Els 4 nois que vam fer la Transpirinenca som
força ocupats i actius, per això ha costat més de tres anys i mig trobar un cap
de setmana per fer-ho. També se'ns hi van afegir dos companys de Biotecnologia, en Cesc i Marcel, que ens van acompanyar en aquest tram final de la nostra particular "bogeria".
Ens vam trobar dissabte 21 d’abril a La
Jonquera. La idea era sortir tan bon punt hi arribéssim, però un factor extern força important va fer
canviar una mica els plans, es tracta del Barça-Madrid... Un partit que de guanyar-lo
ens posàvem a 1 punt a 4 partits per acabar la lliga, i si el perdíem ens
acomiadàvem de la lliga... Doncs bé, finalment el Barça va perdre el partit i
nosaltres no començàvem a caminar fins a les 22:30 de la nit. Havíem de fer uns
65km, i els meus càlculs deien que si la Matagalls-Montserrat la fem caminant
tranquil·lament en 19 hores, doncs vaig pensar que com a molt, molt, molt
n’estaríem 16, és a dir que a les 14:00 de diumenge al Cap de Creus...
Doncs bé, només posar-nos a caminar comença a
ploure amb ganes... I a més, per trobar el camí de sortida de La Jonquera també
ens hi vam estar una estona... En fi, que en conjunt fins ben bé les 11 de la
nit no ens posàvem a caminar seriosament.
La nit es va fer molt llarga, i en el primer
port de muntanya fins i tot va semblar que nevava una mica, i fotia un vent
atramuntanat que feia que l’ambient fos fred, fred! Sort que en passar per
Requesens se’ns va ajuntar un gos que ens va alegrar gairebé tot el camí! La
propietària es deia Núria i hi havia el telèfon mòbil apuntat... De totes
maneres això no ho vam descobrir fins ben entrada la matinada...
Com ja he dit, la nit es va fer llarga, i jo
vaig patir una crisi de son (la nit abans tampoc havia dormit gaire per un
concert de Txarango a La Cellera de Ter), entre 4 i 5; vaig ensopegar més d’una
vegada, una de les quals vaig anar a parar a terra... Per sort en Marcel em va
donar una mica de xocolata i en un moment donat vaig posar música amb el mòbil
(curiosament Txarango) i això em va ajudar a sobreviure aquella llarga nit. El
ritme no era molt alt, però tampoc teníem gaires referències per dir si anàvem
molt malament de temps. Un altre dels problemes va ser la dificultat de trobar
les marques en alguns punts concrets... Ens dispersàvem tots 6 per la zona
buscant les ratlles vermelles i blanques fins que algú cridava “MARCA!” i allà
anàvem tots per continuar... No és el mateix progressar de nit que fer-ho de
dia...
En sortir el sol ja ens vam adonar que havíem
d’apretar una mica, i així ho vam fer. El primer gran objectiu va ser
Vilamaniscle, i tot i que ens vam passar una mica del temps fixat ja va ser un
gran pas endavant, després d’això ja venia Llançà i el mar!
A Llançà vam deixar el gos a la comissaria
després de trucar a la propietària i confirmar que l'aniria a recollir. Una
gossa genial amb la que vam establir una relació brutal. Va ser molt bonic que
ens pogués acompanyar gairebé tot el camí.
A Llançà ja vam veure que arribar al Cap de
Creus seria llarg i dur... No hi arribaríem abans de les 5 de la tarda... De totes maneres
teníem clar que fos l’hora que fos, hi arribàvem per “pilotes”... Amb aquesta
premissa vam arribar al mar i vam seguir el camí de ronda fins al Port de la
Selva, en aquest tram ens vam picar a fer l’últim tram corrent... I déu ni dó
com vam apretar tots plegats...
