I Triatló Vila de Blanes

750m nedant, 20Km en bicicleta de carretera i 5Km corrent. Res més que això, 1h. 16’ 38’’ (95è classificat de 222 partiipants). Després d’una mica més d’un any he tornat a fer un triatló, i a sobre “a casa”. No sé perquè però el triatló té una màgia especial… Combinar tres modalitats tan clàssiques com nedar, anar amb bicileta i córrer en una mateixa cursa és espectacular. No he fet un temps especialment bo (en la línia de tots els meus anteriors tritlons sprint) però la justa preparació i el magnífic tram de bici que he fet m’han animat moltíssim! El nedar com sempre… No tinc condicions de nedador però sempre m’en surto molt bé, quedant pel mig del grup i sense estressar-me, m’ho agafo com un escalfament per el que vindrà després: nedar tranquil·lament (tot i que sempre t’emportes més d’una patada i cop de colze dins l’aigua), estirar bé tot el cos i disfrutar de la frescor de l’aigua de bon matí. 15’ 09’’ (124è millor temps). Després canvi ràpid i bicicleta. Vaig sortir a tope, però de seguida me n’adono que són 20Km i que si em passo al principi després patiré, però de seguida trobo el meu ritme i a poc a poc vaig passant a gent i disfrutant d’un recorregut ple de curves i rotondes del meu poble que em semblen molt divertides de passar “a fons” amb la bicicleta i sense perill que em vinguin cotxes de cara. A tot això, cada vegada em sento més còmode sobre la bici i vaig passant a gent… Quin plaer!!! Finalment 38’ 14’’ sobre la bicicleta i 58è millor temps en aquest tram! I ja només en queden 5 corrent… Tot i que sempre he anat a corer i m’hi sento còmode, no és el mateix fer-los després de nedar i fer 20Km a tope de bicicleta… El ritme de pulsacions i de respiració és infinitament diferent a la bici i costa adaptar al cos a un canvi tan brusc; en definitiva, que em costa molt trobar el ritme i no vaig tan bé com m’agradaria, però bé, són “només” 5 Km i els sobreviuré com fagi falta. I així vaig fent... I la gent anima (i a més m'han vingut a veure l'àvia, en Nil i la Yas!) i l’speaker diu: “Vinga aquests Fondistes Blanes que esteu a tope! Que aquesta és la teva especialitat!” I jo penso: “Però si estic petat!”. Finalment 23’ 15’’ i 81è millor temps en el tram de córrer; tampoc està malament però crec que es pot millorar molt aquest últim tram del triatló.

Propers objectius? Doncs seguir entrenant una mica les tres modalitats però sobretot intentar centrar-me en córrer per intentar fer una bona cursa de Sant Bonós i després potser fer la Marató de València el 20 de novembre... Aquestes són les principals prioritats. Al novembre comença la nova temporada de triatló i possiblement que m’apunti al Triatló Blanes per federar-me i entrenar amb ells per veure com es fan bé les coses en triatló... I pel 2012 intentar fer un altre Half-Ironman per millorar el crono i palpar les opcions reals de fer un Ironman. És clar que les lesions hi diran la seva, però intentarem estirar molt i anar amb molt de compte per manternir-les a ratlla! Apa companys, a disfrutar!

Resum de l'any i objectius

Ara fa aproximadament un any que vaig escriure per darrera vegada en aquest blog… Déu n’hi do! Sempre penso “hi has d’escriure alguna cosa” però la falta de temps no m’ho ha permès… La darrera entrada va ser en una època ben diferent a l’actual, en realitat no tenia res a fer i venia de 6 mesos perdut a Slough i de dues setmanes sol amb bicicleta fent la Ruta de la Plata... Això va provocar que per a la següent “temporada” m’apuntés a infinites activitats per a tal de no tenir ni un minut de temps lliure... I així ha estat. Figurant a “Pastors i Misteris”, programa “El Xiringuito” a Ràdio Blanes els diumenges de 20:00 a 21:00, membre organitzador de la consulta sobre la independència a Blanes el 10 d’abril, animador de Truc al CAU de Blanes, i acadèmicament parlant, a l’Escola Oficial d’Idiomes fent anglès, Màster en Ecologia Fonamental i Aplicada (classes a Barcelona i Girona) i feina al Centre d’Estudis Avançats de Blanes... Com podeu entendre no he tingut molt de temps per escriure... A més, l’objectiu principal d’aquest blog és explicar peripècies esportives preferentment i resulta que el 23 de maig de l’any passat després del Triatló de Lloret de Mar vaig patir una lesió a l’isquiotibial de la cama dreta que no em deixava córrer (havia de parar perquè se’m carregava la cama). Després de fisios, traumatòlegs, ecos, ressonàncies... La molèstia seguia allà “tocant les pilotes” i això va fer decaure els meus ànims... Tot i això, el dolor no apareixia al caminar o anar amb bicicleta i realment no em puc queixar de que fos un estiu en blanc precisament! Primer vam anar amb els companys d’universitat a fer el cim de Certascan, després, del 12 al 16 d’agost vam fer el GR-92 d’Ulldecona a Blanes amb el meu cosí Nil i en Cesc que es va ajuntar en les dues etapes intermitges i finalment la vam fer grossa amb el gran company d’aventures Joan Pitarch: vam anar amb el Pathfinder carregat de material alpinístic i ciclista als Alps i vam intentar pujar la Dome de Neige, 4015m (Massif des Écrins) on ens hi vam quedar a les portes per culpa d’una esquerda però sobretot, per falta d’experiència. Després vam llogar dues bicis de descens i vam passar un dia baixant per les pistes adaptades a BTT de l’estació d’esquí d’Alpe d’Huez i finalment vam abordar el ciclisme de carretera fent el recorregut de la famosa Marmotte sense acabar pujant a Alpe d’Huez (Glandon, Telegraph i Galibier), dos dies més tard vam fer l’Alpe d’Huez al matí i la Madeleine a la tarda, i finalment, ja de tornada ens vam “polir” el famós Mont Ventoux! I tot això amb 8 dies… Espectacular! Després d’això va venir una Matagalls Montserrat sense massa preparació i sense poder córrer ni un instant per culpa de la lesió... Tot i això, es va acabar dignament amb 19 hores i amb l’inestimable companyia dels honorables blanencs Roger Busquets, Dani Begueria i els germans Xavier i Carles Pascual. Menció a part per Joan Pitarch i Cesc Castellet que van fer-la amb temps dignes de corredors d’elit. I finalment el 9 i 10 d’octubre vam intentar fer la carros de foc una barreja de blanencs i companys d’universitat que no vam poder acabar per culpa d’una nevada el segon dia de ruta. I aquí va acabar la meva vida esportiva. Després van començar les classes del màster, la feina, els pastorets, etc., etc., etc. Ha estat un gran any, tot i que he trobat a faltar aquest element esportiu que tant “m’excita”.

Ara fa un parell de mesos que vaig a córrer freqüentment i he anat agafant una mica de forma a poc a poc. El proper diumenge 12 de juny es farà el I Triatló Vila de Blanes al qual espero participar-hi i realitzar una actuació respectable. Així mateix, avui m’he apuntat a l’Squash Blanes per intentar fer de l’entrenament una “petita obligació” i intentar recuperar aquell estat de forma de la temporada 08/09 quan vaig fer els meus millors temps en mitja marató, marató i vaig acabar el half-ironman de Calella... Realment no puc explicar el perquè, però el fet de posar-me uns objectius i complir-los em produeix una satisfacció que no es pot descriure i són aquests tipus de reptes esportius els que més he trobat a faltar durant aquest any, tot i que he hagut de superar altres tipus de reptes :)

Així doncs, espero que això sigui el començament d’una bona temporada esportivament parlant i que no s’hagi d’interrompre per culpa d’una lesió... També desitjo poder escriure més sovint en aquest blog. Fa poc vaig llegir el llibre d’en Haruki Murakami “De què parlo quan parlo de córrer” la veritat és que no em va entussiasmar... Parla molt d’ell mateix i de la seva visió del córrer, no m’ha aportat grans coses; però no hi ha res a retreure-li perquè ell mateix diu a l’inici del llibre que és una mena d’autobiografia, i entremig del llibre també explica que escriu el llibre perquè escriure l’ajuda a entendre perquè li agrada córrer i els motius que el porten a córrer. En aquest sentit estic totalment d’acord amb ell i per això penso que escriure un blog m’ajuda a entendre perquè faig les coses i a reflexionar-hi, a més que en un futur podré veure què pensava i què feia en cada moment de la meva vida... :D És divertit no? Ni que sigui un cop a l’any!!!!

