Hola companys! Aquesta entrada és per
desfogar-me i deixar les “penúries” escrites aquí.
A l’entrada sobre la Marató de Barcelona vaig
posar-hi un calendari de curses que volia fer i tal i tal... Doncs bé, ja la
Marató la vaig fer amb aquell problemilla al genoll i això no ha acabat de
marxar del tot. Des d’aleshores he fet la Montserrat Skyrace i ara fa 10 dies
(quan ja la cosa semblava curada) vam anar de Blanes al Turó de l’Home en una
ruta que no oblidaré ni me'n penediré mai d’haver-la fet. Totes dues aventures
les vaig fer sense entrenament de córrer, bàsicament bicicleta pels voltants de
Blanes i tampoc massa... Però les dues em van sortir molt bé i els meus ànims
seguien amb ganes d’afrontar les properes curses tot i que el fet de no poder
entrenar em fotia bastant. Dilluns i dimarts després del Turó de l’Home
semblava que el genoll anava bé, però dijous matí vaig voler sortir a córrer i
de seguida vaig notar que la cosa no rutllava... El diagnòstic és una tendinitis de la "pota d'ànec", un lloc on sínsereixen tres músculs de la cama. Des d’aleshores la cosa ha
anat millorant però segueix molestant i em fa l’efecte que podria córrer però
el que necessito és descansar perquè es curi del tot...
Queda 1 mes i mig per Emmona, però entre mig
m’havia apuntat al 3 curses on volia disfrutar i fer-ho bé: Marató Trail Cap de
Creus, Selva Marítima (1a etapa de la CBXR) i Travessa del Montseny. La del Cap
de Creus la tinc gairebé descartada al 100%, les altres dues ja veurem... La
putada és que porto pensant en tot això des de principis d’any, la il·lusió de
fer-ho, de sortir a entrenar, de disfrutar, de ser “finisher”... Espero poder fer Emmona i intentar acabar-la però el camí per arribar-hi no haurà
estat com volia... És com si en el viatge a Ítaca et toqui agafar un “pont
aeri” entre mig perquè t’han clavat una llança i has de passar uns dies a
l’hospital... Encara que arribis a la batalla final el camí no haurà estat el
mateix...
En fi, aquí deixo constància de tot el que
m’està passant pel cap aquests dies... És dur assumir una cosa quan portes tot
l’any pensa-t’hi però bé, intentarem recuperar-nos i arribar el millor possible
a Emmona!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada