Volta al Cadí en BTT: 200km, 2 dies

Tenia ganes d’una bona aventura... I carai si ho ha estat!

El Nadal passat de vacances a la Seu vaig veure el cartell de la Volta al Cadí-Moixeró en BTT, 220km i uns 6000m de d+. Un bon repte per a fer en dos dies.

Ja ho tenia al cap amb en Nil i també ho sabia en Joan Pitarch que li va dir a en Cesc, i a última hora també li vaig comentar a en Roger Busquets... Doncs bé com qui no vol la cosa tothom va dir que sí! 5 ciclistes a tope per fer una bestialitat en 2 dies!!!

Sortida 6:00 de Blanes amb el Getz i estrenant el portabicis amb en Roger i en Nil. A les 8:15 ens trobem a Bagà amb en Joan i en Cesc i a les 09:00 sortim per afrontar el port més llarg i de més desnivell de la jornada: Coll de Pal. Comença per carretera però després és una pista que es va enfilant passant pel Refugi del Rebost fins tornar a trobar la carretera que ens porta fins dalt de tot a 2070m d’alçada... Ens hem estat 2h per fer 15km!!!! BUUUFFFF!

Descens per pista (entre les pistes d’esquí) cap a la Masella... I mentre intento fer una foto en descens, enganxo una pedra se’m gira el manillar i a terra... Un pinyo força espectacular amb genoll i espatlla esquerra ben perjudicats i una mica el quàdriceps de cama dreta... Em fa molt mal el cop però de seguida veig que estic bé i no hi ha sang, només hauré de vigilar la inflamació i veure què passa quan es refredi. Després del “sustu” continuem a bon ritme avall: Masella, Alp, Riu, Bor, Bellver... Tot això per carreteres secundàries maquíssimes, realment una zona amb molt d’encant i molta vegetació. Abans de Martinet (on hem decidit dinar) trobem una dura pujada que per sort no és gaire llarga. A les 3 i poc arribem a Martinet i dinem a un bar. És necessari recuperar energies perquè ens queden més de 50km i 2 ports d’uns 600m de desnivell per superar. Si fem com al matí entre 9 i 10 arribarem a la Seu d’Urgell amb els últims rajos de sol...

Després de seguir el riu durant una estona arriba el primer port, el Coll de Jou, de 1400m d’alçada. És en aquest port que ens comença a ploure (ja sabíem que hi hauria tempestes de tarda...), cap problema ens tapem i amunt com si no passés res. Baixada per una pista una mica “putilla” fins a Arsèguel on comença el segon port que ens porta fins a Ansovell per una carretera de curves! Allà ens trobem un dels avituallaments de la Ultra TRail del Cadí (primera edició) i resulta que acaba de passar el darrer participant i ens diuen que ens podem acabar el que queda! BRUTAL! Moltíssimes gràcies! Aquest any la volia fer perquè trobo magnífic el recorregut per tota la carena del Cadí, però per culpa del genoll no ha pogut ser, a veure si l’any vinent per commemorar la volta al Cadí en BTT la puc fer! :D

Des d’aquí queda un petit tram trencacames per pistes i camins de muntanya i després una llarga baixada fins la Seu... En principi un “pim-pam”... TURURUT! 

Un camí de baixada súper tècnic que hem de fer gairebé a peu i una “sorpresa” de pujada que no ens esperàvem que tela... Relament un tram molt salvatge que no recomanaria gens per a fer en la direcció contraria que vam fer nosaltres, doncs la pujada per allà mig seria molt dura i complicada. Doncs bé tot això ens fa endarrerir força i finalment quan arribem a una pista més o menys transitable ja se’ns està fent fosc... Així doncs treiem els frontals i anem baixant com podem fins trobar la carretera que ens porta a la Seu d’Urgell on arribem negre nit i força destrossats tots plegat... Realment és molt dur veure que l’etapa es va allargant (comptàvem 100km màxim) i que no arriba el final. Ha estat un dia molt dur però tots 5 ens ho hem deixat tot sobre la bici i per a mi ha sigut magnífic poder gaudir de tot això en companyia i a més que tots teníem més o menys els mateixos ritmes sobre la bici, espectacular! 

Dades de la 1a etapa de Bagà a la Seu d’Urgell:

112.42km totals

13h32’ totals

9h29’ sobre la bici

11.8km/h de velocitat mitjana

64.5km/h de velocitat màxima

Trobem l’Hotel molt ràpidament , demanem el sopar i mentre ens dutxem ens el fan... Quan sortim de la dutxa tenim el sopar a taula i són les 23:30!!! En Cesc (que venia d’una tendinitis al bíceps femoral i que ha patit molt de l’esquena ens comunica que demà agafarà un bus cap a Barcelona, una llàstima però la salut és el primer! Sopar, dormir i l’endemà a les 7:00 ja estem esmorzant com si fóssim bojos... Després d’atracar el bufet lliure, ens vestim i anem a comprar uns entrepans per a tenir-los per dinar. A les 8:45 ens posem en marxa per afrontar la 2a etapa que es presenta igual de dura que la primera, per començar el port més llarg del dia, uns 800m de desnivell positiu, però aquest cop tots per carretera. Després d’això hi ha la opció de pujar a dalt de la Serra del Cadí per una pista, són 13km de pujada (1000m d+) i després baixar pel mateix lloc, ho deixem per una altra vegada, doncs si ho fem no arribarem de dia a Bagà...

Després baixada per carretera fins a Cornellana on fem un avituallament llarguet i fins i tot demanem xurros a una paradeta. Després pujadeta per una pista en bones condicions fins al Coll Jovell de 1800m d’alçada; la baixada fins a Josa de Cadí és molt bona i de moment tenim molt bon dia! Segons hem llegit a les ressenyes la pujada que ens toca ara és molt dura sobretot a la part final, i així és! Una pista que cada vegada té més pedres i més pendent... Però fem una bona tàctica: pugem un trosset i a la meitat parem a dinar, així no se’ns fa tan pesat arribar fins al Collell de 1900m d’alçada. La baixada fins a Saldes és per una pista molt bona i després carretera. A la carretera va ser on en Roger va caure per mirar enrere un moment... S’ha d’estar tota l’estona al 100% si no... PAM, a terra! Per sort només va ser el cop i una rascadeta com jo el dia anterior.

A Saldes Coca-Cola i veient com el cel es tenyeix de negre i els llamps i trons provenen directament de la zona on ens toca anar ara... Només ens falta una pujada fins al coll de Bauma (uns 600m de d+) i llarga baixada fins a Bagà per completar la volta! Doncs al cap de pocs quilometres de començar la pujada comença a ploure fort, a tronar i finalment... pedregada!

Sens dubte el millor moment de la ruta! Em vaig sentir tan lliure sota la pluja xop de dalt a baix i la pedra picant el casc i les cames! Va ser èpic i divertit, baixaven cotxes del Gresolet i les cares que posaven en veure’ns eren espectaculars... Però nosaltres amunt sense immutar-nos, de fet no teníem altra opció. Vam anar fent i la tempesta es va anar allunyant a poc a poc, en arribar a dalt vam celebrar la coronació del darrer port i vam començar a baixar (xops i amb molt de fred) cap
a Bagà. La baixada va ser plàcida, però les ganes d’arribar va fer que es fes llarga. A més no sé què ens va passar però en un punt vam seguir per un GR que ens va portar per un corriol molt tècnic i després a una pista, però la ruta seguia recte i de seguida agafava la carretera... Una sorpresa final per acabar-nos de divertit.

Dades de la 2a etapa de la Seu d’Urgell a Bagà:

91.1km totals

11h04’ totals

7h31’ sobre la bici

12km/h de velocitat mitjana

49.3km/h de velocitat màxima

La sortida ha tingut de tot, però quedi per la història que cap de nosaltres va punxar roda! Mira que és difícil això! :D

S’ha de dir que aquesta ruta és complicat fer-la en dos dies, nosaltres 5 vam donar-ho tot sobre la bici, us ho ben asseguro. Va ser magnífic veure que quan no era un que estava a davant n’hi havia un altre i així tota l’estona... Això feia que sempre l’exigència fos altíssima i que tot i la duresa poguéssim acabar-ho dins els terminis previstos; també ho vam acabar gràcies a què els dies són llarguíssims a l’estiu... No ho podríem pas haver fet a la tardor o primavera per falta de llum.

Però tot i això vam gaudir com nens amb els paisatges, els camins, els corriols i totes les sorpreses que ens vam trobar! Ah! i sobretot amb les inclemències meteorològiques amb les quals va ser un plaer compartir una estona tant dissabte com diumenge! :D

Per cert, tot un honor poder assolir aquest repte amb tan bona companyia!

Apa, fins la propera!

PD. Totes les fotos al Facebook!

