Hola de nou a tothom, després d’un descans
d’uns mesos tornem al 100% per explicar què ha passat durant aquest temps i
quins són els propers objectius! :D
Després de la Ultra Rialp Matxicots el passat
setembre (darrera entrada al blog), encara vaig fer algunes curses com la
Duatló de Muntanya Queralbs-Núria, la Marató de Muntanya del Montseny i la
Passafred a Blanes, totes tres van anar molt bé i m’ho vaig passar de conya tot
i no haver entrenat específicament per a cap d’elles...
El principi d’any es centrava en el sorteig de
la UTMB, en la qual m’hi vaig pre-inscriure juntament amb en Xavi Ripoll i
l’Helio López; tal com ens esperàvem no ens va tocar, però l’any vinent tindrem
el doble de possibilitats de ser escollits! A partir d’aquí ja
vaig començar a planificar seriosament la temporada...
La idea era fer com l’any passat: Mitja
Montornès i Marató de Barcelona per agafar ritme i velocitat durant els durs
mesos d’hivern (seguir un pla d’entrenament amb un gran objectiu com la marató
sempre va bé); després de la marató segons l’estat físic s’en faran unes o
altres però amb el gran objectiu final de la gran EMMONA (106km i 8300m d+) el 15 i 16 de juny,
una de les ultres més dures de Catalunya. De totes maneres aquí us deixo la planificació de curses si tot sortís perfecte:
Tal com va passar l’any passat, vaig començar
l’entrenament per la marató tard, exactament el 7 de gener en acabar les
vacances; si vull baixar de 3 hores he d’entrenar 3 mesos abans i més
seriosament que aquests darrers anys! De totes maneres no em queixo gens dels
resultats que tinc! :D
Els entrenaments han anat un pèl millor que
l’any passat, bàsicament perquè no he tingut que fer una aturada per culpa dels
“isquios”. Els punts més destacats han estat la Mar i Murtra nocturna el 18 de
gener, la gran sortida Fondista Blanes-Vidreres (25km) el 20 de gener, la Marxa
Viladrau-La Garriga (30km en 3h.30’) i finalment la “tirada llarga” a Calella,
altre cop en solitari i una mica més llarga perquè he començat i acabat a
l’ermita de l’Esperança (34.6km en 2h.41’).
Sobre la Viladrau-La Garriga dir que és una de
les curses mítiques que sempre he volgut fer i per això vaig anar-hi. Va ser la
nit de carnaval i a les 3 del matí ens vam trobar a la biblioteca per anar cap
a La Garriga a agafar el bus...
Evidentment aquella nit no vaig dormir. Vam
començar a caminar a les 6 del matí, i realment els primers quilòmetres els
vaig patir una mica (segurament per no dormir i menjar molt poc abans de
començar), tot i això em vaig marcar una baixada a Collformic espectacular... com una
cabra boja, m’ho vaig passar de conya! I després de menjar la botifarra a tope
fins al final amb en Joan Vieta seguint uns corriols espectaculars que ens vam
menjar a un gran ritme fins a La Garriga, quina manera d’acabar!
La tirada llarga va ser extranya, sense
saber-ho vaig fer l’anada molt més lenta que l’any passat (1h.25’), però a la tornada
em vaig transformar fent els últims 12km a una mitjana de 4’20” i fent un
10000 en 42’48” després de portar ja 22km! A l’endomondo hi ha totes les dades.
Amb aquest entrenament em planto a la sortida
de la Mitja de Montornès, allà mateix on l’any passat vaig trencar el meu propi
crono sense ni tan sols esperar-ho! Aquest any tenia por, perquè l’any anterior
m’havia anat tot tan bé que em feia patir no poder ni tan sols acostar-m’hi...
Al meu favor sabia que els entrenament havien estat un pèl millors i no hi
hauria d’haver problema. Volia baixar d'1h.29’ almenys per anar amb ànims a la Marató,
i a poder ser acostar-me o rebaixar la marca de l’any passat de 1h.27’39”. La
cursa no va tenir gaire història, tot va sortir rodat com l’any passat: A TOPE!
Vaig fer uns temps molt similars als de l'any anterior, intentant
apretar una mica més i el resultat va ser de 1h.26’47”, gairebé un minut menys!
Malauradament a partir d’aquí tot va anar
malament: em vaig encostipar i fins i tot vaig passar un dia a casa ben
malaltó, però el pitjor va ser que vaig sortir un parell de dies a córrer i
vaig haver de parar en 30’ perquè se’m carregava el quàdriceps dret (una
sobrecàrrega que sempre he tingut però mai m’havia fet parar de córrer); així doncs
divendres al fisio, que em va destrossar la cama i dilluns em va posar un
“taping” que vam renovar dijous... Però enmig de la setmana uns dolors al
genoll esquerra (sí, l’altra cama) em van fer patir molt! Fins i tot dissabte a
la Fira del corredor la Yas em va convèncer per fer una sessió de fisio en una
parada que hi havia allà per anar més tranquil... No sé si va ser això o no, però
la marató finalment va anar bé.
Vam dormir a casa d’en Manel i l’endemà ell i
la Yas van fer un seguiment exhaustiu de la Marató, tal com van fer l’any
passat els meus pares amb la Yas. De bon matí un bon esmorzar (que em vaig
portar de casa per no fer coses rares) i cap a la sortida en metro! Seguia
tenint molèsties al genoll però comptava que se m’escalfaria i no em
molestaria; pel que fa al quàdriceps, l’evolució realment havia estat molt bona
i no em feia patir massa. Ens presentem a la sortida una mica justos de temps i
ens acomiadem, no tinc temps ni per escalfar 5’... No estic gaire nerviós,
sortiré al meu ritme intentant fer els quilòmetres per sota de 4:30 i a
disfrutar. Els primers km passen molt ràpid i em relaxo perquè veig que vaig bé
al ritme previst, el genoll em molesta però no em fa un mal excessiu. Al
capdamunt del passeig de gràcia hi ha en Manel i la Yas juntament amb en
Pitarch, amb el qual vam quedar que em faria de llebre durant una estona...
Del
17 al 27 va ser quan ho vaig passar més "malament" (tampoc molt eh!), simplement em va
venir pixera i tot pujant la meridiana els quàdriceps va semblar que estaven
una mica pesats... En Joan mentrenant m’alliçonava amb la història viva de la
ciutat de Barcelona i feia més transitable la llarga marató! Vaig passar per la
mitja marató amb un temps d’1h.34’25”, no molt “sobrat” per baixar de 3:10,
però suficient si la cosa anava bé!
Una mica abans del km 27 vaig fer una cosa que
no havia fet mai: parar a pixar! Portava ja més de 10km aguantant-me (heu de
pensar que parar podia voler dir no baixar de 3:10, i faria ràbia que fos per
una cosa així...), però és que ja no podia més! El problema va ser que tenia la
bufeta més plena del que em pensava, i no parava de rajar mai... No sé si va
arribar a un minut, però si no, poc li va faltar... De totes maneres en tornar
a arrencar vaig veure una marató diferent! No només va ser treurem el neguit de
la “pixera” sinó que segurament havia buidat gairebé 1kg menys! I amb
aquests ànims vam arribar al gir de Glòries, un dels punts clau on la gent
anima més i realment va ser espectacular, de “gallina de piel” que diuen.
D’aquí al final simplement em vaig concentrar molt (sobretot a la zona
marítima), i amb la companyia d’en Joan vam anar fent a un ritme molt bo fins al
35, i just després l’altre punt clau: Arc de Triomf! I altre cop “gallina de
piel”. Aquí ja sabia que anava bé i només quedava un “5000”, així que vaig
començar a apretar les dents tot passant pel costat de plaça Catalunya i
sobretot pujant el Paral·lel... Aquí vaig deixar una mica enrere en Joan i a
cada passa que feia passava a un o dos corredors, era espectacular! Entrant a
meta vaig veure la Yas amb l’estelada, la vaig recollir i en girar-me vaig
veure en Joan 20m darrere meu, evidentment el vaig esperar i vam fer una
d’aquelles entrades per a la història! :D
Finalment 3h.08’19” cosa que vol dir millor
marca personal (superant en més de 5’ l’any passat) i també vol dir que he fet
més ràpida la segona mitja (1h.33’54”) que la primera, tot un orgull. Les dues
darreres maratons les he fet gairebé clavant el mateix temps la primera meitat
i la segona; això és molt difícil de fer i n’estic molt orgullós perquè vol dir
que em coneixo el cos i que sé on tinc els límits i també que he fet molt bé la
marató! Les 3 hores estan a punt de caure pel seu propi pes!
Només em falta ser més regular amb l’entrenament i començar-lo un mes abans del
que ho estic fent aquests anys. De totes maneres no m’obsessiono, ara a
disfrutar de la muntanya, s’ha acabat l’asfalt. A veure si em passen ben aviat
aquestes molèsties al genoll i puc donar-ho tot en els trails que vénen!
Merci a tots els que heu aguantat la parrafada
i també als que heu aguantat les queixes la setmana abans de la Marató... També
especialment a en Manel per acollir-me a casa seva i ser tan bon amfitrió i a
la Yas per acompanyar-m’hi i animar-ma abans/durant/després de la cursa! :D
I com no, el gran Joan Pitarch que finalment
es va cascar 27km de la marató, això sí, l’entrada i l’abraçada a la meta van
valdre la pena! Merci company inestimable de grans aventures!
Doncs res més, ara cap a la muntanya, si tot
va bé aniré fent cròniques aquí d’aquesta apassionant temporada que s’acosta!
:D
Bona Crónica Makina!! Ara mateix et fitxo al Bloq, sempre es un plaer seguir grans persones y esportistes!! Una abraçada gegantina!!
ResponEliminaMolt guapa!!
ResponElimina