Apa, fins la propera! Que espero que no sigui molt lluny!

Una horeta al passeig de mar

M'he passat la tarda llegint un llibre, Incerta Glòria de Joan Sales (recomanat pel meu company i amic Joan Pitarch), al sofà de casa. Tocats tres quarts de sis de la tarda he decidit agafar el llibre i emportar-me'l a fer un vol pel passeig de Blanes.

Dia assolellat, clar, lluent, vent de llebeig una mica molest, però necessari en una escena al costat del mar. Assegut a un banc reprenc la meva lectura situada pels volts de l'any 1938 i que explica les aventures i desventures d'un personatge a la guerra; magnífic.

Tot llegint passen coses al meu voltant. Gent que ha anat a fer un volt pel passeig, amb el gos, sols, amb la parella, amb els amics, amb l'avi... De fons sempre constant el soroll de les onades i el vent. Una mica més de lectura que dóna encara una mica més de mística a tot plegat.

Un senyor passa caminant amunt i avall de la platja, mirant constantment la sorra, amunt i avall, amunt i avall... Uns metres enllà un pescador espera la picada d'algun peix despistat, mentre un grupet de joves peta la xerrada fent una rotllana a la platja i jo estic immers a principis de segle XX en un poble perdut per Aragó...

Surt un veler de port, ha d'acostar-se ben a prop de la platja i virar, per anar mar enllà, degut a les obre d'ampliació del port de Blanes. Em sacseja un dolç record: la setmana amb veler amb els companys d'universitat el 2008. Hissar les veles, lluitar contra el vent, amarrar als ports, descansar al Cap de Creus, pescar i menjar-los per sopar... Van haver-hi tants contrastos en aquell viatge, tants moments difícils solventats amb destresa i tants moments gloriosos sabent que seran irrepetibles (cala Culip, nit a la badia de Cadaquès, sortida del port de l'Escala...). Va ser una gran aventura que no va necessitar aquell extra físic que moltes vegades condiciona les meves aventures. Torno a la lectura, un monestir destrossat pels anarquistes, on hi jeuen unes mòmies que resulten ser els cossos de frares desenterrats.

Tanta lectura els últims dies m'influencia i em venen ganes d'escriure. Vaig tirant cap a casa, llegeixo mentre camino, o camino mentre llegeixo, no ho sé. No són ni les set de la tarda i tinc ganes d'escriure el que m'ha passat en aquesta estoneta de "jubilat", sense presses ni preocupacions i a més posant-me a la pell d'un senyor que explica històries de la guerra... Tot plegat ben curiós. No pretenc que interessi a ningú aquest escrit; és per mi. Era per deixar constància del que m'ha passat en menys d'una hora assegut a un banc del passeig tot llegint Incerta Glòria. És genial.

Ara aniré a córrer una estoneta amb ganes de tornar a casa per seguir llegint. Feia temps que no llegia, tinc poca memoria i sempre se m'obliden els llibres que llegeixo i sempre penso que és una pèrdua de temps llegir si després mai recordo el que he llegit. De totes maneres, mentre llegeixo m'agrada i m'enganxa i espero treure'n alguna conclusió després de la lectura.

En fi, vaig a córrer. Algun dia d'aquí uns anys llegiré aquest escrit i pensaré "Mira en Tomaset de 22 anyets que esperava si li donaven una beca..."

Reflexions des d'Anglaterra (Slough)

Hola a tothom!

Després de crear aquest blog fa més d'un any, avui he trobat el moment de tunejar-lo una mica i començar... Tot i que no sé a on pot anar a parar. Potser segueix o potser no. La qüestió és que he estat una estona entretingut mirant de posar les fotos i el meu súper currículum del qual n'estic molt orgullós... Tant de currículum "professional" i encara no havia fet mai una llista de les meves "hazañas" esportives... Doncs aquí les tinc més o menys totes recopilades!