Dues noves curses a Blanes

Esportivament parlant els darrers dos mesos no han estat gaire positius... El genoll no s’ha curat i tenia planejades moltes curses amb molta il·lusió en les quals vaig haver d’anar dient que no a mesura que veia que el genoll no millorava... Ara mateix les sensacions són molt estranyes: per una banda estic entrenant bé amb en Nil (bici 2-3 cops/setmana i córrer un parell de cops) i sembla que la cosa no empitjora; però per altra banda tant quan corro com quan faig bici la cosa no va fina del tot, noto que al genoll li falta una mica d’oli... De totes maneres he decidit no parar i seguir entrenant! Proper repte Volta al Cadí en BTT (2 dies, 220km), i l’altre cap de setmana l’Olla de Núria tranquil·lament a veure què passa!!! :D

Però bé, aquesta entrada és per parlar de dues noves curses que s’han fet a Blanes aquest any. A finals d’octubre en Pau Nualart ens va proposar a en Carles Llop i a mi (programa Febre d’Esport a Ràdio Blanes), de fer alguna cosa per la Marató de TV3; la idea ens va agradar i de seguida ens vam activar per a crear la I Marxa per la Marató de TV3 a Blanes. Vam pensar un recorregut apte per a tothom: 8km planíssims, el primer tram pel centre de Blanes, després cap a la Tordera i tornada pel Passeig de Mar. El Cau ens va ajudar a l’avituallament i també d’allà va sortir la idea d’animar la gent a venir amb els seus gossos i col·laborar també amb ells. 4€ per persona, 1€ els gossos i tots els beneficis per la Marató de TV3. La organització va ser per part del nostre programa, Ràdio Blanes i l’Ajuntament; el cau va portar l’avituallament i els Fondistes van controlar el recorregut.

El dia 16 de desembre va sortir tot rodó (vídeo TV Blanes), un dia maquíssim i 800 persones van sortir a córrer i a caminar! De fet les previsions eren de màxim uns 400, però el dia que va sortir i la causa van fer que se sobrepassés. Evidentment això va portar alguns “problemilles” logístics que es van poder solucionar amb força agilitat, en conjunt tot un èxit! I el millor de tot és que vam donar 3796,67€ per la Marató i tothom s’ho va passar molt i molt bé.

                          

  

I la segona cursa va ser la passada revetlla de Sant Joan, 23 de juny, la I Escalada a Sant Joan (ascensió directa de la platja i per les escales fins dalt). La idea va sorgir fa un any amb en Roger Fonseca com a confluència de molts factors. Tots dos anàvem al cau junts i entrenàvem junts per la CBXR. Un dels entrenaments que fèiem era pujar a Sant Joan per les escales (la manera més ràpida d’acumular desnivell a Blanes) i a més a més el cau (juntament amb altres entitats) organitzen una colla d’actes al passeig de Mar per celebrar la revetlla de Sant Joan... Doncs bé, aprofitant tots aquests factors vam pensar que no seria molt complicat organitzar una pujada del passeig a dalt com un acte més de la revetlla...

La idea va sortir massa tard per fer-ho el 2012, però aquest 2013 hem pogut pensar-ho amb més temps i finalment ens hi hem tirat de cap. Per una banda el Fondistes vam ser-ne els organitzadors (ara sóc de la Junta, per cert molt bona feina de tots!) i també tota la gent (socis) que vam necessitar pel dia l’Escalada: MOLTES GRÀCIES perquè sense aquesta petita ajuda aquell dia en concret no seria possible fer-ho! A l’avituallament de Sant Joan hi havia les caravel·les del cau i també gràcies a la Colla Gegantera que va animar la festa a mitja cursa amb gralla i percussió!

A la comissió organitzadora (jo i Roger) s’hi va afegir en Jordi Vissi; realment sense ell la cosa no hagués anat ni la meitat de bé del que va sortir... Entre moltes coses va fer aquest magnífic vídeo promocional amb en Roger i jo com a protagonistes! ;)

La gràcia d’aquesta prova és que és una cosa diferent a les curses que es solen trobar al calendari. També penso que és una activitat que pot fer tothom i que alhora és un repte per a tots, doncs per els primers és una cursa rapidíssima on en 8 minuts has de donar-ho tot i arribar a dalt totalment mort (els 3 primers es van tirar a terra en arribar), i per a algú que no està acostumat a córrer és un repte pel simple fet de pujar els 666 esglaons el més ràpid possible (el darrer classificat va tardar 22 minuts), així doncs tothom hi pot participar i tothom en pot gaudir al màxim!