Al Port de la Selva vam plantejar el problema
del transport, doncs en Marcel tenia el cotxe a Cadaquès i havia de ser la
nostra via de sortida, però ell volia arribar aviat a Barcelona i estava
decidit a anar amb bus a Cadaquès i tornar cap Barcelona; finalment vam acordar que ell aniria a Cadaquès amb bus/taxi i ens vindria a buscar a la resta al Cap
de Creus, es va sacrificar perquè tots els altres poguéssim fer-ho i no perdre
temps a sortir del Cap de Creus! Merci Marcel, sambem que haguessis pogut
acabar-ho! ;)
Amb ganes d’acabar el tema vam sortir la resta
direcció Cala Tavallera i posteriorment Cap de Creus, on vam arribar-hi a les
17:50, és a dir 19h. 25’ després de començar el dia abans a La Jonquera!
Evidentment que no va ser tan emotiu com si ho
haguéssim fet fa tres anys i mig, però jo em vaig treure un bon pes de sobre en
acabar-ho. Després de les fotografies de protocol, els Pascual ens van fer
entrega a en Joan i a mi d’un pòster de tots els Pirineus, un pòster que jo em
volia comprar en acabar la transpirinenca! Ja no caldrà! J
Així que sense voler-ho tots quatre hem
aportat alguna cosa molt sentimental a la transpirinenca: el meu avi va pintar un
plat per a cadascun de nosaltres i en Joan es va currar la samarreta d’”Estic
com un pèsol” amb la qual els Pascual i jo vam acabar.
No ens esperàvem que aquest últim tram ens
costés tant, però també té la seva gràcia que les coses no siguin fàcils: la
pluja, la nit, els camins, la llargada... Tot afegeix certa emoció i dificultat
al tema que fa que després sigui més èpic! S’ha de dir que després d’arribar a
casa vaig recalcular les distàncies utilitzant Wikiloc i finalment em van
sortir uns 75km, 10 més del que vaig comptar prèviament, així que un altre punt
a sumar-hi... Aquestes són les dades de la travessa:
Sortida La Jonquera 22:25 - Requesens: 12km
(la guia deia 7) --> 01:50, parcial de 3h.25' (17’/km)
Requesens - Vilamaniscle: 30.4km (la guia deia
28) --> 10:30, total 12 hores, parcial de 8h.35' (17’/km); segueix sortint a
17'/km tot i que les darreres 3 hores ja teníem sol i li vam fotre força canya,
això vol dir que la mitjana de Requesens fins que va sortir el sol va
ser molt lenta...
Vilamaniscle - Llançà: 9.5km --> A les
12:45, total 14h.20', parcial de 2h.15' (14’/km)
Llançà - Port de la Selva: 7.2km --> A les
14:40, total 16h.15', parcial de 1h.55' (16’/km contant parada gos i
supermercat i part de l'aturada a Port de la Selva).
Port de la Selva - Cap de Creus: 16km (la guia
deia 13)--> A les 17:50, total 19h. 25', parcial de 3h.10' (12’/km)
TOTAL FINAL: 75.1KM en 19h25' a 15'30''/km
i uns 1900m de desnivell +
També s’ha de dir que vaig acabar molt bé (a
part de força mal a la planta del peu) i que m’ho vaig agafar com a un molt bon
entrenament per a la Costa Brava Xtrem Running a un mes vista; la recuperació
va ser molt bona i no vaig tenir cap mena de dolor/tiretes a les cames
l’endemà! La millor notícia per animar-me de cara la CBXR.
Ara només quedaria fer el petit tram de
l’Espitau de Vielha fins a la Guingueta per acabar del tot la Transpirinenca... Bé, ja veurem quan ho podem fer, de
totes maneres la transpirinenca ja està moralment acabada! Ara mateix el meu cap no para
de pensar i pensar en la CBXR, una cursa que em fa moltíssima il·lusió de fer,
perquè és la meva estimada Costa Brava, que la he fet amb veler, en bicicleta,
en cotxe... I que m’entussiasma, m’enamora! Aquesta vegada toca fer-la corrent i a més ho
intentaré fer tan bé com pugui, porto des del gener entrenant sense problemes
importants i “sin prisa pero sin pausa”, i ara mateix em sento molt fi sense
molèsties i amb una capacitat fondista important (l’entrenament per la Marató
ha estat molt important en aquest sentit), així que res més! Queden dues
setmanes de compte enrere per a un gran objectiu!
Ara, més que mai FORÇA I AMUNT! :D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada