Córrer el Cós i Sant Bonós 2012

Després de la Núria-Queralt, vaig tenir una petita baixada d'ànims esportius, de totes maneres, l'estada a State College (USA, Pennsylvania), va revifar la meva competitivitat! Hi va haver tres factors claus, primer de tot que després d'unes 3 setmanes sense fer res d'esport, el primer dia que vaig sortir a córrer em vaig sentir molt lleuger i còmode, i això va fer que m'animés molt; després, el fet de trobar una pista d'atletisme al costat de casa on podia anar a fer sèries de debò, i finalment el seguiment que vaig poder fer de les Olimpíades gràcies a la NBC!

Vaig planificar un entrenament de 3 setmanes basat en fer força sèries aprofitant la pista d'atletisme (un dia sèries curtes de 200 i 400m, un altre llargues de 800m i un altres fent una piràmide: 200, 400, 600, 800 i baixar altre cop! Entremig sortia a rodar tranquilament uns 45 minutets... La veritat és que em va anar molt bé i l'últim dia vaig acostar-me molt als 3' als 1000m (3'03''), això em va fer molt content!
Així doncs vaig tornar a Blanes a punt per fer el doblet de Córrer el Cós i Sant Bonós, que per primera vegada coincidien el mateix dissabte 18 d'agost.
Al matí vaig anar a fer la Córrer al Cós (800 metres a tope amb la pujada final a l'església) que sempre m'ha anat molt bé i tenia ganes de guanyar el pernil. No hi havia els Pascual ni en Marc Gispert, però en aquesta cursa sempre hi ha algú disposat a "tocar la moral" i guanyar... Però aquest cop no va ser així, vaig sortir ràpid per posar-me de seguida a davant i guanyar força bé! Molt content, perquè és una cursa que m'agrada molt i sempre que hi he participat m'he endut alguna cosa! Només falta que hi vingui més gent perquè sigui una cursa magnífica!

Va ser un risc córrer aquesta cursa tan explosiva tenint en compte que per la tarda hi havia la Sant Bonós, però també era divertit fer les dues el mateix dia, ben bé com si fóssin un olimpíades... :D
Sincerament no tenia ni idea de com estava per la Sant Bonós, perquè havia entrenat 3 setmanes molt bé, però no havia fet cap pujada, i la Sant Bonós té mooooooltes pujades! Pensava sortir a tope i fer-ho tan bé com pogués i el temps ja el veuria a l'arribada... Els comentaris deien que en Carles aquest any estava molt fort (com sempre) i en Xavi no tant...

Sortida molt bé i em poso bé amb els de davant, en Carles em passa com una fletxa al Racó d'en Portes, i jo penso "culló quin ritme, ja pot anar tirant que jo no el seguiré". Vaig fent i me n'adono que les sèries han fet bona feina, perquè vaig molt fort, les pujades les faig bé i no em sento cansat. Uns metres després de l'escola de "les monges", veig una figura que s'assembla a en Carles però que va sense samarreta, m'hi vaig acostant i confirmo que és ell! El passo i just al collet li trec uns 5 metres. A la baixada el vaig mantenint però en el tros més pla se m'acosta i em passa, intento aguantar-lo però se'm va escapant cada passa una mica! I així fins al final, no vaig poder atrapar-lo, va entrar uns metres abans que jo, que vaig disfrutar d'una arribada espectacular picant les mans del públic (imitant les arribades d'en Kilian Jornet! HEHE!). I just en creuar la meta la gran sorpresa: 30'00''!! Espectacular! El "pique" amb en Carles, ha fet que em superés i hagi fet aquesta marca que sempre havia somniat! I a sobre hem entrat 9è i 10è! Brutal, més content que un gínjol em vaig posar a donar síndries i aigües fins que va entrar l'últim participant! La feina dels Fondistes en aquesta cursa és brutal i la gran quantitat de participants que la fan una festa per Blanes en ple estiu!

PD. L'endemà em vaig llevar a les 7:30 per acompanyar en Nil i l'Aina en l'últim tram del GR-92 en BTT de Sant Feliu de Guíxols a Blanes! :D