Un altre al·licient són els premis: 3 categories amb premis per als tres primers masculins i femenins. Uns premis que no serien possible sense la col·laboració de les botigues esportives blanenques i un gimnàs.

El dia de la cursa no va sortir molt bonic (vídeo TV Blanes), no plovia a bots i barrals, però espurnejava i la grisor del cel no animava a sortir a córrer. Tot i això 87 participants van prendre la sortida i tots van quedar molt contents de l’activitat, de fet aquí en podeu llegir algunes cròniques: Xavi Marina, Ricard Fernandez, Pere Alsina o Joaquim Verdalet.

Esperàvem entre 150 i 200 participants però tots coneixem gent que ens diu “no vam venir perquè plovia”, i estem contentíssims perquè tothom que va participar-hi només deia coses positives i els va agradar molt. De fet hem de reconèixer que fins i tot abans de la cursa tant en Jordi com en Roger com jo ja estàvem pensant en coses per millorar de cara a la 2a edició que ja podeu estar tranquils que si tot va bé tornarà a fer-se el 2014!

I per acabar us deixo el vídeo que va editar en Toni, amb les imatges d’ell mateix, l’Albert Rondon, l’Antonio Parra, en Diego Pérez i en Marc Cerdan.

Us espero l'any vinent a les dues curses! :D

La desgràcia d'una "mini" lesió...

 Hola companys! Aquesta entrada és per desfogar-me i deixar les “penúries” escrites aquí.

A l’entrada sobre la Marató de Barcelona vaig posar-hi un calendari de curses que volia fer i tal i tal... Doncs bé, ja la Marató la vaig fer amb aquell problemilla al genoll i això no ha acabat de marxar del tot. Des d’aleshores he fet la Montserrat Skyrace i ara fa 10 dies (quan ja la cosa semblava curada) vam anar de Blanes al Turó de l’Home en una ruta que no oblidaré ni me'n penediré mai d’haver-la fet. Totes dues aventures les vaig fer sense entrenament de córrer, bàsicament bicicleta pels voltants de Blanes i tampoc massa... Però les dues em van sortir molt bé i els meus ànims seguien amb ganes d’afrontar les properes curses tot i que el fet de no poder entrenar em fotia bastant. Dilluns i dimarts després del Turó de l’Home semblava que el genoll anava bé, però dijous matí vaig voler sortir a córrer i de seguida vaig notar que la cosa no rutllava... El diagnòstic és una tendinitis de la "pota d'ànec", un lloc on sínsereixen tres músculs de la cama. Des d’aleshores la cosa ha anat millorant però segueix molestant i em fa l’efecte que podria córrer però el que necessito és descansar perquè es curi del tot...

Queda 1 mes i mig per Emmona, però entre mig m’havia apuntat al 3 curses on volia disfrutar i fer-ho bé: Marató Trail Cap de Creus, Selva Marítima (1a etapa de la CBXR) i Travessa del Montseny. La del Cap de Creus la tinc gairebé descartada al 100%, les altres dues ja veurem... La putada és que porto pensant en tot això des de principis d’any, la il·lusió de fer-ho, de sortir a entrenar, de disfrutar, de ser “finisher”... Espero poder fer Emmona i intentar acabar-la però el camí per arribar-hi no haurà estat com volia... És com si en el viatge a Ítaca et toqui agafar un “pont aeri” entre mig perquè t’han clavat una llança i has de passar uns dies a l’hospital... Encara que arribis a la batalla final el camí no haurà estat el mateix...

En fi, aquí deixo constància de tot el que m’està passant pel cap aquests dies... És dur assumir una cosa quan portes tot l’any pensa-t’hi però bé, intentarem recuperar-nos i arribar el millor possible a Emmona!

Apa, salut i genolls a tots!

Ultra Pirata Blanes-Turó de l'Home

Quin plaer poder escriure aquesta entrada!

Tot va començar després de perdre el concurs que proposava la marca Hi-Tec per a poder participar a la Intermon-Oxfam Trailwalker (cursa de 100km per equips, on cada equip ha de pagar 1500€ que van destinats a lluitar contra la fam al món). Vam formar un equip en Xavi Ripoll, en Jordi Vissi i en Jordi Güera i havíem d'aconseguir molts "m'agrada" en una foto al facebook; després d'anar frec a frec amb l'equip "Wandelende", a darrera hora es va presentar un equip amb alguna relació amb els "Barcelona Dragons" que va aconseguir sumar 914 "m'agrada" en poc més d'una setmana, mentre nosaltres només en vam aconseguir 431, acabant finalment en segona posició. Però som gent positiva i amb ganes, i com diu la dita "no hi ha mal que per bé no vingui". Així que tot celebrant el 25è aniversari dels Fondistes Blanes a Can Tarranc, va sorgir la idea de treuren's l'epina de la Trailwalker tot fent una ruta idea d'en Pere Boadas i molt motivadora pel simbolisme que té poder arribar al punt més alt del Montseny (Turó de l'Home: 1706m) tot sortint del nostre poble al nivell del mar. Una ruta maquíssima seguint dos senders de Gran Recorregut: primer el GR92 fins a Sant Martí del Montnegre (passant per Tordera, l'Erola i Hortsavinyà) i després el GR5 (passant per Sant Celoni fins a Fontmartina) i per acabar la variant GR5.2 per al tram final fins al Turó de l'Home.

Dissabte 20 d'abril, són les 8 del matí i tot a punt a Sa Palomera per afrontar aquest gran repte amb en Jordi Vissi i en Xavi Ripoll, amb qui ens ho agafarem com a entrenament per a l'Emmona on hi participarem el proper 15 de juny i també ens acompanya en Carles Llop, el meu company de Febre d'Esport a Ràdio Blanes que vindrà fins a Sant Celoni per entrenar per a la Costa Brava Xtrem Running.

Divendres va ploure i avui el dia és magnífic per a correr: cel serè, terra mullada i fresqueta per a començar. De Blanes a Tordera és el més pesat, però anem xerrant i a molt bon ritme, veient en tot moment el perfil inconfusible del nostre objectiu.

Des de Tordera fins que va començar a pujar vaig tenir un petita "rallada" mental respecte al meu "tocat" genoll esquerra (des de la Marató de Barcelona que tinc molèsties i no he sortit gairebé gens a córrer, he fet força bici i només la Montserrat Skyrace que va anar molt bé. Les molèsties no marxen, però tampoc empitjoren... A veure com acaba el tema!). Bé, doncs durant una bona estona vaig pensar que plegaria a St.Celoni, però ben aviat va marxar qualsevol molèstia, ja fos al quàdriceps o al genoll!

Vam anar a molt bon ritme fins a St.Celoni; en 2 horetes érem a Hortsavinyà i en 3 horetes a Sant Martí del Montnegre, en els dos llocs vam fer paradetes de 10 minutets. Finalment vam arribar a Sant Celoni després de 39km, uns 1000m de desnivell positiu i 4h15'. Allà ens vam acomiadar d'en Carles i vam fer una paradeta més llarga per omplir aigua i menjar. Tornar a començar va ser "durillu", sobretot perquè va costar trobar el camí i perquè ens esperava una bona pujada al davant!

Sortint de Sant Celoni la vam liar força per trobar el camí i vam fer un tram per mig de bosc on la podíem haver liat molt... De totes maneres "sabíem" la direcció que havíem d'agafar i en pocs minuts ens vam creuar amb el camí del GR5. Vam anar corrent força estona però a les pujades més dures ja caminàvem, tot i això a bon ritme! Vam anar fent fins a un trencant després d'una gran pujada (just després de Can Perepoc), quan portàvem 48km, petita "paradinha" per agafar energies i continuar per un tram més "planer" on vam agafar un tros de carretera també. I així anar fent fins al càmping Fontmartina, quan portàvem ja 56km i ens quedava el tros més dur, com podreu veure en el següent perfil és increible:

Aquí vam fer una altra parada llarga... Primer per reposar, omplir aigua i menjar, i després perquè va arribar la Marta que ens havia de recollir a dalt i ens va portar una mica més "d'avituallament" extra! :D Moltes gràcies!

Doncs amunt que fa pujada! D'aquest últim tram només puc dir que en Jordi i en Xavi em deixàven una mica enrere... Però bé, em sembla que tampoc us vaig fer perdre gaire temps! Allò pujava molt i l'emoció dels últims metres quan vam atacar el Turó "per la via directa" va ser indescriptible! Un somni fet realitat i que segur que molt Fondistes voldran repetir! I com no, gràcies a en Pere per posar-hi la primera pedra!

Un cop a dalt una vista increïble: Montserrat, Blanes, Les Agudes... Les fotos i cap avall al pàrking on ens esperava la Marta per tornar. Finalment 62km amb uns 3000m de desnivell positiu i uns 1600 negatius. A dalt del Turó hi vam arribar amb 9 hores clavades comptant les parades! Tornant vam parar al Restaurant de La Costa de Montseny, a menjar una mica d'embotit per recuperar energies!

Realment no cal gran cosa per a passar-ho bé: una motxilla, quatre bons amics, unes bones cames i un repte. I aquest repte ens va motivar moltíssim a tots tres que ho vam fer amb una il·lusió brutal, molt més que no pas algunes curses! Realment amb una bona gestió del menjar tampoc calen els avituallaments de les curses per a fer 60 o 80km. Amb "quatre" barretes, un plàtan i aigua ja pots aguantar força bé unes 10 hores... Així doncs res més! Animar-vos a tots a posar-vos els vostres objectius i que no tenen que ser curses! Vosaltres us podeu fer un objectiu a mida!

Salut i cames companys!

PS1.Track del recorregut
PS2.Fotos al Facebook
PS3.En Jordi Vissi va fer una gravació brutal amb la GoPro! Quan estigui el penjaré aquí! Quines ganes! ;)

Sobre Cavalls del Vent i perquè m'hi preinscriuré...

La Cavalls del Vent presenta alguna novetat aquest any, i diguem que no és que m’entusiasmin massa…

Fa uns dies van dir que obririen pre-inscripcions el 23 d’abril i van presentar el reglament de la cursa. Doncs bé, després de quedar-me fora l’any passat esperava un cert avantatge en el sorteig... Res de res, és igual que quedéssim una colla de Fondistes fora, aquest any comencem de zero de nou... En canvi els que ja hi han participat sí que tenen certa preferència (més possibilitats en el sorteig).

Vaig escriure un mail a l’organització per queixar-me i em contesten molt amablement que no creuen que la cavalls sigui una cursa “reservada als mateixos” doncs l’any passat de les 900 places només 270 van ser “repetidors”. Suposo que tenen raó, però també és cert que més de la meitat dels que estaven al sorteig en van quedar fora. També em van dir que si se n’adonessin que la gent nova no hi podia entrar, que ho revisarien. Però bé, de moment haurem d’esperar de nou un sorteig on les possibilitats de quedar-ne fora seran les mateixes que l’any passat.

Un altre canvi és el del recorregut; ara resulta que seran més de 100km quan sempre havien estat els 84 que uneixen tots els refugis del Cadí-Moixeró... No entenc què hi ha darrera aquest canvi, sincerament no ho entenc. La Cavalls del Vent és una travessa amb una tradició i ara no sé perquè fan aquest canvi. El reglament ens dóna una pista sobre el que pot ser el canvi en el recorregut: sembla que la cursa passarà per Bellver de Cerdanya on els corredors podran deixar-hi una bossa amb material. Els dos possibles motius que hi veig és que per a la organització era un problema el transport de totes les bosses al refugi Prat d'Aguiló (on l'any passat hi havia les bosses) i després tornar-les (crec que les enviaven per correu), en canvi ara podran accedir de Bagà a Bellver ràpidament a través del Tunel del Cadí; el segon possible motiu pot ser pel caos de retirades que es va viure a Prat d'Aguiló l'any passat. De totes maneres no em semblen motius suficients com per canviar un recorregut que de tota la vida és el que és... I si la puc fer aquest any em sabrà greu no fer el mateix recorregut que ha fet tothom tota la vida... Potser hi ha altres motius, haurem de veure què diu l'organització!

I per últim, no vull criticar directament el preu tot i que el trobo una mica excessiu: 85€. Altres curses: Ultra Rialp-Matxicots: 55€; Emmona: 50€; Ultra Coll de Nargó: 45€. Suposo que la oferta-demanda hi té alguna cosa a veure!

I finalment una valoració de mi mateix i de molts dels que ens pre-inscriurem en aquesta cursa... Tot i tots els “contres” que he presentat m’hi preinscriuré perquè crec que és una ultra que “s’ha de fer”, però no deixo de pensar que hi vull anar per tota la “parafernàlia” que envolta la cursa i perquè està de “moda”. No ens enganyem, els humans som animals i sempre anem una mica com les cabretes, allà on va tothom, encara que hi trobem força coses negatives. També penso que un cop l'hagi fet no crec que hi torni... Però bé, això ja es veurà en un futur! De totes maneres a Catalunya tenim molta sort perquè tenim “ultres” per triar i remenar i podem decidir si volem pagar més o menys per fer els mateixos quilometres. 

Així doncs que força a tots i a disfrutar de la muntanya amb humilitat i respecte que és el més important!

Bones “ultres” a tothom! :D