Ara mateix estic a la meva habitació a Slough on porto 5 mesos fent unes pràctiques en empresa (UCB-Celltech) biotecnològica, bàsicament optimitzant fermentacions per mirar de produir més i més i més proteïna...

He de reconèixer que està sent una gran experiència. M'ha permès veure el que se sent vivint a un altre país, lluny de casa. Han estat uns mesos molt reflexius; no ha estat fàcil, i per això en dic una gran experiència, si fos fàcil ja no ho seria, des del meu punt de vista. Aquests mesos m'han permès adornar-me de com m'estimo Blanes, bé, jo no diria Blanes sinó tot el que hi ha allà (família, amics, xicota...). Ho he passat molt bé aquí! He fet bons amics, l'ambient a la feina és excel·lent, he viatjat, tinc amics a Londres i Brighton... Com per viure-hi sempre no?! Hehe, la veritat és que m'hi falten moltes coses aquí per ser feliç!

Tot això m'ha fet veure les coses que més trobo a faltar i que vull fer sense parar quan torni a Blanes! Són les aventures... Cada cap de setmana hi ha una cursa esperant, un triatló, un duatló... Mils i mils d'aventures! I direu i a Anglaterra no n'hi han? Doncs si que n'hi han però fer una cursa no és només fer la cursa, si no fer-la amb algú i comentar "la jugada" a posteriori! Explicar-ho a gent que comparteix els teus pensaments i il·lusions i que et permeten somiar en la següent cursa/repte/aventura.
A part d'això, la família! No m'agrada dir-ho molt, però crec que ja ho saben que me'ls estimo tant que per això em costa tant dir-ho! :) I la xicota... Tant emprenyadora com riallera i genial! Per no parlar de la millor colla d'amics que existeix en el món mundial, n'estic segur que no hi ha una colla com aquesta tant polivalent i coordinada i exigent (si faltes un dissabte ja et fitxen ;)). A més, vaig tenir l'honor de compartir la Universitat amb grans aventurers, amb els quals vam fer una gran sortida amb veler per la Costa Brava i una volta a Escòcia amb BTT i fins i tot es va formar un grup d'aventures extremes anomenat ATP que manté viu el somni de la volta al món amb BTT mentre segueix somiant i realitzant altres grans aventures (Camí de Santiago, Marroc, Transpirinenca...).

Amb tot això com voleu que se'm passi pel cap quedar-me a Anglaterra i fer-hi vida... Espero que m'entengueu. Evidentment que hi ha gent que marxa i viu fora de "casa" a un altre país, però les circumstàncies que envolten a cada persona són diferents... I no tinc cap dubte que no m'en penediré mai de no haver-me quedat (i per si cas, escric aquest post i si mai me n'oblido (cosa que em passa força sovint) només em caldrà llegir-lo per recordar-ne tots els motius).

No sé què passara en un futur, però m'agradaria que aquest blog fos testimoni de tots els reptes i aventures que tinc al cap... Que durant aquests mesos he anat madurant gràcies a internet i són les coses que més il·lusió em faria anar fent en els anys vinents... N'hi ha infinitat, no s'acaben mai les coses que es poden fer en aquest món: Nissan Titan Desert (BTT), Cape Epic (BTT), 6h corrent, 100km corrent, Transpyr (BTT), Pedals de Foc (BTT), Iron-Man... Ja sé que sóc un somiador, i no pretenc fer tot això en 1 o 2 anys... Hi ha tota una vida per endavant! Però sense somiar no es va enlloc i tot això que veieu aquí a la dreta han estat somnis que mai pensava que podria fer... I ja estan fets... 22 anys! Crec que no em puc queixar, no?

Per començar seria genial que em donessin la beca per fer el doctorat a Blanes (sobre bacteries en llacs d'alta muntanya) i fer "caixa" per poder començar a esborrar la llista que he escrit en el paràgraf anterior.

Crec que he fet un bon resum de tot el que m'ha passat pel cap durant aquests 5 mesos que porto a Anglaterra. Res més de moment! Espero continuar escrivint per explicar-vos les meves aventures!

Salut!

Tomàs Jr.

18 de Febrer de 2008

Aquí enceto el meu blog, només per provar-ho.