Evidentment que els objectius són molt diferents a la Núria-Queralt, per dos motius, perquè no estic tant entrenat com ho estava abans i perquè necessito ser finisher per treure'm l'espina i aconseguir els 3 punts! :D Així que aquest cop res de "chuletes" amb els temps i desnivells, a més portaré els pals per les increïbles pujades que ens esperen! Realment és una de les Ultres més dures del calendari si tenim en compte el desnivell positiu respecte els quilòmetres que té la cursa (proporcionalment més que Cavalls del Vent o la Ultra del Mont Blanc!). A més a més, diumenge passat vaig córrer una cursa de 26km, dilluns vam fer la Ruta del Ter (220km) amb en Nil en 1 dia en BTT i dimarts vaig anar a la manifestació de Barcelona: "Catalunya, nou estat d'Europa", i realment no va ser la millor recuperació després de la "matada" de dilluns... Durant tota la setmana vaig tenir unes molèsties al turmell dret que em preocupaven força, dijous matí el massagista em va dir que tenia el quàdriceps dret fet "caldo" (realment ja ho sabia), però em va fer una bona repassada i vaig creuar els dits perquè tot es posés a lloc per dissabte.
Finalment en Roger s'ha lesionat el taló i no podrà venir, pujaré amb en Jordi Güera (que farà la marató) i en Xavi, un noi de Sant Celoni mooolt preparat que també farà la marató. El trajecte amb la furgo és un fart de riure, tota l'estona fent conya! Arribem a Rialp, recollim dorsals, saludem a grans grans corredors, a sopar ben aviat i a dormir que toca llevar-nos d'hora!!
A les 4:30 sona el despertador, em preparo, em poso una compressió al quàdriceps dret per "controlar-lo" i baixo a esmorzar. Tot va bé, estic nerviós però no més del normal. M'ho agafaré com una excursió a la muntanya, almenys la primera pujada de 2200m! Sí, sí, un mur! :D
Passem el control de material i ràpidament a les 5:30 sortida cap amunt sota un cel ben estrellat. Aquests primers quilòmetres passen molt bé, vaig molt tranquil, el turmell em molesta però no em fa mal i em deixa anar tirant, el dubte està en si anirà a pitjor o continuarà igual...
Els primers rajos de sol ens comencen a mostrar el què ens espera, la silueta del Montsent de Pallars fa goig amb un vermellós espectacular, aquesta vista m'omple i m'anima moltíssim, la cursa no m'està decebent.
El segon avituallament és un punt d'aigua, i a partir d'aquí es tracta de seguir una carena herbosa fins a una canal que puja directe al Montsent de Pallars, és aquí on es descobreixen les primeres vistes del que queda darrere la carena: la zona de les pistes d'esquí abandonades de la Vall Fosca i el Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici i a la llunyania l'Aneto! Espectacular! Però és a mitja pujada, quan en girar-me per fer unes fotos, descobreixo un perfil molt llunyà, però molt conegut:
Sí, és Montserrat! Pell de gallina! Allà hi arribaran aquesta mateixa nit els finishers de la Matagalls-Montserrat que coincideix amb aquesta Ultra. I només girant una mica més el cap, ja s'albira la Pica d'Estats, flanquejada com sempre pel Verdaguer i la Punta Gabarró. Unes vistes que no tenen preu, gràcies al dia tan clar que fa, però igualment impressionants! Estic disfrutant moltissim acompanyat d'aquestes muntanyes, totes ben conegudes per mi! :D
Arribo al cim de Montsent de Pallars, 2883m, després de 4 hores, 2200metres de pujada i només 16km! Sort que ara vindrà la baixada! Des d'aquí dalt s'obren noves vistes, a la zona de l'estany i refugi de Colomina, estany Tort, el Peguera... El dia acompanya i tot va com una seda per disfrutar d'unes vistes increïbles!
Baixada molt tècnica i ràpid amunt cap al Montorroio, 2861m, on m'atrapa en Marc Campal. Fem la llarga baixada fins l'avituallament junts. Just abans d'arribar-hi veiem l'evacuació d'un noi que ha caigut baixant i s'ha fet un trau, l'helicòpter a pocs metres! Espectacular! Una de les bomberes és la Emma Roca! Quina crack!
Avituallament molt bo, uns minuts de descans i una petita pujada per pista tot xerrant amb en Marc. Després una baixada molt pronunciada fins a Escàs i una última dificultat d'uns 400m de desnivell abans de baixar a la Barraca dels caçadors, mitja cursa. Aquest tram es fa força bé, tot i que en la darrera pujada comença a fer caloreta! Abans de l'avituallament les molèsties al turmell augmenten una mica, però em prenc un Ibuprofeno i desapareixen, esperem poder aguantar fins al final. A l'avituallament de mitja cursa fem una bona parada per menjar (pa amb codony, llaminadures, xocolata... Aquest cop no cometo l'errada de menjar macarrons, que també n'hi han!). I seguim junts amb en Marc per afrontar un tram d'impàs abans de la darrera pujada al pic de l'Orri, es tracta d'uns 10km amb una pujada inicial molt forta de gairebé 500m, després una zona trencacames i una baixada final per travessar de nou el riu i encarar el pic de l'Orri. El més dur d'aquest tram és el sol, és migdia i fa moltíssima calor i ni una gota de vent, per sort els paisatges són espectaculars; també creuem un poble fantasma, Sant Romà, molt autèntic.
A la baixada atrapem a la Natàlia, una noia amb qui ens hem anat creuant durant tota la cursa, està una mica marejada i li dono llaminadures que porto. Vaig molt bé, arribem a l'avituallament i agafem forces pel mur que ens espera: uns 12km de pujada per fer 1600m de desnivell i arribar al pic de l'Orri, de 2439m. Aquesta pujada és per mig de bosc i a més el sol ja ha començat a baixar, sort que vaig molt bé i amb en Marc anem fent a un ritme molt constant sense parar, cosa que va molt bé. Ell està una mica deshidratat però és un màquina i va fent! La pujada fa uns ziga-zagues inacabables fins arribar a uns búnquers i després d'una estoneta més de pujada agafa un parell de quilòmetres de carretera per acabar a l'Hotel Port-Ainé on hi ha el darrer avituallament abans del cim.
Finalment, a uns 10km de l'arribada vaig atrapar el grupet de 3, i em vaig quedar amb ells per no anar sol fins al final, n'hi havia un que anava bastant tocat i vaig afluixar bastant respecte el ritme que portava. De totes maneres va ser un plaer compartir una bona estona amb ells, vam parlar de moltes curses d'ultra-resistència, sempre s'aprèn molt compartint xerrades amb altres corredors! Vam decidir que entraríem junts a l'arribada, però quan ja fèiem el compte enrere (faltava un quilòmetre més o menys), de sobte ens passen dos "animals" corrent, i sento: "va Tomàs, què fots aquí? Em pensava que ja hauríes arribat!", sí, és en Marc que baixa amb un amic seu, l'Enric! I m'enganxo a ells per entrar junts! De fet he fet uns 50km amb en Marc i és de justícia arribar junts!
L'altra notícia és que ja tinc els punts necessari per a pre-inscriure'm a la Ultra Trail del Mont Blanc! Una cosa menys que pensar, ara descansaré per recuperar aquest turmell que tinc tocadet i proper objectiu la Marató del Montseny l'11 de Novembre! Apa, fins aleshores!
PS. Totes les fotos al facebook!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada