Tot va començar després de perdre el concurs que proposava la marca Hi-Tec per a poder participar a la Intermon-Oxfam Trailwalker (cursa de 100km per equips, on cada equip ha de pagar 1500€ que van destinats a lluitar contra la fam al món). Vam formar un equip en Xavi Ripoll, en Jordi Vissi i en Jordi Güera i havíem d'aconseguir molts "m'agrada" en una foto al facebook; després d'anar frec a frec amb l'equip "Wandelende", a darrera hora es va presentar un equip amb alguna relació amb els "Barcelona Dragons" que va aconseguir sumar 914 "m'agrada" en poc més d'una setmana, mentre nosaltres només en vam aconseguir 431, acabant finalment en segona posició. Però som gent positiva i amb ganes, i com diu la dita "no hi ha mal que per bé no vingui". Així que tot celebrant el 25è aniversari dels Fondistes Blanes a Can Tarranc, va sorgir la idea de treuren's l'epina de la Trailwalker tot fent una ruta idea d'en Pere Boadas i molt motivadora pel simbolisme que té poder arribar al punt més alt del Montseny (Turó de l'Home: 1706m) tot sortint del nostre poble al nivell del mar. Una ruta maquíssima seguint dos senders de Gran Recorregut: primer el GR92 fins a Sant Martí del Montnegre (passant per Tordera, l'Erola i Hortsavinyà) i després el GR5 (passant per Sant Celoni fins a Fontmartina) i per acabar la variant GR5.2 per al tram final fins al Turó de l'Home.
Dissabte 20 d'abril, són les 8 del matí i tot a punt a Sa Palomera per afrontar aquest gran repte amb en Jordi Vissi i en Xavi Ripoll, amb qui ens ho agafarem com a entrenament per a l'Emmona on hi participarem el proper 15 de juny i també ens acompanya en Carles Llop, el meu company de Febre d'Esport a Ràdio Blanes que vindrà fins a Sant Celoni per entrenar per a la Costa Brava Xtrem Running.
Divendres va ploure i avui el dia és magnífic per a correr: cel serè, terra mullada i fresqueta per a començar. De Blanes a Tordera és el més pesat, però anem xerrant i a molt bon ritme, veient en tot moment el perfil inconfusible del nostre objectiu.
Des de Tordera fins que va començar a pujar vaig tenir un petita "rallada" mental respecte al meu "tocat" genoll esquerra (des de la Marató de Barcelona que tinc molèsties i no he sortit gairebé gens a córrer, he fet força bici i només la Montserrat Skyrace que va anar molt bé. Les molèsties no marxen, però tampoc empitjoren... A veure com acaba el tema!). Bé, doncs durant una bona estona vaig pensar que plegaria a St.Celoni, però ben aviat va marxar qualsevol molèstia, ja fos al quàdriceps o al genoll!
Vam anar a molt bon ritme fins a St.Celoni; en 2 horetes érem a Hortsavinyà i en 3 horetes a Sant Martí del Montnegre, en els dos llocs vam fer paradetes de 10 minutets. Finalment vam arribar a Sant Celoni després de 39km, uns 1000m de desnivell positiu i 4h15'. Allà ens vam acomiadar d'en Carles i vam fer una paradeta més llarga per omplir aigua i menjar. Tornar a començar va ser "durillu", sobretot perquè va costar trobar el camí i perquè ens esperava una bona pujada al davant!
Sortint de Sant Celoni la vam liar força per trobar el camí i vam fer un tram per mig de bosc on la podíem haver liat molt... De totes maneres "sabíem" la direcció que havíem d'agafar i en pocs minuts ens vam creuar amb el camí del GR5. Vam anar corrent força estona però a les pujades més dures ja caminàvem, tot i això a bon ritme! Vam anar fent fins a un trencant després d'una gran pujada (just després de Can Perepoc), quan portàvem 48km, petita "paradinha" per agafar energies i continuar per un tram més "planer" on vam agafar un tros de carretera també. I així anar fent fins al càmping Fontmartina, quan portàvem ja 56km i ens quedava el tros més dur, com podreu veure en el següent perfil és increible:
Aquí vam fer una altra parada llarga... Primer per reposar, omplir aigua i menjar, i després perquè va arribar la Marta que ens havia de recollir a dalt i ens va portar una mica més "d'avituallament" extra! :D Moltes gràcies!
Doncs amunt que fa pujada! D'aquest últim tram només puc dir que en Jordi i en Xavi em deixàven una mica enrere... Però bé, em sembla que tampoc us vaig fer perdre gaire temps! Allò pujava molt i l'emoció dels últims metres quan vam atacar el Turó "per la via directa" va ser indescriptible! Un somni fet realitat i que segur que molt Fondistes voldran repetir! I com no, gràcies a en Pere per posar-hi la primera pedra!
Un cop a dalt una vista increïble: Montserrat, Blanes, Les Agudes... Les fotos i cap avall al pàrking on ens esperava la Marta per tornar. Finalment 62km amb uns 3000m de desnivell positiu i uns 1600 negatius. A dalt del Turó hi vam arribar amb 9 hores clavades comptant les parades! Tornant vam parar al Restaurant de La Costa de Montseny, a menjar una mica d'embotit per recuperar energies!
Realment no cal gran cosa per a passar-ho bé: una motxilla, quatre bons amics, unes bones cames i un repte. I aquest repte ens va motivar moltíssim a tots tres que ho vam fer amb una il·lusió brutal, molt més que no pas algunes curses! Realment amb una bona gestió del menjar tampoc calen els avituallaments de les curses per a fer 60 o 80km. Amb "quatre" barretes, un plàtan i aigua ja pots aguantar força bé unes 10 hores... Així doncs res més! Animar-vos a tots a posar-vos els vostres objectius i que no tenen que ser curses! Vosaltres us podeu fer un objectiu a mida!
Salut i cames companys!
PS1.Track del recorregut
PS2.Fotos al Facebook
PS3.En Jordi Vissi va fer una gravació brutal amb la GoPro! Quan estigui el penjaré aquí! Quines ganes! ;)
Ostia, deu ni do!!! No pares. Anims amb el genoll i recorda que una retirada a temps sempre és una victòria, no et cardis a correr si no pots i quan puguis a tope amb aquesta cursa de la Emma que no se que cony és!
ResponEliminaSalut des de Honolulu!