Celrà, perquè no he tingut rampes i en conjunt no estic tant petat, però de totes maneres ha sigut duríssim i els canvis han sigut molt estressants perquè vèiem que no teníem temps de fer-ho tot i feiem canvis molt ràpids sense temps de respirar! Tot i això molt molt divertit (i això que no hem fet la millor part: kayak i coastering on ens havíem de tirar a l’aigua i anar per la costa fent fites, algunes de les quals estaven dins de l’aigua!). Així que l’any vinent entrenarem més fort per poder fer aquesta part!

Després de tot, un gran sopar i entrega de premis. A elit hi havien 7 equips masculins i un mixte. Tenint en compte que s’han retirat 2 equips masculins i que no hem quedat entre els 3 primers podem dir que hem quedat 4ts o 5ns, molt possiblement 5ns tot i que encara no ho sabem! Això sí, per sorpresa nostra Els Flash han quedat en 2a posició d’iniciació tot i saltar-se el tram de coastering! Felicitats! Els recollim el premi en Roger i jo!

I aquí s’acaba la crònica d’aquest espectacular raid! Ara ja estic pensant en la Matagalls… Un gran repte que em fa moltíssima il·lusió i a veure si la puc fer corrent tal com és el meu desig… 2 setmanes de recuperació i a veure què passa, sens dubte aquest raid ha estat un molt bon entrenament per a la Matagalls! Ai per cert, el dia 4 d’octubre marxo cap als USA (San Diego) i no tornaré fins el 31 de desembre! Avui que queda un mes he començat a sentir el cuquet… Quins nervis!

Apa, ens veiem a la Matagalls ;)

PS. Més fotos del raid