Un triatló d'aquestes característiques és un "marder" logístic, així doncs que el dissabte va estar gairebé ocupat al 100% pel triatló. A les 10 i poc ja érem a Calella per recollir els dorsals i fer una volta per la fira... I primera sorpresa! La marca Sural té un estand amb vestits de triatló de la temporada passada a preus escandolosos, i resulta que n'hi ha un de molt guapo de la meva mida... Doncs res, que per 30€ demà aniré d'"estrenu" HEHEHE! :D Em feia certa il·lusió córrer amb la samarreta Fondista com fa 5 anys, però una "ganga" d'aquestes característiques no es pot deixar escapar... Després de recollir tot el material i analitzar-lo (motxilla de regal), anem al "briefing" on ens sorprenen algunes coses com: "Està prohibit entrar a meta amb un familiar" o "Està prohibit portar cap aparell per escoltar música/ràdio"... En fi, cap de les dues coses m'afecta gens, però no acabo de veure-hi el sentit (l'entrada a meta amb el teu fill ha de fer molta il·lusió i escoltar música... No sé...).
I després cap a casa a dinar i sense temps per res més a preparar-ho tot per anar a deixar la bici i les bosses de transició de bici i de córrer. Arribem quan encara no hi ha gaires bicis, però és espectacular tot el camp de futbol amb el muntatge per les bicis, val la pena de veure! Aquesta nit hi haurà uns 3 milions d'euros en bicicletes, tela!!! Comprovem mil vegades les bosses per si ens hem deixat alguna cosa, sembla que ho tenim tot i les pengem on demà les trobarem per a fer les dues transicions. Ara ja només queda anar a casa, fer un bon sopar i descansar fins demà al matí, sortida a les 7:21.
A les 6 sortim cap a Calella tots tres i aparquem davant del Mercat, anem caminant cap a la sortida i veiem ple de triatletes alguns amb el neoprè i d'altres (com nosaltres) amb una bossa per canviar-nos. Veiem la sortida dels professionals a les 7:00 desde lluny, ens canviem, deixem les bosses i al final, com sempre, sen's ha fet una mica tard i tot just tenim temps de sucar el neoprè a l'aigua abans d'anar al box de sortida sense escalfar. Cada tres minuts hi ha una sortida d'un grup d'edat i està tot calculat: box de control, box de sortida, "speaker", música, sortida... Després de desitjar sort a en Nil i en Roger, arriba el moment personal on cadascú de pensar en coses diferents però segurament molt importants, són uns 10-20 segons de reflexió abans de començar i estar-nos les hores que facin falta fins arribar a la línia d'arribada: botzina, "Pirates del Caribe" i a l'aiguaaaaaaa!!!!! Surto molt tranquil, la veritat que sense gaires cops i els últims del grup, la primera balissa està a uns 200m de la costa on girem per fer 1500m resseguint la costa direcció Nord. Aquí me'n vaig per fora per anar tranquil i no tenir nedadors al costat, la tàctica em surt bé en el sentit que nedo molt còmode tota l'estona i em sento molt bé, l'únic problema és que crec que me'n vaig massa lluny de les balisses, intento acostar-m'hi però sempre tendeixo anar cap a la dreta, és a dir allunyar-me de la gent... A mesura que passen els metres canvio la referència i arribo a la balissa on girem cap a la platja força bé, els últims metres nedant també els faig sense desviar-me gaire i surto molt content amb millor temps que fa 5 anys 40 minuts clavats i molt relaxat!!! Amb temps i tot per saludar el tiet, els pares i la Yas. La transició em surt molt bé, hi veig tant en Nil com en Roger que sembla que hem anat molt junts nedanat (tal com va passar al Triatló sprint de Blanes). Surto abans que ells a agafar la bici tot apunt per afrontar el tram que tinc més ganes: la bici!
No puc explicar com de bé m'ho vaig passar en aquest tram, m'agrada molt la bici de carretera (sobretot quan no hi trànsit i el perill és zero), i a més trobo que el circuit és magnífic per a un Ironman 70.3, amb muntanya (com a mi m'agrada), però no impossible de fer ràpid. Primer un enllaç ens porta fins a Sant Pol on comencem a pujar cap a Collsacreu passant per Sant Islce i Sant Cebrià, primer molt suau i cada vegada més dur. A Arenys de Munt hi trobo la claca una altra vegada, tal com havíem quedat! Això sempre va bé per animar! :D D'aquí a Collsacreu hi ha tot just 3km una mica durillos però assequibles i que els faig molt còmodament, baixada fins a Sant Celoni (on just veig els dos primers classificats) i pujada cap a la Costa del Montseny, un port més llarg i dur que l'altre però com que vaig molt fi només faig que passar gent i gent i gent! Vaig molt fort en el tram de bici (com fa cinc anys), però aquest cop he planificat molt bé com menjar i no equivocar-me ni amb la beguda ni amb les sals ni amb les barretes... La cosa va molt tornant cap a Sant Celoni i la pujada de nou a Collsacreu, pensàvem que era possible fer 3h.30' en aquest circuit, i al final em surten 3h15' (quinze minuts més que el 2009 però en un circuit mooooolt més dur), així que ara només es tracta de fer una mitja marató digna i ja ho tindrem.
L'espineta del primer "half" on vaig punxar brutalment en el tram de córrer estava treta i avui tot havia sortit rodó. En Roger va arribar amb 6h.15' i en Nil amb 6h.38' i tots, a part d'acabar contentíssims amb els resultats, també vam acabar molt sencers físicament, cosa que vol dir que vam fer uns molt bons entrenaments! En Tòfol va entrar 3' darrera meu, però també havia sortit en la sortida de 3' després, així que vam clavar el mateix temps! :D
A l'arribada, a part de la claca que ja us he anomenat també hi havia la "family" d'en Roger i molts amics! Realment fa il·lusió que et vinguin a veure els amics, a més crec que van poder gaudir de tot el muntatge de l'Ironman i de veure com "quatre matats" corren i corren sense saber perquè! ;)
Això és tot companys, proper repte Ultra de l'Emmona, bé la veritat és que aquest post l'he acabat el diumenge mateix de l'Emmona (15 de juny) i al final no he fet la Ultra sinó la Marató... Bé, millor us ho explico en el post de l'Emmona, no? HEHEHE! :D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada